Diferència entre les revisions de "José Castelló Tárrega"

'''José Castelló Tárrega''' ([[La Vall d'Uxó]], [[1 de novembre]] de [[1866]] - [[Castelló de la Plana]], [[20 de febrer]] de [[1938]]), fon un periodiste i polític [[Valencians|valencià]].

Inicià el seu camí periodístic en el seu poble natal, La Vall d'Uxó, en una publicació, primer semanal i despuix quinzenal, que ell mateix creà titulada ''Clar y Net'' en [[1885]] que estava escrita en [[llengua valenciana]]. També creà en l'any [[1890]] una publicació titulada ''El Anticosiero'', un semanari de caràcter polític i crític contra les forces polítiques i socials dominants, una lluita entre conservadors i lliberals. Tenia la seua sèu en carrer Sant Cristòfol número 50 de La Vall d'Uxó, durà només tretze números pero va armar molt de soroll en la seua grossa artilleria dialèctica.   

El [[7 de setembre]] de l'any [[1890]] fundà en Castelló el periòdic titulat ''El Liberal'' que començà sent l'orgue del partit polític lliberal-dinàstic. Sería el germen del periòdic ''El Heraldo de Castellón'' que naixeria el 31 de decembre de [[1894]] i aixina fins a la seua desaparició en l'any [[1938]], despuix d'haver estat controlat en els últims temps pel [[Front Popular]] per haver segut expropiat el [[1 de setembre]] de [[1936]].

''El Heraldo de Castelló'' fon un periòdic que alcançà les majors cotes entre els [[Sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]], sent el seu director José Castelló Tárrega. En la ciutat de Castelló existien uns atres periòdics de més antiguitat, com: ''El Eco de Castellón'' ([[1856]]), ''El Eco del Mijares'' ([[1857]]) i ''El Maestrazgo'' ([[1858]]).

 

El notable diari de la vesprà retratava el caràcter i la filosofia vital de José Castelló. Se presentava com a "Independent", sense cap compromís ni bandera política. Donava gran importància a l'informació local per mig de reportages i entrevistes. En corresponsals en Valéncia i [[Barcelona]] donava també als [[Castellonenc|castellonencs]] una ampla informació nacional a través d'un servici telefònic i telegràfic molt alvançat en la seua época. També tingué imprenta pròpia. Encara que tingué moltes vendes també passà moments de pèrdues que corregueren a càrrec d'ell com a empresari. ''El Heraldo de Castellón'' fon el periòdic de més fecunda vida en la seua época i també patrocinà ajudes durant la repatriació dels soldats de [[Cuba]] i atres causes benèfiques.