Diferència entre les revisions de "Torre de Benizahat"
Text reemplaça - 's on ' a 's a on ' |
Text reemplaça - 'Alfondeguella' a 'Alfondeguilla' |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
En l'invasió musulmana es varen establir al voltant del [[Riu Belcaire|riu Belcaire]] unes dotze alqueries, independents unes d'atres, contant en [[Cementeri|cementeri]], zona industrial i agrícola pròpies; sis d'elles ubicades a on està actualment la localitat, eren les alqueries de: Benigasló, Alcudia, Benigafull, Zeneja, Benizahat i Zeneta. | En l'invasió musulmana es varen establir al voltant del [[Riu Belcaire|riu Belcaire]] unes dotze alqueries, independents unes d'atres, contant en [[Cementeri|cementeri]], zona industrial i agrícola pròpies; sis d'elles ubicades a on està actualment la localitat, eren les alqueries de: Benigasló, Alcudia, Benigafull, Zeneja, Benizahat i Zeneta. | ||
Les atres sis alqueries varen desaparéixer o varen donar orige a atres poblacions com [[ | Les atres sis alqueries varen desaparéixer o varen donar orige a atres poblacions com [[Alfondeguilla]]. Este conjunt de chicotetes poblacions s'organisaven política i jurídicament baix la protecció del Castell, on l'[[Aljama|aljama]] o representants de les alquerias garantisaven la seguritat de la vall, depenent del Amán de Valéncia, tot açò va quedar establit en la Carta Pobla de [[1250]]. | ||
La situació es va mantindre durant la baixa [[Edat Mija]], mentres La Vall va formar part del domini real, al qual va posar fi el rei [[Alfons V el Magnànim]] en l'any [[1436]], quan va donar al seu germà Enrique varis llocs i viles entre les que es trobava La Vall d'Uxó. Esta donació es va convertir en senyoriu fins que ya en ple [[sigle XIX]] estos privilegis foren abolits. | La situació es va mantindre durant la baixa [[Edat Mija]], mentres La Vall va formar part del domini real, al qual va posar fi el rei [[Alfons V el Magnànim]] en l'any [[1436]], quan va donar al seu germà Enrique varis llocs i viles entre les que es trobava La Vall d'Uxó. Esta donació es va convertir en senyoriu fins que ya en ple [[sigle XIX]] estos privilegis foren abolits. | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
La torre té una planta en forma de L, en una planta baixa i dos altures, aixina com un terrat inclinat arrematat en teixixca. Per la seua banda, l'interior de la torre estava acondicionada com a vivenda particular i lo únic que destaca és l'escala de caragol per a accedir a les plantes superiors. | La torre té una planta en forma de L, en una planta baixa i dos altures, aixina com un terrat inclinat arrematat en teixixca. Per la seua banda, l'interior de la torre estava acondicionada com a vivenda particular i lo únic que destaca és l'escala de caragol per a accedir a les plantes superiors. | ||
En la seua construcció es va amprar mamposteria i rajola. Destaquen els balcons de la primera planta. En l'última planta hi ha un gran buit obert arrematat per un arc. | En la seua construcció es va amprar mamposteria i [[rajola]]. Destaquen els balcons de la primera planta. En l'última planta hi ha un gran buit obert arrematat per un arc. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||