Diferència entre les revisions de "Jordi de Sant Jordi"

Sense resum d'edició
 
(No es mostren 21 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{Infobox escritor
{{Infobox escritor
| nom              = Jordi de Sant Jordi
| nom              = Jordi de Sant Jordi
| image            =  
| image            = Jordi de Sant Jordi.jpg
| grandària        =  
| grandària        = 250px
| descripció      =  
| descripció      = Jordi de Sant Jordi en Nàpols, en l'any [[1423]]
| seudònim        =  
| seudònim        =  
| naixcut          =  
| naixcut          =  
Llínea 24: Llínea 24:
| premis            =  
| premis            =  
| lloc web          =  
| lloc web          =  
| signatura         =  
| firma         =  
| notes a peu      =  
| notes a peu      =  
}}
}}
'''Jordi de Sant Jordi''' ([[Valéncia]], finals del [[sigle XIV]] - [[Itàlia]]¿?, principis del [[sigle XV]]). Fon un religiós, guerrer, intelectual i escritor valencià del [[Sigle d'Or Valencià]].
'''Jordi de Sant Jordi''' ([[Valéncia]], finals del [[sigle XIV]] - [[Itàlia]]¿?, principis del [[sigle XV]], possiblement [[1424]]). Fon un religiós, guerrer, intelectual i escritor valencià del [[Sigle d'Or Valencià]].


== Biografia ==
== Biografia ==
Llínea 35: Llínea 35:
Va servir en [[Ausias March]] en l'expedició d'[[Alfons el Magnànim]] a Itàlia en [[1420]]. El rei lo va fer cambrer personal i li concedí la baronia de la [[Vall d'Uxó]].
Va servir en [[Ausias March]] en l'expedició d'[[Alfons el Magnànim]] a Itàlia en [[1420]]. El rei lo va fer cambrer personal i li concedí la baronia de la [[Vall d'Uxó]].


En [[1423]] fon fet presoner pel [[condotiero Sforza]] i va ser en la presó a on va escriure el poema '''Presoner''' o '''Desert d'amics'''
En l'any [[1423]] fon fet presoner pel [[condotiero Sforza]] i va ser en la presó a on va escriure el poema '''Presoner''' o '''Desert d'amics'''


Fon amic del [[Marqués de Santillana]] que en el famós '''Proemio''' va dir del:
Fon amic del [[Marqués de Santillana]] que en el famós '''Proemio''' va dir del:
Llínea 49: Llínea 49:
Va estar molt influenciat pels trovadors estan la seua poesia impregnada d'una suau tristea, en despedides angoixoses i tendres, evocacions en somis, en enyorança i melancolia.
Va estar molt influenciat pels trovadors estan la seua poesia impregnada d'una suau tristea, en despedides angoixoses i tendres, evocacions en somis, en enyorança i melancolia.


És la seua obra una de les fonamentals de la lliteratura valenciana, sent un poeta imprescindible pese a la brevetat.
És la seua obra és una de les fonamentals de la lliteratura valenciana, sent un poeta imprescindible encara per la seua brevetat.


* Presoner
* ''Presoner''
* Lo canviador
* ''Lo canviador''
* Setge d'amor
* ''Setge d'amor''
* Estramps
* ''Els stramps'' o ''Estramps'' ([[1404]])
* Midons.
* ''Midons''


La curta vida de Jordi de Sant Jordi i la brevetat de la seua obra no impedixen que siga un dels poetes més importants de la lliteratura valenciana. És un poeta cortesà i el seu més bell poema ''Estramps'' s'obri en versos solemnes i rotunts que exponen l'idea de les faccions de la dama (se supon que són alabances a la reina Margarita de Prades, viuda de [[Martí I d'Aragó]]), considerada com a una cançó solemne, juntament en la de ''Midons''.
La curta vida de Jordi de Sant Jordi i la brevetat de la seua obra no impedixen que siga un dels poetes més importants de la lliteratura valenciana. És un poeta cortesà i el seu més bell poema ''Estramps'' s'obri en versos solemnes i rotunts que exponen l'idea de les faccions de la dama (se supon que són alabances a la reina Margarita de Prades, viuda de [[Martí I d'Aragó]]), considerada com a una cançó solemne, juntament en la de ''Midons''.
Jordi de Sant Jordi fon un cavaller i poeta naixcut en el Regne de Valéncia, formant part de la cort d'[[Alfons el Magnànim]]. Naixqué i morí en el [[Regne de Valéncia]] i llògicament va escriure en [[llengua valenciana]]. En l'any [[1404]] compon ''Estramps'', el seu poema més bell, una atra joya de la lliteratura valenciana.


== Estramps I ==
== Estramps I ==
Llínea 71: Llínea 73:
que ja per mort no se'n partra la forma
que ja per mort no se'n partra la forma


ans quant serai del tot fores d'est segle
ans quant serai del tot fores d'est sigle


cells qui lo cors portaran al sepulcre
cells qui lo cors portaran al sepulcre
Llínea 117: Llínea 119:
Aixina com l'infant mira el retaule
Aixina com l'infant mira el retaule


contemplant la pintura en imagens
contemplant la pintura en imàgens


en el seu cor net, no poden separar-lo
en el seu cor net, no poden separar-lo
Llínea 130: Llínea 132:


¡tant és el goig que tinc per l'amor que em penetra¡
¡tant és el goig que tinc per l'amor que em penetra¡
== Vore també ==
* [[Sigle d'Or Valencià]]


== Referències ==
== Referències ==


* [http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=374 Jordi de Sant Jordi - [[Mariví Ferrandis]] - Cardona Vives]
* [http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=374 Jordi de Sant Jordi - [[Mariví Ferrandis]] - Cardona Vives]
* [https://bdh.bne.es/bnesearch/Search.do?numfields=1&field1=autor&field1val=%22Sant+Jordi%2c+Jordi+de%22&field1Op=AND&exact=on&advanced=true&language=esEn Obras digitalizadas de Jordi de Sant Jordi en la Biblioteca Digital Hispánica de la Biblioteca Nacional de España]
* Radatz, Hans-Ingo (2011). «Einführung». Jordi de Sant Jordi: Der letzte Trobador (en [[alemà]]). Lit. Verlag. p. 10. ISBN 978-3-643-11283-5


== Vore també ==
== Bibliografia ==
*  Martí de Riquer; Pròlec del llibre "Obra Lírica"; Edicions 62; Barcelona: 1982. Recull d'obres de Gilabert de Próixita, Andreu Febrer, Melcior de Gualbes i Jordi de Sant Jordi.
*  Pujol, Josep. «Jordi de Sant Jordi» (en [[castellà]]). Real Academia de la Historia


*[[Sigle d'Or Valencià]]
== Enllaços externs ==


==Enllaços externs==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jordi_de_Sant_Jordi Jordi de Sant Jordi en Wikipedia]


*[https://es.wikipedia.org/wiki/Jordi_de_Sant_Jordi Jordi de Sant Jordi en Wikipedia]


[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]