Diferència entre les revisions de "Dansa de la Jota"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | [[File:Jota Valenciana (1913), Gabriel Puig Roda, Museu de Belles Arts de Castelló.JPG |thumb|left|250px|<center>Representació d'una [[Jota valenciana]].</center>]] | ||
La '''dansa de la jota''' és un ritme i moviment que naix en [[Comunitat Valenciana|terres valencianes]] i que s'expandix rapidament per tota la [[Península Ibèrica]] degut a la seua simplicitat, alegria i llibertat de moviments en els que lo important no era que quedara bonico, sino passar-s'ho be, per lo que tot lo món l'acceptà molt gustosament. | La '''dansa de la jota''' és un ritme i moviment que naix en [[Comunitat Valenciana|terres valencianes]] i que s'expandix rapidament per tota la [[Península Ibèrica]] degut a la seua simplicitat, alegria i llibertat de moviments en els que lo important no era que quedara bonico, sino passar-s'ho be, per lo que tot lo món l'acceptà molt gustosament. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
Existixen documents escrits que parlen de la jota com a ball molt generalisat en el [[Regne de Valéncia]] en els [[sigle XIV|sigles XIV]], [[sigle XV|XV]], [[sigle XVI|XVI]], [[sigle XVII|XVII]] i primera mitat del [[sigle XVIII]] (no s'ha trobat cap document anterior que parle de la jota ni en [[Aragó]] ni en el conjunt d'[[Espanya]] i la [[Jota aragonesa|jota aragonesa]] apareix a finals del sigle XVIII). Destaca un quadro pintat de l'inauguració del [[Palau Real de Valéncia|Palau del Real]], Al-Munia en àrap, que fon construït en l'any [[1009]] pel rei de [[Balansiya]] Abd Al-Aziz. Per a l'[[Arabiste|arabiste]] Henri Péres en el quadro es veuen hòmens i dònes ballant una jota. | Existixen documents escrits que parlen de la jota com a ball molt generalisat en el [[Regne de Valéncia]] en els [[sigle XIV|sigles XIV]], [[sigle XV|XV]], [[sigle XVI|XVI]], [[sigle XVII|XVII]] i primera mitat del [[sigle XVIII]] (no s'ha trobat cap document anterior que parle de la jota ni en [[Aragó]] ni en el conjunt d'[[Espanya]] i la [[Jota aragonesa|jota aragonesa]] apareix a finals del sigle XVIII). Destaca un quadro pintat de l'inauguració del [[Palau Real de Valéncia|Palau del Real]], Al-Munia en àrap, que fon construït en l'any [[1009]] pel rei de [[Balansiya]] Abd Al-Aziz. Per a l'[[Arabiste|arabiste]] Henri Péres en el quadro es veuen hòmens i dònes ballant una jota. | ||
Si la jota va nàixer en [[Valéncia]] és llògic pensar que els jornalers de [[Requena]], [[Utiel]] i les seues comarques, que baixaven a la [[Ribera del Xúquer]] a la sega de l'arròs a finals de setembre i a la comarca de [[Llíria]] i les terres del [[Túria]] a la sega de l'[[Alfals|alfals]], del cereal i la ceba, a la seua tornada comentaren maravellats el ball que havien vist i que es dia jota. Esta dansa es va estendre per Requena, Utiel i les seues comarques, i segurament estos mateixos jornalers varen ser els que varen | Si la jota va nàixer en [[Valéncia]] és llògic pensar que els jornalers de [[Requena]], [[Utiel]] i les seues comarques, que baixaven a la [[Ribera del Xúquer]] a la sega de l'arròs a finals de setembre i a la comarca de [[Llíria]] i les terres del [[Túria]] a la sega de l'[[Alfals|alfals]], del cereal i la ceba, a la seua tornada comentaren maravellats el ball que havien vist i que es dia jota. Esta dansa es va estendre per Requena, Utiel i les seues comarques, i segurament estos mateixos jornalers varen ser els que varen escomençar a transmetre-la quan pujaven a la sega del cereal als [[Regne d'Aragó|Regnes d'Aragó]] i de [[Regne de Navarra|Navarra]]. | ||
{{Cita|L'arabiste i académic valencià de [[Carcaixent]], [[Julià Ribera i Tarragó]] (1858-1934), es pronuncia sobre l'orige de la jota, i basa la seua teoria en la paraula àrap "sotar" o "xotar" (saltar), segons el cant inventat pel musulmà valencià Ibn Jot ([[sigle XII]]) que fon expulsat a terres aragoneses i refugiat en [[Calatayut]]|''Els arrels dels regnes de Valéncia'' per [[Josep Lluís Alapont i Raga]]}} | |||
== Dits valencians == | |||
* La jota naixqué en Valéncia, es crià en Aragó i Navarra li donà sentiment i cor. | |||
* La jota en Valéncia naixqué, Aragó la popularisà i Navarra la dignificà. | |||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* | * OLLER, Mª Teresa; MARTÍ, Enric. ''Panoramica de la música y la danza tradicional valenciana''. Servicio de Publicaciones [[Universitat Politècnica de Valéncia]] ([[Valéncia]], [[1998]]). | ||
== Enllaços externs == | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jota_(m%C3%BAsica) La Jota en Wikipedia] | |||
* [https://www.youtube.com/watch?v=Au6G54z-sDc Jota de l'Horta valenciana - YouTube] | |||
[[Categoria:Cultura Valenciana]] | [[Categoria:Cultura Valenciana]] | ||