Diferència entre les revisions de "José de San Martín"
m restos > restes; com > com a |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
== El retorn == | == El retorn == | ||
Tornat a [[Mendoza]] demanà autorisació per a regressar a [[Buenos Aires]] i retrobar-se en la seua esposa que estava greument malalta. Se'l hi va negar argumentant que no seria segur per a | Tornat a [[Mendoza]] demanà autorisació per a regressar a [[Buenos Aires]] i retrobar-se en la seua esposa que estava greument malalta. Se'l hi va negar argumentant que no seria segur per a Sant Martín tornar a la ciutat ya que alguns volgueren sometre'l a un juí per la desobediencia a una orde que havia rebut del govern per a reprimir als caudills federals. | ||
No obstant açò, va decidir viajar a [[Buenos Aires]], a on a la seua arribada ella havia mort. | No obstant açò, va decidir viajar a [[Buenos Aires]], a on a la seua arribada ella havia mort. | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
En l'any [[1831]] és radicà en [[França]] en una propietat propenca a [[París]]. Anys més tart i gracies als premis dels governs de [[Mendoza]] i [[Perú]], San Martín s'anà a residir en Grand Bourg. Allí va rebre la visita d'exiliats argentins, i fins els seus últims anys va mantindre correspondencia en el seu amic [[Tomás Guido]]. | En l'any [[1831]] és radicà en [[França]] en una propietat propenca a [[París]]. Anys més tart i gracies als premis dels governs de [[Mendoza]] i [[Perú]], San Martín s'anà a residir en Grand Bourg. Allí va rebre la visita d'exiliats argentins, i fins els seus últims anys va mantindre correspondencia en el seu amic [[Tomás Guido]]. | ||
En [[març]] de l'any [[1848]], es | En [[març]] de l'any [[1848]], es produïx la revolució en [[París]], es trasllada a la ciutat de Boulogne-sur-Mer, a on va fallir a l'edat de 72 anys, a les tres de la vesprada del [[17 d'agost]] de [[1850]]. Segons conta la llegenda, el rellonge de la casa deixà de funcionar a eixa hora i encara seguix marcant les 3 en punt. | ||
== Les seues | == Les seues despulles == | ||
En l'any [[1861]] | En l'any [[1861]] les seues despulles foren traslladades al cementeri de Brunoy, [[França]], fins que el [[28 de maig]] de [[1880]] arribaren a la ciutat de [[Buenos Aires]], rebent sepultura en la seua Catedral. | ||
Reconegut com a llibertador de tres nacions, els americans recorden d'ell, lo que esta escrit en la seua tomba: «Triumfà en San Lorenzo, afirmà l'Independència [[Argentina]], va creuar els Andes, dugué la seua bandera emancipadora a [[Chile]], a [[Perú]] i a [[Equador]]». | Reconegut com a llibertador de tres nacions, els americans recorden d'ell, lo que esta escrit en la seua tomba: «Triumfà en San Lorenzo, afirmà l'Independència [[Argentina]], va creuar els Andes, dugué la seua bandera emancipadora a [[Chile]], a [[Perú]] i a [[Equador]]». | ||
== Referències == | |||
* [https://sanmartiniano.cultura.gob.ar/noticia/jose-de-san-martin-libertador-de-america/ José de San Martín: Libertador de América] | |||
* Lynch, John (2009). San Martín: soldado argentino, héroe americano. Buenos Aires: Crítica. p. 310. ISBN 978-987-9317-23-5. | |||
* [https://www.lanacion.com.ar/1399935-quien-fue-san-martin/ «¿Quién fue San Martín?». La Nación] | |||
== Bibliografia == | |||
* De la Fuente, Romualdo (1868). Biografía del ilustre general americano don José de San Martín resumida de documentos auténticos por Romualdo de la Fuente. París, Francia: Rosa y Bouret | |||
* Espíndola, Adolfo (1962). San Martín en el Ejército Español en la Península. Buenos Aires: Comisión Nacional Ejecutiva del 150 Aniversario de la Revolución de Mayo | |||
* Otero, José Pacífico (1978). Historia del Libertador o José de San Martín. Buenos Aires: Círculo Militar | |||
* Piccinalli, Héctor Juan (1977). Vida de San Martín en España. Buenos Aires: Editorial Argentina | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|José de San Martín}} | {{Commonscat|José de San Martín}} | ||