Diferència entre les revisions de "Freqüència" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 37:

{{Leyenda|#E08000|100-127 V/50 Hz}}]]

En [[Europa]], [[Àsia]], [[Oceania]], [[Àfrica]] i gran part de [[Amèrica del Sur]], la freqüència de [[corrent alterna]] per a us domèstic (en [[electrodomèstic]]s, etc.) és de 50 Hz. En canvi en [[Amèrica del Nort]] de 60 Hz.

En [[Europa]], [[Àsia]], [[Oceania]], [[Àfrica]] i gran part d'[[Amèrica del Sur]], la freqüència de [[corrent alterna]] per a us domèstic (en [[electrodomèstic]]s, etc.) és de 50 Hz. En canvi en [[Amèrica del Nort]] de 60 Hz.

Per a determinar la freqüència de la corrent alterna produïda per un generador elèctric s'utilisa la següent equació:

Llínea 75:

La llum visible és una ona electromagnètica, que consistix en oscilacions elèctriques i camps magnètics que viagen per l'espai. La freqüència de l'ona determina el color: 4×1014Hz és la llum roja, 8×1014Hz és la llum violeta, i entre estos (en el ranc de 4-8×1014Hz) estan tots els atres colors del [[arc de Sant Martí]]. Una ona electromagnètica pot tindre una freqüència de menys de 4×1014Hz, pero no serà visible per a l'[[ull]] humà, tals ones es diuen [[infrarrojos]] (ANAR). Per a freqüències menors, l'ona es diu [[microones]], i en les freqüències encara més baixes tenim les ones de ràdio. De la mateixa manera, una ona electromagnètica pot tindre una freqüència major que 8×1014Hz, pero serà invisible per a l'ull humà, tals ones es diuen [[ultravioleta]] (UV). Les ones de freqüència major que el ultravioleta es diuen [[rajos X]], i en freqüències més altes encara trobem els [[rajos gamma]].

Totes estes ones, les ones de radi de baixa freqüència fins als rajos gamma d'alta freqüència, són fonamentalment les mateixes, i totes elles són ~~cridades~~ [[radiació electromagnètica]]. Totes elles viagen a través del buit a la velocitat de la llum.

Totes estes ones, les ones de radi de baixa freqüència fins als rajos gamma d'alta freqüència, són fonamentalment les mateixes, i totes elles són nomenades [[radiació electromagnètica]]. Totes elles viagen a través del buit a la velocitat de la llum.

Una atra característica d'una ona electromagnètica és la [[llongitut d'ona]]. La llongitut d'ona és inversament proporcional a la freqüència, per lo que una ona electromagnètica en una freqüència més alta té una llongitut d'ona més curta, i viceversa.

Llínea 84:

== Referències ==

* Adolphe Danhauser (auteur) et H. Rabaud (révision), Théorie de la musique, Lemoine, 1929 (1re éd. 1870), note (a), p. 119 apud Pierre

* Schaeffer, Traité des objets musicaux : Essai interdisciplines, Paris, Seuil, 1977, 2e éd. (1re éd. 1966), 713 p., p. 164.

* Schaeffer 1977 ; Laurent Demany, « Perception de la hauteur tonale », dans Botte & alii, Psychoacoustique et perception auditive, Paris, Tec & Doc, 1999.

=== ~~Bibliografía~~ ===

=== Bibliografia ===

* {{cita libro|autor = Ortega, Manuel R.|título = Lecciones de Física (4 volúmenes)|año = 1989-2006|editorial = Monytex|id = ISBN 84-404-4290-4, ISBN 84-398-9218-7, ISBN 84-398-9219-5, ISBN 84-604-4445-7|idioma=español}}

* {{cita libro|autor = Resnick,Robert & Krane, Kenneth S.|título = Physics|ubicación = New York|editorial = John Wiley & Sons|año = 2001|ISBN= 0-471-32057-9|idioma=inglés}}

* {{cita libro|autor = Serway, Raymond A.|coautores = Jewett, John W.|título = Physics for Scientists and Engineers|edición = 6ª|editorial = Brooks/Cole|año = 2004|isbn = 0-534-40842-7|idioma=inglés}}

* {{cita libro|autor = Tipler, Paul A.|título = Física para la ciencia y la tecnología (2 volúmenes)|año = 2000|editorial = Barcelona: Ed. Reverté|id = ISBN 84-291-4382-3|idioma=español}}

~~[[Categoria:Magnitudes físiques]]~~

~~[[Categoria:Cinemàtica]]~~

== Enllaços externs ==

Llínea 102:

Llínea 100:

[[Categoria:Física]]

[[Categoria:Cinemàtica]]

[[Categoria:Vibració mecànica]]

[[Categoria:Magnituts físiques]]

[[Categoria:Paràmetros de sò]]

