Diferència entre les revisions de "València"

El concepte fon desenrollat a mig del [[sigle XIX]], en un intent per racionalisar la [[formula química]] de [[compost químic|composts químics]] diferents. En l'any [[1919]], [[Irving Langmuir]], va prendre prestat el terme per a explicar el model de [[àtom cúbic]] de [[Gilbert N. Lewis]] al enunciar que "el número de parells de [[electró|electrons]] que qualsevol àtom donat compartix en l'àtom adjacent és denominat la ''covalència'' de l'àtom." El prefix ''co-'' significa "junt", aixina que un enllaç co-valent significa que els àtoms compartixen valència.  '''d'ací, si un àtom, per eixemple, té una valència +1, significa que va perdre un electró, i un atre en una valència de -1, significa que té un electró adicional'''. Després, un enllaç entre estos dos àtoms resultaria perqué es complementarien o compartirien les seues tendències en el balanç de la valència. Subsegüentment, ara és més comú parlar de [[enllaç covalent]] en conte de "valència", que ha caigut en desús del nivell més alt de treball, en els alvanços en la teoria de l'enllaç químic, pero encara és usat àmpliament en estudis elementals a on proveïx una introducció heurística a la matèria.

*La valència d'un element no sempre és igual al seu [[estat d'oxidació]] més alt: les excepcions inclouen al [[ruteni]], [[osmi]] i [[xenó]], que tenen valències de sis (hexafluorurs), pero que poden formar composts en oxigen en l'estat d'oxidació +8, i clor, que té una valència de cinc, pero un estat d'oxidació màxim de +7 (en els [[perclorat]]s).

*El concepte de "combinació" no pot ser igualat en el número d'enllaços formats per un àtom. En el [[fluorur de liti]] (que té l'estructura del [[clorur de sodi|NaCl]], cada àtom de liti està rodejat per sis àtoms de [[flúor]], mentres que la valència del [[liti]] és universalment presa com u, com sugerix la fòrmula LiF. En la fase gaseosa, el LiF existix com a molècules discretes diatòmiques com les valències sugeririen.

{{Traduït de|es|Valencia_(química)}}