Diferència entre les revisions de "Mandarina"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 17 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:CSIRO ScienceImage 7951 Merbeingold Mandarins.jpg|thumb|250px|Mandarina]] | [[File:CSIRO ScienceImage 7951 Merbeingold Mandarins.jpg|thumb|250px|Mandarina]] | ||
[[Archiu:Mandarinas de Castellón.jpg|thumb|250px|Mandarines de Castelló]] | |||
La '''mandarina''' (paraula que prové del [[portugués]] ''mandarim'') és el fruit del [[Mandariner|mandariner]], pertanyent al grup dels hesperidis, en una polpa plena de gallons plens d'un [[suc]] molt dolç. Molt pareguda a la [[Taronja|taronja]], d'igual color ataronjat pero més chicoteta i fàcil de pelar. | La '''mandarina''' (paraula que prové del [[portugués]] ''mandarim'') és el fruit del [[Mandariner|mandariner]], pertanyent al grup dels hesperidis, en una polpa plena de gallons plens d'un [[suc]] molt dolç. Molt pareguda a la [[Taronja|taronja]], d'igual color ataronjat pero més chicoteta i fàcil de pelar. | ||
| Llínea 7: | Llínea 8: | ||
== Orige == | == Orige == | ||
La mandarina prové de les zones tropicals d'[[Àsia]]. Se creu que el seu nom se deu al color dels trages que utilisaven els mandarins, governants de l'antiga [[China]]. Se pot afirmar que és una fruita originària de China i [[Indochina]]. El seu cultiu se va introduir en [[Europa]] en el [[sigle XIX]]. En l'actualitat, els principals països productors són: China, [[Espanya]], [[Mèxic]], [[Brasil]], [[ | La mandarina prové de les zones tropicals d'[[Àsia]]. Se creu que el seu nom se deu al color dels trages que utilisaven els mandarins, governants de l'antiga [[China]]. Se pot afirmar que és una fruita originària de China i [[Indochina]]. El seu cultiu se va introduir en [[Europa]] en el [[sigle XIX]]. En l'actualitat, els principals països productors són: China, [[Espanya]], [[Mèxic]], [[Brasil]], [[Algèria]], [[Veneçuela]], [[Colòmbia]], [[Marroc]], [[Israel]], [[Japó]], [[Uruguai]], [[Paraguai]], [[Bolívia]], [[Perú]] i [[Equador]]. | ||
== Varietats == | == Varietats == | ||
| Llínea 14: | Llínea 15: | ||
* [[Clementina|Clementines]] (Citrus reticulata var. Clementina) | * [[Clementina|Clementines]] (Citrus reticulata var. Clementina) | ||
* Satsumes (Citrus unshiu) | * [[Satsuma (mandarina)|Satsumes]] (Citrus unshiu) | ||
* Híbrits. | * Híbrits. | ||
| Llínea 22: | Llínea 23: | ||
[[File:Clementine Israel.jpg|thumb|250px|Mandarines Clementines]] | [[File:Clementine Israel.jpg|thumb|250px|Mandarines Clementines]] | ||
* '''Fina''', fruit | * '''Fina''', fruit chicotet o de mig tamany (50 a 70 g.) i extraordinària calitat. Corfa fina de color taronja intens. Recolecció entre novembre i giner. Freqüentment requerix tractaments per a millorar el tamany i el quallat. | ||
* '''Oroval''', fruit de forma arredonida, més gran que l'anterior (70 i 90 g.), de corfa granulosa de color taronja intens. Fàcil de pelar. Recolecció de novembre a decembre. No és convenient per a la seua conservació mantindre el fruit en l'arbre, puix pert suc. | * '''Oroval''', fruit de forma arredonida, més gran que l'anterior (70 i 90 g.), de corfa granulosa de color taronja intens. Fàcil de pelar. Recolecció de novembre a decembre. No és convenient per a la seua conservació mantindre el fruit en l'arbre, puix pert suc. | ||
* Clemenules, fruit gran (80 a 100 g.), de forma achatada, corfa de color taronja intens i polpa sucosa de molt bona calitat. Fàcil de pelar. Pràcticament sense llavors. Recolecció de novembre a giner, despuix que l'Oroval. Se mantenen be en l'arbre. La Clemenules s'originà de forma espontànea en l'any [[1953]] d'un arbre de clementina Fina en un hort situat en la població castellonenca de [[Nules]] de la qual pren el seu nom. | * '''Clemenules''', fruit gran (80 a 100 g.), de forma achatada, corfa de color taronja intens i polpa sucosa de molt bona calitat. Fàcil de pelar. Pràcticament sense llavors. Recolecció de novembre a giner, despuix que l'Oroval. Se mantenen be en l'arbre. La Clemenules s'originà de forma espontànea en l'any [[1953]] d'un arbre de clementina Fina en un hort situat en la població castellonenca de [[Nules]] de la qual pren el seu nom. | ||