~~{{Traduït de|es|Frecuencia}}~~

@@ Llínea 37: / Llínea 37: @@
 {{Leyenda|#E08000|100-127 V/50 Hz}}]]
-En [[Europa]], [[Àsia]], [[Oceania]], [[Àfrica]] i gran part de [[Amèrica del Sur]], la freqüència de [[corrent alterna]] per a us domèstic (en [[electrodomèstic]]s, etc.) és de 50 Hz. En canvi en [[Amèrica del Nort]] de 60 Hz.
+En [[Europa]], [[Àsia]], [[Oceania]], [[Àfrica]] i gran part d'[[Amèrica del Sur]], la freqüència de [[corrent alterna]] per a us domèstic (en [[electrodomèstic]]s, etc.) és de 50 Hz. En canvi en [[Amèrica del Nort]] de 60 Hz.
 Per a determinar la freqüència de la corrent alterna produïda per un generador elèctric s'utilisa la següent equació:
@@ Llínea 75: / Llínea 75: @@
 La llum visible és una ona electromagnètica, que consistix en oscilacions elèctriques i camps magnètics que viagen per l'espai. La freqüència de l'ona determina el color: 4×10<sup>14</sup>Hz és la llum roja, 8×10<sup>14</sup>Hz és la llum violeta, i entre estos (en el ranc de 4-8×10<sup>14</sup>Hz) estan tots els atres colors del [[arc de Sant Martí]]. Una ona electromagnètica pot tindre una freqüència de menys de 4×10<sup>14</sup>Hz, pero no serà visible per a l'[[ull]] humà, tals ones es diuen [[infrarrojos]] (ANAR). Per a freqüències menors, l'ona es diu [[microones]], i en les freqüències encara més baixes tenim les ones de ràdio. De la mateixa manera, una ona electromagnètica pot tindre una freqüència major que 8×10<sup>14</sup>Hz, pero serà invisible per a l'ull humà, tals ones es diuen [[ultravioleta]] (UV). Les ones de freqüència major que el ultravioleta es diuen [[rajos X]], i en freqüències més altes encara trobem els [[rajos gamma]].
-Totes estes ones, les ones de radi de baixa freqüència fins als rajos gamma d'alta freqüència, són fonamentalment les mateixes, i totes elles són cridades [[radiació electromagnètica]]. Totes elles viagen a través del buit a la velocitat de la llum.
+Totes estes ones, les ones de radi de baixa freqüència fins als rajos gamma d'alta freqüència, són fonamentalment les mateixes, i totes elles són nomenades [[radiació electromagnètica]]. Totes elles viagen a través del buit a la velocitat de la llum.
 Una atra característica d'una ona electromagnètica és la [[llongitut d'ona]]. La llongitut d'ona és inversament proporcional a la freqüència, per lo que una ona electromagnètica en una freqüència més alta té una llongitut d'ona més curta, i viceversa.
@@ Llínea 84: / Llínea 84: @@
 == Referències ==
 <references />
+* Adolphe Danhauser (auteur) et H. Rabaud (révision), Théorie de la musique, Lemoine, 1929 (1re éd. 1870), note (a), p. 119 apud Pierre
+* Schaeffer, Traité des objets musicaux : Essai interdisciplines, Paris, Seuil, 1977, 2e éd. (1re éd. 1966), 713 p., p. 164.
+* Schaeffer 1977 ; Laurent Demany, « Perception de la hauteur tonale », dans Botte & alii, Psychoacoustique et perception auditive, Paris, Tec & Doc, 1999.
-=== Bibliografía ===
+=== Bibliografia ===
 * {{cita libro|autor = Ortega, Manuel R.|título = Lecciones de Física (4 volúmenes)|año = 1989-2006|editorial = Monytex|id = ISBN 84-404-4290-4, ISBN 84-398-9218-7, ISBN 84-398-9219-5, ISBN 84-604-4445-7|idioma=español}}
 * {{cita libro|autor = Resnick,Robert & Krane, Kenneth S.|título = Physics|ubicación = New York|editorial = John Wiley & Sons|año = 2001|ISBN= 0-471-32057-9|idioma=inglés}}
 * {{cita libro|autor = Serway, Raymond A.|coautores = Jewett, John W.|título = Physics for Scientists and Engineers|edición = 6ª|editorial = Brooks/Cole|año = 2004|isbn = 0-534-40842-7|idioma=inglés}}
 * {{cita libro|autor = Tipler, Paul A.|título = Física para la ciencia y la tecnología (2 volúmenes)|año = 2000|editorial = Barcelona: Ed. Reverté|id = ISBN 84-291-4382-3|idioma=español}}
-[[Categoria:Magnitudes físiques]]
-[[Categoria:Cinemàtica]]
 == Enllaços externs ==
@@ Llínea 102: / Llínea 100: @@
 [[Categoria:Física]]
+[[Categoria:Cinemàtica]]
 [[Categoria:Vibració mecànica]]
 [[Categoria:Magnituts físiques]]
 [[Categoria:Paràmetros de sò]]
-{{Traduït de|es|Frecuencia}}