Diferència entre les revisions de "Idioma grec" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 18 edicions intermiges d'10 usuaris)

Llínea 1:

p

{{llengua|

|nom= Grec

|nomnatiu=ελληνικά el-liniká

|pronunciació=

|atresdenominacions=

|estats=[[Grècia]] [[Chipre]] [[Unió Europea]] Algunes parts d'[[Itàlia]]

|regió= [[Grècia]] [[Chipre]]

|parlants= 12 a 15 millons natius

|parlantsnatius=

|parlantsnonatius=

|rank=

|família=[[Llengües indoeuropees]]  '''Grec'''

|nació= [[Grècia]], [[Chipre]]

|fontcolor=#7CFC00

|regulat=

|iso1= el

|iso2= gre (B) - ell (T)

|iso3=

|sil=varis

|mapa=

}}

La '''llengua grega''' (Ελληνική γλώσσα ''el-linikí glóssa''), tal com se la coneix hui en dia, té el seu orige en el [[grec antic]], despuix de patir fortes transformacions. D'ací les denominacions [[grec antic]], [[grec migeval]], i [[grec modern]] que reben els estadis evolutius anteriors.

La seua variant moderna (''dimotikí:'' ‘popular') és l'[[idioma oficial]] de [[Grècia]] i de [[Chipre]].

També existixen en l'actualitat minories de llengua grega presents des de fa més de dos mil anys en el sur d'[[Albània]] i el sur d'[[Itàlia]] ([[Grècia Salentina]]) ubicada en el sur d'[[Apúlia]] a on se parla el [[salentino]], i en [[Bovesia]] i [[Regi de Calàbria (ciutat)|Regió de Calàbria]] en el sur de [[Calàbria]] a on se parla la llengua [[Idioma grecocalabrés|greka]].

Igualment hi ha minories gregues des de fa més de dos mil anys en territoris hui ocupats per [[Turquia]], principalment [[Costantinoble]], [[Esmirna]], atres zones de la [[Tràcia]] Oriental i les costes [[Anatolia|anatòliques]] de la [[mar Egea]] i la [[mar de Màrmara]]. De modo paregut són antiquíssimes les molt chicotetes comunitats grecparlants existents en alguns llocs costers de la república de [[Geòrgia]] (incloent [[Poti|Pitiys]], en la costa de [[Abjasia]]), en la península de [[Crimea]], i en les costes de [[Bulgària]] i [[Romania]].

Des de finals del [[sigle XIX]] hi ha algunes comunitats grecparlants descendents d'emigrats en [[França]], [[Alemanya]], [[Anglaterra]], [[Estats Units]], [[Canadà]], [[Austràlia]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Uruguai]] i [[Argentina]].

A pesar de l'àrea de dispersió i a la seua gran importància històrica i [[filologia|filològica]] (per eixemple, els idiomes europeus més importants de l'actualitat posseïxen milers de paraules d'us comú en [[etimologia|ètims]] grecs), se considera que el grec és parlat usualment per a soles uns setze millons de persones en l'any [[2006]] lo qual contrasta en l'importància de l'idioma dins de la cultura global.

L'[[idioma]] grec és en el present l'únic representant de la subfamília grega inclosa en la gran família de llengües derivades d'un hipotètic antepassat comú conegut com [[protoindoeuropeu]].

La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el [[sànscrit]], el [[idioma persa|persa]], el [[pali]], l'[[idioma armeni|armeni]], l'[[albanés]], el grec, el [[llatí]], el [[celta]], el [[germànic]], el [[balteslau]], l'extint [[idioma tocareu|tocareu]] etc. I tots els actuals idiomes indoeuropeus ([[idioma espanyol|castellà]], [[idioma francés|francés]], [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rus|rus]], [[indi]], [[idioma portugués|portugués]], [[idioma italià|italià]], entre atres, per citar a soles els de número més gran de parlants i difusió mundial).

