Diferència entre les revisions de "José Clarà Piñol"

'''José Clará Piñol''' ([[Torreblanca]], [[2 d'octubre]] de [[1859]] - [[Castelló]], [[11 de novembre]] de [[1946]]), fon un afamat mege [[Valencians|valencià]].

De família acomodada, cursà els seus estudis primaris en l'escola del seu poble natal, els va continuar en l'Institut de Segona Ensenyança de Castelló, on va ingressar als dèu anys, i als quinze va obtindre el títul de bachiller en Arts i Ciències. En la Facultat de Medicina de Valéncia es va llicenciar com a mege en l'any [[1881]]. Immediatament va obrir clínica privada en la ciutat de Castelló.

En giner de [[1883]] fon nomenat cirugià primer de l'[[Hospital Provincial de Castelló]] i poc despuix se li va nomenar també mege forense, ofici que va eixercitar durant quinze anys. En [[1897]] guanyà per oposició la plaça d'inspector provincial de Sanitat.

José Clarà destacà en les seues actuacions durant les epidèmies de còlera de [[1885]]-1886, davant el brot meningític de [[Canet lo Roig]]  en [[1914]], i en ocasió de l'epidèmia de grip de [[1918]]. En contacte en el doctor Ferran, en el que va colaborar en les campanyes de vacunació anticolèrica a raïl dels citats brots de 1885 i 1886, va desenrollar en Castelló una gran activitat per a la prevenció de la ràbia, en la mateixa llínea de treball que seguia el mege català en el Laboratori Municipal Antirràbic de Barcelona.

En febrer de l'any [[1905]] fon nomenat acadèmic corresponent de la [[Real Acadèmia de l'Història]]. Va assessorar en el proyecte de construcció del nou Hospital Provincial inaugurat en [[1907]], centre de la Junta consultiva tècnica de la qual fon nomenat president honorari en l'any [[1911]]. Una institució en la que va desenrollar gran part de la seua vida professional i estretament lligada durant anys a la figura de Clará, al que es va considerar com un dels seus màxims impulsors.

En [[1919]] el seu poble natal, Torreblanca, el va distinguir en el títul de fill predilecte. En [[1922]] fon nomenat fill adoptiu de Castelló i president honorari del Colege de Meges, any en el que també va rebre la Creu de l'Orde Civil de Beneficència.