Diferència entre les revisions de "Ordenament jurídic"

L''''ordenament jurídic''' (de l'alemà ''Rechtsordnung'') o simplement l'ordenament és el conjunt del dret d'una societat, és dir, el conjunt de normes jurídiques que rigen en un lloc determinat en una época concreta. En el cas dels [[Estat|Estats]], l'ordenament jurídic està format per la [[Constitució|Constitució de l'Estat]], que es rig com la norma suprema, per les lleis, per les normes jurídiques del poder eixecutiu, tals com els reglaments, i atres regulacions tals com els tractats, convencions, contractes i disposicions particulars.

Les normes interactuen entre sí, i si estan interconectades basant-se en principis d'aplicació general, es parla de sistema jurídic. Segons el juriste anglés de l'universitat d'Oxford, Herbert H. Hart, el dret està format per dos tipos de regles jurídiques: les regles jurídiques primàries que imponen obligacions de conducta (per eixemple, la regla per la qual és obligatori pagar imposts), mentres que les regles jurídiques secundàries conferixen potestats per a que algunes persones introduïxquen regles primàries (per eixemple, la regla que faculta a la Cambra a fixar els imposts). Un sistema jurídic és, d'acort en Hart, un conjunt de regles jurídiques primàries i secundàries que goja de certa eficàcia.  

Una atra característica de l'ordenament fiscal és que és el resultat de l'harmonisació de dos o tres órdens normatius: En el cas de l'[[Estat Espanyol]]: ordenament estatal, ordenament autonòmic i ordenament comunitari. En el cas d'estats federals com els [[Estats Units]], [[Brasil]], [[Argentina]], [[Mèxic]] o [[Canadà]]: ordenament jurídic federal i ordenaments jurídics de les entitats federatives.