Diferència entre les revisions de "Trinquet de Pelayo"
Pàgina nova, en el contingut: «El '''Trinquet de Pelayo''', és un trinquet ubicat en el carrer de Pelayo número 6 de la ciutat de Valéncia, és conegut com ''La catedral de la pilo…» |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 18 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''Trinquet de Pelayo''', és un [[trinquet]] ubicat en el carrer de Pelayo número 6 de la [[ciutat de Valéncia]], és conegut com ''La catedral de la pilota valenciana'' o de l'[[Escala i corda]] i és un dels trinquets valencians en més renom, a on se solen disputar les finals de competicions importants com el [[Circuit Bancaixa]]. | [[Archiu:Trinquet-pelayo.jpg|thumb|250pcx|Trinquet Pelayo]] | ||
El '''Trinquet de Pelayo''', és un [[trinquet]] ubicat en el carrer de Pelayo número 6 de la [[ciutat de Valéncia]], és conegut com ''La catedral de la pilota valenciana'' o de l'[[Escala i corda]] i és un dels trinquets valencians en més renom, a on se solen disputar les finals de competicions importants com el [[Circuit Bancaixa]]. El Trinquet de Pelayo és un dels recints deportius, en actiu, més antics d'[[Europa]]. | |||
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 7: | Llínea 9: | ||
Del fundador, el senyor Benet, no se sap molt més, solament que va construir el trinquet al costat d'un “tir a la gallina”, una diversió de moda. La llista d'intendents no és completa: al començament del [[sigle XX]] fon un tal Rata, en els anys 20 fon Quico el Tramusser d'[[Alboraya]], més tart varen ser Alfredo González Mataix i l'expilotari Terenci Miñana (Chiquet de Simat). | Del fundador, el senyor Benet, no se sap molt més, solament que va construir el trinquet al costat d'un “tir a la gallina”, una diversió de moda. La llista d'intendents no és completa: al començament del [[sigle XX]] fon un tal Rata, en els anys 20 fon Quico el Tramusser d'[[Alboraya]], més tart varen ser Alfredo González Mataix i l'expilotari Terenci Miñana (Chiquet de Simat). | ||
Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] el Trinquet de Pelayo fon confiscat per un sindicat que encarregà la gestió a un grup de pilotaris encapçalats pel Faixero de Gandia (José Peiró Sanchis), qui es va mantindre d'intendent en el nou règim [[Franquisme|franquiste]]. En [[1947]] el trinquet va passar a mans de l'empresa Segarra de [[Vall d'Uxó]], que va restaurar el local, pero les majors modificacions, com la coberta del trinquet, varen ser obra de l'empresa Tuzón, propietària des de [[1976]]. | Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] el Trinquet de Pelayo fon confiscat per un sindicat que encarregà la gestió a un grup de pilotaris encapçalats pel Faixero de Gandia (José Peiró Sanchis), qui es va mantindre d'intendent en el nou règim [[Franquisme|franquiste]]. En l'any [[1947]] el trinquet va passar a mans de l'empresa Segarra de [[Vall d'Uxó]], que va restaurar el local, pero les majors modificacions, com la coberta del trinquet, varen ser obra de l'empresa Tuzón, propietària des de [[1976]]. | ||
== La cancha == | == La cancha == | ||
Per a entrar en el trinquet es deu de passar pel bar-restaurant Trinquet, en el mateix carrer Pelayo, i travessar un | Per a entrar en el trinquet es deu de passar pel bar-restaurant Trinquet, en el mateix carrer Pelayo, i travessar un chicotet pati en vela i un pou (sec, hui en dia). | ||
