Diferència entre les revisions de "Passodoble"
m →Orige |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Morosviejos.jpg|thumb|250px|Festers desfilant a passodoble]] | |||
El '''passodoble''' o '''pas-doble''' és una marcha llaugera utilisada en les desfilades militars, adoptada com a pas dos reglamentari de l'infanteria, en una característica especial que fa que la tropa puga portar el pas ordinari: 120 passos per minut. La música que acompanya esta marcha posseïx compàs binari i moviment moderat i fon introduïda en les corregudes de bous. També es denomina passodoble al ball que s'eixecuta al compàs d'esta música. | El '''passodoble''' o '''pas-doble''' és una marcha llaugera utilisada en les desfilades militars, adoptada com a pas dos reglamentari de l'infanteria, en una característica especial que fa que la tropa puga portar el pas ordinari: 120 passos per minut. La música que acompanya esta marcha posseïx compàs binari i moviment moderat i fon introduïda en les corregudes de bous. També es denomina passodoble al ball que s'eixecuta al compàs d'esta música. | ||
Pareix ser que el passodoble, com a ball, procedix de la tonadeta escènica, que era una composició que en la primera mitat del [[sigle XIX]] servia com a conclusió dels entremessos i els balls escènics i que despuix de mijan del mateix sigle era utilisada com a intermig musical entre els actes de les comèdies. | |||
A dia de hui el major foc de producció de passodobles se centra en [[Regne de Valéncia|terres valencianes]], entorn a les [[Festes de Moros i Cristians|festes de Moros i Cristians]]. | A dia de hui el major foc de producció de passodobles se centra en [[Regne de Valéncia|terres valencianes]], entorn a les [[Festes de Moros i Cristians|festes de Moros i Cristians]]. | ||
| Llínea 25: | Llínea 27: | ||
=== Taurins === | === Taurins === | ||
* Sospirs d'Espanya, Espanya canyí, Agüero, La Gràcia de Deu, El Gat Montés, Vixca el passodoble, Terç de Lleves, Pa i bous, Cel Andalús, La Morena de la meua Copla, Francisco Alegre, Amparito Roca, El Bes, Plaça de les Vendes, Pepita Greus i La Verge de la Macarena. | * Sospirs d'Espanya, Espanya canyí, Agüero, La Gràcia de Deu, El Gat Montés, Vixca el passodoble, Terç de Lleves, Pa i bous, Cel Andalús, La Morena de la meua Copla, Francisco Alegre, [[Amparito Roca]], El Bes, Plaça de les Vendes, Pepita Greus i La Verge de la Macarena. | ||
=== Militars === | === Militars === | ||
| Llínea 33: | Llínea 35: | ||
=== Populars === | === Populars === | ||
* L'Entrada, Illes Canàries, En "er" Món, Costa Dorada, Oragets de Màlaga, Valéncia. | * L'Entrada, Illes Canàries, En "er" Món, Costa Dorada, Oragets de Màlaga, [[Valéncia (passodoble)|Valéncia]]. | ||
=== Banda === | === Banda === | ||
* [[Paquito el Chocolatero]], Festa en Benidorm, L'Entrada, Petrel Passodoble, Alegria Agostense, Educandos de Benejúzar, Pepe Antón, Idella, Pirata Vullc Ser, Xàbia, Abanderades, El Plomet, entre uns atres. | * [[Paquito el Chocolatero]], [[El Bequetero]], Festa en Benidorm, L'Entrada, Petrel Passodoble, Alegria Agostense, Educandos de Benejúzar, Pepe Antón, Idella, Pirata Vullc Ser, Xàbia, Abanderades, El Plomet, entre uns atres. | ||
== Passodobles estrangers == | == Passodobles estrangers == | ||
En uns atres | En uns atres països, com [[Mèxic]], [[Colòmbia]] o [[Puerto Rico]] també tenen molta popularitat. | ||
== Referències == | |||
* Gascón, Rafael (1919). «Cielo andaluz». Library of Congress, Department of Special Collections, Davidson Library, University of California, Santa Barbara | |||
* Mignano Crawford, Sheri (2008). Melodías de mandolina (3.ª edición). Petaluma, CA: Zighi Baci. pp. 11-13. ISBN 978-0976372233 | |||
* Santoro, Salvador (15 de octubre de 2015). «"Silverio Pérez”, pasodoble de Agustín Lara». Jaén Taurino | |||
== Bibliografia == | |||
* Adshead-Lansdale, J. (Ed) (1994) Dance History: An Introduction. Routledge. ISBN 0-415-09030-X | |||
* Berenguer González, Ramón T. (2008). "Pasodobles de España". ISBN 6914850 | |||
* Carter, A. (1998) The Routledge Dance Studies Reader. Routledge. ISBN 0-415-16447-8 | |||
* Cohen, S, J. (1992) Dance As a Theatre Art: Source Readings in Dance History from 1581 to the Present. Princeton Book Co. ISBN 0-87127-173-7. | |||
* Dunning, Jennifer (11 de marzo de 1989). «Review/Dance; Recalling the Spirit of Doris Humphrey». The New York Times | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||