[[Categoria:Llengües]]

[[Categoria:Llengües indoeuropees]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-p
+{{llengua|
+|nom= Grec
+|nomnatiu=ελληνικά el-liniká
+|pronunciació=
+|atresdenominacions=
+|estats=[[Grècia]]<br />[[Chipre]]<br />[[Unió Europea]]<br />Algunes parts d'[[Itàlia]]
+|regió= [[Grècia]]<br />[[Chipre]]
+|parlants= 12 a 15 millons natius
+|parlantsnatius=
+|parlantsnonatius=
+|rank=
+|família=[[Llengües indoeuropees]]<br />&nbsp;'''Grec'''
+|nació= [[Grècia]], [[Chipre]]
+|fontcolor=#7CFC00
+|regulat=
+|iso1= el
+|iso2= gre (B) - ell (T)
+|iso3=
+|sil=varis
+|mapa=
+}}
+La '''llengua grega''' (Ελληνική γλώσσα ''el-linikí glóssa''), tal com se la coneix hui en dia, té el seu orige en el [[grec antic]], despuix de patir fortes transformacions. D'ací les denominacions [[grec antic]], [[grec migeval]], i [[grec modern]] que reben els estadis evolutius anteriors.
+La seua variant moderna (''dimotikí:'' ‘popular') és l'[[idioma oficial]] de [[Grècia]] i de [[Chipre]].
+També existixen en l'actualitat minories de llengua grega presents des de fa més de dos mil anys en el sur d'[[Albània]] i el sur d'[[Itàlia]] ([[Grècia Salentina]]) ubicada en el sur d'[[Apúlia]] a on se parla el [[salentino]], i en [[Bovesia]] i [[Regi de Calàbria (ciutat)|Regió de Calàbria]] en el sur de [[Calàbria]] a on se parla la llengua [[Idioma grecocalabrés|greka]].
+Igualment hi ha minories gregues des de fa més de dos mil anys en territoris hui ocupats per [[Turquia]], principalment [[Costantinoble]], [[Esmirna]], atres zones de la [[Tràcia]] Oriental i les costes [[Anatolia|anatòliques]] de la [[mar Egea]] i la [[mar de Màrmara]]. De modo paregut són antiquíssimes les molt chicotetes comunitats grecparlants existents en alguns llocs costers de la república de [[Geòrgia]] (incloent [[Poti|Pitiys]], en la costa de [[Abjasia]]), en la península de [[Crimea]], i en les costes de [[Bulgària]] i [[Romania]].
+Des de finals del [[sigle XIX]] hi ha algunes comunitats grecparlants descendents d'emigrats en [[França]], [[Alemanya]], [[Anglaterra]], [[Estats Units]], [[Canadà]], [[Austràlia]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Uruguai]] i [[Argentina]].
+A pesar de l'àrea de dispersió i a la seua gran importància històrica i [[filologia|filològica]] (per eixemple, els idiomes europeus més importants de l'actualitat posseïxen milers de paraules d'us comú en [[etimologia|ètims]] grecs), se considera que el grec és parlat usualment per a soles uns setze millons de persones en l'any [[2006]] lo qual contrasta en l'importància de l'idioma dins de la cultura global.
+L'[[idioma]] grec és en el present l'únic representant de la subfamília grega inclosa en la gran família de llengües derivades d'un hipotètic antepassat comú conegut com [[protoindoeuropeu]].
+La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el [[sànscrit]], el [[idioma persa|persa]], el [[pali]], l'[[idioma armeni|armeni]], l'[[albanés]], el grec, el [[llatí]], el [[celta]], el [[germànic]], el [[balteslau]], l'extint [[idioma tocareu|tocareu]] etc. I tots els actuals idiomes indoeuropeus ([[idioma espanyol|castellà]], [[idioma francés|francés]], [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rus|rus]], [[indi]], [[idioma portugués|portugués]], [[idioma italià|italià]], entre atres, per citar a soles els de número més gran de parlants i difusió mundial).
+[[Categoria:Llengües]]
+[[Categoria:Llengües indoeuropees]]