Diferència entre les revisions de "Castell i muralles de Culla"
Pàgina nova, en el contingut: «El '''castell i muralles de Culla''', està situat en la població valenciana de Culla, en la comarca de l'Alt Maestrat, província de Castelló, é...» |
Text reemplaça - 'Basora' a 'Besora' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Culla 01.JPG|thumb|250px|Vista des de l'[[ermita]] de Sant Roc]] | |||
Culla és un municipi que es localisa sobre la mola del mateix nom i és en la part més alta de la localitat on es troba el castell i al voltant de la mateixa el recint amurallat. | El '''castell i muralles de Culla''', està situat en la població valenciana de [[Culla]], en la comarca de l'[[Alt Maestrat]], [[província de Castelló]], és un conjunt fortificat format pels restants del castell de Culla i del recint amurallat de la mateixa localitat. Com ocorre en tots els castells i muralles estan catalogats com a [[Be d'Interés Cultural]], per declaració genèrica, presentant anotació ministerial: R-I-51-0010119, i data d'anotació [[9 d'octubre]] de l'any [[1997]]. | ||
Culla és un municipi que es localisa sobre la mola del mateix nom i és en la part més alta de la localitat a on es troba el castell i al voltant de la mateixa el recint amurallat. | |||
== Història == | == Història == | ||
La població de Culla té uns remots orígens que apleguen a époques prehistòriques, | La població de Culla té uns remots orígens que apleguen a époques prehistòriques, lo que queda demostrat en els restants arqueològics i en les pintures rupestres que es localisen en la seua demarcació. | ||
Fins al [[sigle XIII]], en la conquista dels territoris per les tropes del rei [[Jaume I d'Aragó]], Culla estigué baix el domini àrap. En [[1233]] fon reconquistada per [[Blasco de Alagón]], rebent la Carta Pobla en [[1244]]. | Fins al [[sigle XIII]], en la conquista dels territoris per les tropes del rei [[Jaume I d'Aragó]], Culla estigué baix el domini àrap. En l'any [[1233]] fon reconquistada per [[Blasco de Alagón]], rebent la Carta Pobla en [[1244]]. | ||
És este moment històric, Culla tenia un important castell, el conegut com '''Castell de Culla''', per la seua estratègica situació geogràfica i a l'ampli territori que dominava. Per això es pot considerar que este castell és d'época de la dominació àrap, i per lo tant molt possiblement del [[sigle XII]]. | És este moment històric, Culla tenia un important castell, el conegut com '''Castell de Culla''', per la seua estratègica situació geogràfica i a l'ampli territori que dominava. Per això es pot considerar que este castell és d'época de la dominació àrap, i per lo tant molt possiblement del [[sigle XII]]. | ||
| Llínea 13: | Llínea 15: | ||
Com ocorreguera en territoris i edificis d'atres localitats propenques, en el temps Culla va acabar pertanyent a l'[[Orde del Temple]], al voltant de l'any [[1303]], passant més tart, en entrar en crisis la mencionada orde militar a l'[[Orde de Montesa]]. | Com ocorreguera en territoris i edificis d'atres localitats propenques, en el temps Culla va acabar pertanyent a l'[[Orde del Temple]], al voltant de l'any [[1303]], passant més tart, en entrar en crisis la mencionada orde militar a l'[[Orde de Montesa]]. | ||
En [[1345]] es produïx el naiximent de lo que es va cridar "La Setena de Culla" o "Comunitat d'Herbage" constituïda per: Culla, [[ | En l'any [[1345]] es produïx el naiximent de lo que es va cridar "La Setena de Culla" o "Comunitat d'Herbage" constituïda per: Culla, [[Atzeneta]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Benassal]], [[La Torre d'En Besora]], [[Benafigos]] i [[Vilar de Canes]]. Es tractava d'una agrupació de municipis que va portar a terme la compra dels drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa, que s'estava quedant en totes les possessions de l'Orde del Temple, les quals afectaven a tots els municipis d'eixa comunitat; en això pretenien defendre en més força els seus interessos ganaders comuns, front als de l'Orde de Montesa. Esta agrupació va seguir en funcionament fins a mijà del [[sigle XIX]]. No pot perdre-se de vista que la principal activitat econòmica de la zona en esta época era l'agricultura de secà (armeler, olivera, avellaner, vinya i cereals), i la ganaderia, especialment l'extensiva (oví, caprí, vacú) i , en molta menor importància, la ganaderia intensiva sobretot de porcí, avícola i apícola. | ||
Durant el [[sigle XVIII]], el castell de Culla va perdre poder polític i administratiu. | Durant el [[sigle XVIII]], el castell de Culla va perdre poder polític i administratiu. | ||
| Llínea 23: | Llínea 25: | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
El castell que en el seu dia dominava la població, conserva | El castell que en el seu dia dominava la població, conserva a soles uns pocs vestigis, com ocorre en les muralles, de les que es conserven els restants de la Torre del Frare Pere, i torreons del [[sigle XIII]], aixina com la porta d'entrada a la Barbacana i els escuts d'armes de l'Orde de Montesa. | ||
El castell era de planta irregular, compost per tres recints amurallats, que podrien calificar-se d'aproximadament concèntrics. De tot això a penes queden restants de la muralla més exterior, que forma part dels basaments i murs de les actuals vivendes. Pese a això, d'esta última i més externa muralla poden contemplar-se alguns torreons, passera, portals aixina com una bona colecció de cases senyorials. | El castell era de planta irregular, compost per tres recints amurallats, que podrien calificar-se d'aproximadament concèntrics. De tot això a penes queden restants de la muralla més exterior, que forma part dels basaments i murs de les actuals vivendes. Pese a això, d'esta última i més externa muralla poden contemplar-se alguns torreons, passera, portals aixina com una bona colecció de cases senyorials. | ||
Com hem dit anteriorment el castell és d'época àrap, pero les muralles són posteriors, de temps dels Alagón i Anglesola, que foren els seus propietaris despuix de la [[Reconquista|reconquista]], i també hi ha fortificacions que daten de l'época de domini de les Órdens, primer del Temple i posteriorment de Montesa. | Com hem dit anteriorment el castell és d'época àrap, pero les muralles són posteriors, de temps dels Alagón i Anglesola, que foren els seus propietaris despuix de la [[Reconquista|reconquista]], i també hi ha fortificacions que daten de l'época de domini de les Órdens, primer del Temple i posteriorment de Montesa. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Culla]] | * [[Culla]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_y_muralla_(Culla) Castell i muralles de Culla en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_y_muralla_(Culla) Castell i muralles de Culla en Wikipedia] | ||
[[Categoria:Arquitectura]] | |||
[[Categoria:Arquitectura valenciana]] | |||
[[Categoria:Castells]] | |||
[[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana]] | |||