* '''Marisol''', molt pareguda a l'Oroval, pero s'arreplega uns 15 o 20 dies abans. | * '''Marisol''', molt pareguda a l'Oroval, pero s'arreplega uns 15 o 20 dies abans. | ||
| Llínea 44: | Llínea 45: | ||
[[File:Satsuma mandarin2.jpg|thumb|250px|Mandarines Satsumes]] | [[File:Satsuma mandarin2.jpg|thumb|250px|Mandarines Satsumes]] | ||
La Satsuma és originària del [[Japó]] i presenta un exquisit aroma. Els seus arbres són els últims en florir i no obstant són els primers que es recolecten. Les fruites són de color groc taronja o taronja assalmonat, de bon tamany, forma achatada i en clim a unflar-se quan la corfa inicia el canvi de color. | La [[Satsuma (mandarina)|Satsuma]] és originària del [[Japó]] i presenta un exquisit aroma. Els seus arbres són els últims en florir i no obstant són els primers que es recolecten. Les fruites són de color groc taronja o taronja assalmonat, de bon tamany, forma achatada i en clim a unflar-se quan la corfa inicia el canvi de color. | ||
Les seues varietats son: | Les seues varietats son: | ||
| Llínea 52: | Llínea 53: | ||
* '''Owari''', fruit de tamany mig a menut, color taronja clar, de forma aplanada i en molt de suc. | * '''Owari''', fruit de tamany mig a menut, color taronja clar, de forma aplanada i en molt de suc. | ||
* '''Clausellina''', fruit de baixa calitat i la recolecció del qual sol començar a mitan | * '''Clausellina''', fruit de baixa calitat i la recolecció del qual sol començar a mitan setembre. | ||
=== Híbrits === | === Híbrits === | ||
Existixen híbrits de ''Citrus x tangerina'' i ''Citrus reticulata'' en atres espècies del gènero Citrus i els seus fruits també reben el nom de mandarines. Estos híbrits solen produir fruits de bon tamany i color taronja rogenc molt atractiu. La polpa posseïx gran cantitat de suc i és abundant en sucres i àcits orgànics. La corfa està molt adherida a la polpa. | Existixen híbrits de ''Citrus x tangerina'' i ''Citrus reticulata'' en atres espècies del gènero Citrus i els seus fruits també reben el nom de mandarines. Estos híbrits solen produir fruits de bon tamany i color taronja rogenc molt atractiu. La polpa posseïx gran cantitat de suc i és abundant en sucres i àcits orgànics. La corfa està molt adherida a la polpa. | ||
Actualment, entre els híbrits, també destaca la varietat [[Orri (mandarina)|Orri]], una mandarina obtinguda en [[Israel]] pero que també se produïx en [[Espanya]], se cull entre els mesos de giner a maig. Els fruts són d'una calitat suprema, pràcticament sense llavors, en un contingut en sucres molt alt. | |||
== Producció mundial == | == Producció mundial == | ||
| Llínea 62: | Llínea 65: | ||
Mandarines i clementines | Mandarines i clementines | ||
Els 5 principals productors en 2013 (X 1.000 tonellades) | Els 5 principals productors en l'any [[2013]] (X 1.000 tonellades) | ||
* [[China]] 15.185 | * [[China]] 15.185 | ||
* [[Espanya]] 1.974 | * [[Espanya]] 1.974 | ||
| Llínea 82: | Llínea 85: | ||
* [[Clementina]] | * [[Clementina]] | ||
* [[Taronja]] | * [[Taronja]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Mandarins}} | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mandarina Mandarina en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Mandarina Mandarina en Wikipedia] | ||
[[Categoria:Botànica]] | [[Categoria:Botànica]] | ||
[[Categoria:Agricultura]] | [[Categoria:Agricultura de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Aliments]] | [[Categoria:Aliments]] | ||
[[Categoria:Aliments vegetals]] | [[Categoria:Aliments vegetals]] | ||
[[Categoria:Fruites]] | [[Categoria:Fruites]] | ||