El Trinquet de Pelayo medix 58,5 m. de llongitut per 11 m. d'ample i 9 m. d'altura. Pel fet de ser tan ample els jugadors necessiten habituar-se i colocar-se correctament. Està completament tancat, cobert, en allumenament i marcador electrònic en la paret de darrere de la galeria del restant. | El Trinquet de Pelayo medix 58,5 m. de llongitut per 11 m. d'ample i 9 m. d'altura. Pel fet de ser tan ample els jugadors necessiten habituar-se i colocar-se correctament. Està completament tancat, cobert, en allumenament i marcador electrònic en la paret de darrere de la galeria del restant. | ||
| Llínea 17: | Llínea 19: | ||
Conta en 4 galeries, les de les parets del dau i el restant més atres dos sobre les muralles, les parets laterals. La llongeta és molt ampla i una miqueta elevada, pero sense mur de protecció per als espectadors, ademés la llongeta de les autoritats superior la cobrix totalment, de manera que per a enviar la pilota no hi ha suficient en una bolea llarga, sino que cal fer-la baixa i ben dirigida. En el frontó del dau, i al costat de la llongeta, hi ha una porta que du al bar del trinquet, en este lloc també acostuma a haver gent veent la partida, aixina que és un atre racó per a defendre i/o evitar que es fique la pilota, en cas que es tanque la porta el rebot pot fer estranys o eixir esmortida. | Conta en 4 galeries, les de les parets del dau i el restant més atres dos sobre les muralles, les parets laterals. La llongeta és molt ampla i una miqueta elevada, pero sense mur de protecció per als espectadors, ademés la llongeta de les autoritats superior la cobrix totalment, de manera que per a enviar la pilota no hi ha suficient en una bolea llarga, sino que cal fer-la baixa i ben dirigida. En el frontó del dau, i al costat de la llongeta, hi ha una porta que du al bar del trinquet, en este lloc també acostuma a haver gent veent la partida, aixina que és un atre racó per a defendre i/o evitar que es fique la pilota, en cas que es tanque la porta el rebot pot fer estranys o eixir esmortida. | ||
En els seus | En els seus començaments la terra era de [[Llosa|lloses]], i fins a l'any [[1920]] era de [[Rajola|rajoles]]. Fins a [[1976]] fon un trinquet descobert, és dir, sense sostre. Tampoc estava completament acotat, ya que, a pesar de que les galeries estaven cobertes per unes malles metàliques, les pilotes podien eixir per dalt (o pels forats): Si s'anava per la part del dau es feya broma dient "Eixa ha anat a l'Institut" (referint-se a l'Institut Lluis Vives), i si eixia pel restant dien "Eixa ha anat al carrer de l'Ermita". | ||
Atés el preu de les pilotes de vaqueta, cada volta que una pilota era enviada fòra ya hi havia algú (normalment un chiquet) que s'encarregava de seguir la trayectòria i anar-la a buscar en els patis de les cases pròximes, els amos de les quals com a preu per este servici exigien l'entrada gratuïta al trinquet. | Atés el preu de les pilotes de vaqueta, cada volta que una pilota era enviada fòra ya hi havia algú (normalment un chiquet) que s'encarregava de seguir la trayectòria i anar-la a buscar en els patis de les cases pròximes, els amos de les quals com a preu per este servici exigien l'entrada gratuïta al trinquet. | ||
| Llínea 28: | Llínea 30: | ||
Per orde d'esquerra a dreta són: | Per orde d'esquerra a dreta són: | ||
* El Nel de Murla | * El Nel de Murla | ||
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
* Juliet d'Alginet | * Juliet d'Alginet | ||
* Rovellet | * Rovellet | ||
* Genovés I | * Genovés I | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Trinquet]] | |||
* [[Pilota valenciana]] | * [[Pilota valenciana]] | ||
* [[Trinquet de l'Abdet]] | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Trinquet de Pelayo}} | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Trinquete_de_Pelayo Trinquet de Pelayo en Wikipedia] | |||
[[Categoria:Trinquets]] | |||
[[Categoria:Deport Valencià]] | |||
[[Categoria:Pilota valenciana]] | |||