Diferència entre les revisions de "Bresquillera"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''bresquillera''', en castellá ''melocotonero'', és l'arbre que fa les bresquilles, és caducifoli de la família de les rosàcees (Prununs persica),…»)
 
 
(No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
La '''bresquillera''', en castellá ''melocotonero'', és l'arbre que fa les bresquilles, és caducifoli de la família de les [[rosàcees]] (Prununs persica), en fulles llanceolades i serrades, flors de color rosa i solitàries; el seu fruit és la [[bresquilla]].
+
[[File:Muntanyes de l'Ordal - 122.jpg|thumb|350px|Bresquilleres en flor]]
 +
 
 +
La '''bresquillera''', en [[castellà]] ''melocotonero'', és l'arbre que fa les bresquilles, és caducifoli de la família de les [[rosàcees]] (Prununs persica), en fulles llanceolades i serrades, flors de color rosa i solitàries; el seu fruit és la [[bresquilla]].
  
 
== Orige ==
 
== Orige ==
  
És un arbre originari d'[[Afganistan]], [[China]] i [[Iran]]. Fon portat a Occident pels romans que ho varen prendre com a originari de [[Pèrsia]] i aixina ho varen denominar. Esta denominació, «persica» —usada en les seues antigues denominacions genèriques o específiques (Prunus persica, Amygdalus persicus, Persica vulgaris, ...)— persistix en numerosos noms populars ibèrics —i d'atres paisos— com, per eixemple, albèrchic (el pèrsic) o bresquilla/fresquilla (per metàtesis de «persquilla»).
+
És un arbre originari d'[[Afganistan]], [[China]] i [[Iran]]. Fon portat a Occident pels [[Antiga Roma|romans]] que ho varen prendre com a originari de [[Pèrsia]] i aixina ho varen denominar. Esta denominació, «persica» —usada en les seues antigues denominacions genèriques o específiques (Prunus persica, Amygdalus persicus, Persica vulgaris, ...)— persistix en numerosos noms populars ibèrics —i d'atres països— com, per eixemple, albèrchic (el pèrsic) o bresquilla/fresquilla (per metàtesis de «persquilla»).
  
 
== Descripció ==
 
== Descripció ==
  
És un arbre de fins a 6-8 m. d'altura, caducifoli i inerme. Els fulls són oblongues-llanceolades o elíptiques, acuminades, cuneades en la base, serrades en dents glandulífels, glabrescents, en estípules caduques denticulades. Les flors són solitàries o geminades i en numeroses bràctees. Els sépals són erectes sancers i els pétals denticulats en l'àpiç, de color rosat fort. L'ovari pot ser pubescent o glabre i el frut derivat, de 4-8 cm. de diàmetro, és una drupa comestible subglobosa en mesocarpi molt carnós i endocarpi (os) profundament solcat i alveolat en una sola llavor armelosa no comestible,​ per la presència, encara que en menuda cantitat, d'un precursor del cianur, l'amigdalina: un compost de glucosa, benzaldehít i cianur que, baix l'acció d'un ferment (emulsina) es descompon, produint àcit cianhídric, potencialment mortal.​ Per tal motiu, la seua llavor és tòxica.
+
És un arbre de fins a 6-8 m. d'altura, caducifoli i inerme. Els fulls són oblongues-llanceolades o elíptiques, acuminades, cuneades en la base, serrades en dents glandulífels, glabrescents, en estípules caduques denticulades. Les flors són solitàries o geminades i en numeroses bràctees. Els sépals són erectes sancers i els pétals denticulats en l'àpiç, de color rosat fort. L'ovari pot ser pubescent o glabre i el frut derivat, de 4-8 cm. de diàmetro, és una drupa comestible subglobosa en mesocarpi molt carnós i endocarpi (os) profundament solcat i alveolat en una sola llavor armelosa no comestible,​ per la presència, encara que en chicoteta cantitat, d'un precursor del [[cianur]], l'amigdalina: un compost de glucosa, benzaldehít i cianur que, baix l'acció d'un ferment (emulsina) es descompon, produint àcit cianhídric, potencialment mortal.​ Per tal motiu, la seua llavor és tòxica.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
 
 +
* [[Bresquilla]]
 +
* [[Rosàcees]]
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{DGLV|Bresquillera}}
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Prunus_persica Bresquillera en Wikipedia]
  
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Prunus_persica Bresquillera en Wikipedia]
+
[[Categoria:Botànica]]
* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=bresquillera Bresquillera - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]
+
[[Categoria:Arbres]]
 +
[[Categoria:Arbres frutals]]
 +
[[Categoria:Arbres medicinals]]
 +
[[Categoria:Rosàcees]]

Última revisió del 18:19 23 set 2022

Bresquilleres en flor

La bresquillera, en castellà melocotonero, és l'arbre que fa les bresquilles, és caducifoli de la família de les rosàcees (Prununs persica), en fulles llanceolades i serrades, flors de color rosa i solitàries; el seu fruit és la bresquilla.

Orige[editar | editar còdic]

És un arbre originari d'Afganistan, China i Iran. Fon portat a Occident pels romans que ho varen prendre com a originari de Pèrsia i aixina ho varen denominar. Esta denominació, «persica» —usada en les seues antigues denominacions genèriques o específiques (Prunus persica, Amygdalus persicus, Persica vulgaris, ...)— persistix en numerosos noms populars ibèrics —i d'atres països— com, per eixemple, albèrchic (el pèrsic) o bresquilla/fresquilla (per metàtesis de «persquilla»).

Descripció[editar | editar còdic]

És un arbre de fins a 6-8 m. d'altura, caducifoli i inerme. Els fulls són oblongues-llanceolades o elíptiques, acuminades, cuneades en la base, serrades en dents glandulífels, glabrescents, en estípules caduques denticulades. Les flors són solitàries o geminades i en numeroses bràctees. Els sépals són erectes sancers i els pétals denticulats en l'àpiç, de color rosat fort. L'ovari pot ser pubescent o glabre i el frut derivat, de 4-8 cm. de diàmetro, és una drupa comestible subglobosa en mesocarpi molt carnós i endocarpi (os) profundament solcat i alveolat en una sola llavor armelosa no comestible,​ per la presència, encara que en chicoteta cantitat, d'un precursor del cianur, l'amigdalina: un compost de glucosa, benzaldehít i cianur que, baix l'acció d'un ferment (emulsina) es descompon, produint àcit cianhídric, potencialment mortal.​ Per tal motiu, la seua llavor és tòxica.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]