Diferència entre les revisions de "Charanga"
m (Image de charanga) |
m |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Ustekabe txaranga eibar.jpg|thumb|Una charanga vasca en Eibar]] | [[File:Ustekabe txaranga eibar.jpg|thumb|Una charanga vasca en Eibar]] | ||
| − | Les '''charangues''' són agrupacions, més o manco | + | Les '''charangues''' són agrupacions, més o manco chicotetes (entre huit i quinze músics), formades per [[Instrument de vent|instruments de vent]] i alguns [[Instrument de percussió|instruments de percussió]], com ara la caixa, el bombo o els platerets. Solen acompanyar les festes populars de carrer en [[música]] molt animada. |
| + | |||
| + | Les charangues tenen molta presència en diverses zones d'Espanya (principalment en el Nort i en la [[Comunitat Valenciana]], donada la gran tradició musical d'estos territoris), s'encarreguen d'animar i amenisar festejos, desfilades, despedides, o uns atres. | ||
| + | |||
| + | Solen estar compostes per uns 8 a 15 músics i poden ser d'aficionats que es reunixen per a les festes, o professionals que van de poble en poble pagats per ajuntaments o colles de gent. Molts estudiants de grau mig i superior de música aprofiten els seus coneiximents per a obtindre uns ingressos extra tocant en la charanga. | ||
| + | |||
| + | Interpreten cançons populars en lletres ribaldes i els èxits musicals de l'any, cançons típiques depenent de la situació geogràfica, algunes ademés componen cançons pròpies o realisen els seus propis popurris. | ||
| + | |||
| + | Normalment una charanga està composta per percussió (bombo, caixa i plats), la secció de metals (trombons, bombardins, trompetes i tuba) i per últim la secció de [[fusta]] (saxofons alts, saxofó tenor i clarinet). | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Música]] | ||
| + | [[Categoria:Entreteniment]] | ||
| + | [[Categoria:Societat]] | ||
Última revisió del 18:42 25 nov 2019
Les charangues són agrupacions, més o manco chicotetes (entre huit i quinze músics), formades per instruments de vent i alguns instruments de percussió, com ara la caixa, el bombo o els platerets. Solen acompanyar les festes populars de carrer en música molt animada.
Les charangues tenen molta presència en diverses zones d'Espanya (principalment en el Nort i en la Comunitat Valenciana, donada la gran tradició musical d'estos territoris), s'encarreguen d'animar i amenisar festejos, desfilades, despedides, o uns atres.
Solen estar compostes per uns 8 a 15 músics i poden ser d'aficionats que es reunixen per a les festes, o professionals que van de poble en poble pagats per ajuntaments o colles de gent. Molts estudiants de grau mig i superior de música aprofiten els seus coneiximents per a obtindre uns ingressos extra tocant en la charanga.
Interpreten cançons populars en lletres ribaldes i els èxits musicals de l'any, cançons típiques depenent de la situació geogràfica, algunes ademés componen cançons pròpies o realisen els seus propis popurris.
Normalment una charanga està composta per percussió (bombo, caixa i plats), la secció de metals (trombons, bombardins, trompetes i tuba) i per últim la secció de fusta (saxofons alts, saxofó tenor i clarinet).