Diferència entre les revisions de "E"
Pàgina nova, en el contingut: «La '''E''', '''e''' en minúscula, és la quinta lletra de l'alfabet valencià i segona de les vocals. El seu nom és '''e'''. També pot dur accent...» |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Latin E.svg|150px|miniaturadeimagen|Lletra E]] | |||
La '''E''', '''e''' en minúscula, és la quinta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i segona de les [[vocal]]s. El seu nom és '''e'''. També pot dur accent greu ('''è''') i accent agut ('''é'''). | La '''E''', '''e''' en minúscula, és la quinta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i segona de les [[vocal]]s. El seu nom és '''e'''. També pot dur accent greu ('''è''') i accent agut ('''é'''). | ||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
En valencià la lletra e en posició tònica representa el sò tancat [e] (Valéncia, ceba...), pero també el sò obert [ɛ] (mel, geni...). Quan la e és àtona sempre es pronuncia tancada excepte en les paraules ''dèsset'' i ''dèneu'', a on totes les es se pronuncien obertes. | En [[valencià]] la lletra e en posició tònica representa el sò tancat [e] (Valéncia, ceba...), pero també el sò obert [ɛ] (mel, geni...). Quan la e és àtona sempre es pronuncia tancada excepte en les paraules ''dèsset'' i ''dèneu'', a on totes les es se pronuncien obertes. | ||
És general en valencià pronunciar com si fora una a la e de les paraules que comencen per en-, em-, es- i eix- (''ascomençar'', ''aixugar'', ''antendre'', ''ambolicar''... en conte de: escomençar, eixugar, entendre, embolicar...) això és un coloquialisme inadmissible en el valencià estàndart oral. | És general en valencià pronunciar com si fora una a la e de les paraules que comencen per en-, em-, es- i eix- (''ascomençar'', ''aixugar'', ''antendre'', ''ambolicar''... en conte de: escomençar, eixugar, entendre, embolicar...) això és un coloquialisme inadmissible en el valencià estàndart oral. | ||
En moltes zones la e, especialment al costat de palatals, se tanca en [[i]] (''sinyor'', ''istiu'', ''ginoll''... en conte de: senyor, estiu, genoll...) açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart oral. | |||
=== Regles de la e oberta === | === Regles de la e oberta === | ||
a. Quan a la e tònica li seguixca una i en la sílaba següent: geni, premi, misteri, epidèrmic, endèmic… Solament s’exceptuen estes paraules: Valéncia, Dénia, série, béstia, sério/a, séquia, sénia, sépia, ténia, iglésia i església. | a. Quan a la e tònica li seguixca una i en la sílaba següent: geni, premi, misteri, ciència, epidèrmic, comèdia, endèmic… Solament s’exceptuen estes paraules: Valéncia, Dénia, série, béstia, sério/a, séquia, sénia, sépia, ténia, iglésia i església. | ||
b. Quan la e tònica vaja seguida, en la sílaba següent, per una u: crèdul, mèdula, perpetu, pèrdua… | b. Quan la e tònica vaja seguida, en la sílaba següent, per una u: crèdul, mèdula, cèlula, perpetu, pèrdua… | ||
c. Quan la e tònica vaja seguida per alguna de les següents consonants o grups: | c. Quan la e tònica vaja seguida per alguna de les següents consonants o grups: | ||
* e + rr: guerra, serra, ferro, verro… | * e + rr: guerra, serra, ferro, verro… | ||
* e + r + consonant que no siga labial (m, p, b) o velar (k, g): inversa, vert, merla, infern, | * e + r + consonant que no siga labial (m, p, b) o velar (k, g): inversa, vert, merla, infern, caterva, vèrtola, vèrtebra… | ||
* e + consonant labial (m, p, b), llevat de Josep, eixemple i Pep; en tots els atres casos és tancada: fem, ceba, cep… | * e + consonant labial (m, p, b), llevat de Josep, eixemple i Pep; en tots els atres casos és tancada: fem, ceba, cep… | ||
* e + x [ks]: nexe, text, pretext, sext… | * e + x [ks]: nexe, text, pretext, èxtasis, èxodo, sext… | ||
* e + l: tela, mel, empelt, Elig, llevat de: armela que es pronuncia en la e tancada. | * e + l: tela, mel, empelt, archipièlec, Elig, llevat de: armela que es pronuncia en la e tancada. | ||
* e + ct/pt (-ect-, -ept-): objecte, precepte, recepta, insecte… | * e + ct/pt (-ect-, -ept-): objecte, anècdota, èctasis, precepte, recepta, insecte… | ||
d. En el diftonc decreixent eu, quan la u procedix de la vocalisació de -d-, -e- o -ty- llatines, sent la e breu en llatí vulgar: peu (peděm), dèu (děcem), preu (prětǐum)... Pero també tenim casos de e tancada: creure (credĕre), creu (crŭce). | d. En el diftonc decreixent eu, quan la u procedix de la vocalisació de -d-, -e- o -ty- llatines, sent la e breu en llatí vulgar: peu (peděm), dèu (děcem), preu (prětǐum)... Pero també tenim casos de e tancada: creure (credĕre), creu (crŭce). | ||
e. Hi ha una certa correspondència entre el valencià i el castellà. Quan nosatres tenim una e oberta, el castellà sol tindre ie: terra-tierra, obert-abierto, mel-miel, sèt-siete. Encara que açò no és absolut, hi ha excepcions: guerra-guerra, pèl-pelo, verge-virgen, perla-perla, concepte-concepto... | e. Hi ha una certa correspondència entre el valencià i el [[castellà]]. Quan nosatres tenim una e oberta, el castellà sol tindre ie: terra-tierra, obert-abierto, mel-miel, sèt-siete. Encara que açò no és absolut, hi ha excepcions: guerra-guerra, pèl-pelo, verge-virgen, perla-perla, concepte-concepto... | ||
f. Els numerals cardinals dèsset (děcem-sěptem) i dèneu (děcem-nŏven) presenten la peculiaritat que tant la e tònica com l’àtona són obertes. Les formes dènou, dènau, i dèneu en la segona e tancada són dialectals en valencià. | f. Els numerals cardinals dèsset (děcem-sěptem) i dèneu (děcem-nŏven) presenten la peculiaritat que tant la e tònica com l’àtona són obertes. Les formes dènou, dènau, i dèneu en la segona e tancada són dialectals en valencià. | ||
| Llínea 36: | Llínea 39: | ||
== Vore també== | == Vore també== | ||
*[[Alfabet valencià]] | * [[Alfabet valencià]] | ||
*[[Dígraf]] | * [[Dígraf]] | ||
== Enllaços externs == | |||
{{DGLV|E}} | |||
{{Commonscat|E}} | |||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||