Diferència entre les revisions de "Colege Jesús Maria"

m Text reemplaça - ' només ' a ' a soles '
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Colege Jesus Maria.jpg|thumb|Colege Jesús Maria de Valéncia]]
[[File:Colege Jesus Maria.jpg|thumb|Colege Jesús Maria de Valéncia]]


En el solar que ocupara l'antic Convent del Socors, extramurs de [[Valéncia]], se troba situat el modern i funcional edifici del Colege de Jesús Maria, atés per la congregació de religioses establida en Valéncia en l'any [[1873]], tenint l'entrada principal al edifici per la Gran Via de Ferran El Catòlic nº 37.
En el solar que ocupara l'antic Convent del Socors, extramurs de [[Valéncia]], se troba situat el modern i funcional edifici del '''Colege de Jesús Maria''', atés per la congregació de religioses establida en Valéncia en l'any [[1873]], tenint l'entrada principal al edifici per la Gran Via de Ferran El Catòlic nº 37.


La capella, construïda en l'any [[1954]], és obra de l'arquitecte català Agustí Borrell i consta de tres naus i àbsit, revolta de canó en llunetes en la nau central, cúpula octogonal damunt de tambor i llanterna; l'exterior és tot de [[rajola]] vista i presenta una sort de nartex portificat davant de la porta d'ingrés. L'image de Nostra Senyora del Socors, pintada per [[Salvador Tuset]], presidix l'interior de la capella. Al dors de dita taula i rebent veneració en el recint que forma el transaltar, es contempla idèntica Madonna en el chiquet, còpia antiga i exacta de la que segons pia tradició, entregara la Verge en [[Itàlia]], en l'any [[1501]] a [[Fra Juan d'Exarchs]], de la noble família valenciana dels Marquesos de Benavites. Tan venerada image fon destruïda el [[28 de juny]] de l'any [[1808]] a conseqüència de l'assalt i devastació que va patir el Convent del Socors.
La capella, construïda en l'any [[1954]], és obra de l'arquitecte català Agustí Borrell i consta de tres naus i àbsit, revolta de canó en llunetes en la nau central, cúpula octogonal damunt de tambor i llanterna; l'exterior és tot de [[rajola]] vista i presenta una sort de nartex portificat davant de la porta d'ingrés. L'image de Nostra Senyora del Socors, pintada per [[Salvador Tuset]], presidix l'interior de la capella. Al dors de dita taula i rebent veneració en el recint que forma el transaltar, es contempla idèntica Madonna en el chiquet, còpia antiga i exacta de la que segons pia tradició, entregara la Verge en [[Itàlia]], en l'any [[1501]] a [[Fra Juan d'Exarchs]], de la noble família valenciana dels Marquesos de Benavites. Tan venerada image fon destruïda el [[28 de juny]] de l'any [[1808]] a conseqüència de l'assalt i devastació que va patir el Convent del Socors.
Llínea 10: Llínea 10:
El reliquiari que conservava les despulles de Sant Tomàs de Villanueva, es conserven en la capella dedicada al sant en la [[Catedral de Valéncia]]. El Crist de la Bona Mort venerat en una de les capelles de la girola de la pròpia  catedral de Valéncia, atribuït a  [[Juan Muñoz]] i poc fundadament a Alonso Cano, procedix també d'este convent.
El reliquiari que conservava les despulles de Sant Tomàs de Villanueva, es conserven en la capella dedicada al sant en la [[Catedral de Valéncia]]. El Crist de la Bona Mort venerat en una de les capelles de la girola de la pròpia  catedral de Valéncia, atribuït a  [[Juan Muñoz]] i poc fundadament a Alonso Cano, procedix també d'este convent.
La torre-campanar, tombada fa uns lustres, era de traça senzilla, al dir de [[Mora Berenguer]], que la reproduí, “terminant en forma poligonal la llanterna del cos superior, dins de la tradició d'estes torres en Valéncia.
La torre-campanar, tombada fa uns lustres, era de traça senzilla, al dir de [[Mora Berenguer]], que la reproduí, “terminant en forma poligonal la llanterna del cos superior, dins de la tradició d'estes torres en Valéncia.
 
   
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Edificis]]
[[Categoria:Edificis]]