Diferència entre les revisions de "Dictadura" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari)

Llínea 94:

|}

La '''dictadura''' (del [[idioma llatí|llatí]] ''dictatura'') és una [[forma de govern]] en la qual el [[poder absolut|poder]] es concentra entorn de la figura d'un sol individu ('''dictador'''), generalment a través de la consolidació d'un [[govern]] ''[[de facto]] '', que es caracterisa per una absència de [[divisió de poders]], una propensió a eixercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, l'inexistència de [[consentiment]] alguna per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment [[institució|institucionalisat]] l'[[oposició]] arribe al poder.

Històricament, '''dictadura''' fa també referència a la [[magistratura romana|magistratura extraordinària]] de l'[[Antiga república romana]], d'a on cobra el seu orige. El [[Senat romà]] en casos de [[guerra]] o [[estat d'emergència|estats d'emergència]] dotava un home de poders absoluts durant un periodo de temps determinat sense que per això quedara derogat l'[[ordenament polític]] i [[ordenament jurídic|jurídic]] existent. D'esta manera hui en dia és freqüent que s'apele a una situació extraordinària per a llegitimar la duració, normalment vitalícia, d'una dictadura (guerra, confrontació, perill, crisis, etc.). Igualment sol enaltir-se al dictador com algú sacrificat capaç d'entregar la seua pròpia vida pel seu poble, i a sovint se li rodeja d'una certa sobrenaturalitat de caràcter militar i religiosa; i especialment en estos casos es pretén la successió en un atre dictador.~~<ref name="Ig"/>~~ Segons les característiques que presente pot ser una [[Dictadura#Dictadura autoritària i totalitària|dictadura autoritària o totalitària]].

Històricament, '''dictadura''' fa també referència a la [[magistratura romana|magistratura extraordinària]] de l'[[Antiga república romana]], d'a on cobra el seu orige. El [[Senat romà]] en casos de [[guerra]] o [[estat d'emergència|estats d'emergència]] dotava un home de poders absoluts durant un periodo de temps determinat sense que per això quedara derogat l'[[ordenament polític]] i [[ordenament jurídic|jurídic]] existent. D'esta manera hui en dia és freqüent que s'apele a una situació extraordinària per a llegitimar la duració, normalment vitalícia, d'una dictadura (guerra, confrontació, perill, crisis, etc.). Igualment sol enaltir-se al dictador com algú sacrificat capaç d'entregar la seua pròpia vida pel seu poble, i a sovint se li rodeja d'una certa sobrenaturalitat de caràcter militar i religiosa; i especialment en estos casos es pretén la successió en un atre dictador. Segons les característiques que presente pot ser una [[Dictadura#Dictadura autoritària i totalitària|dictadura autoritària o totalitària]].

Algunes [[constitució|constitucions]] democràtiques com l'[[Alemanya|alemana]] de [[constitució de Weimar|Weimar]] preveïen situacions excepcionals que la justificaven, com a excepcions a l'utilisació del terme com a forma de govern contrapost a la [[democràcia]].~~<ref name="Ig"/>~~

Algunes [[constitució|constitucions]] democràtiques com l'[[Alemanya|alemana]] de [[constitució de Weimar|Weimar]] preveïen situacions excepcionals que la justificaven, com a excepcions a l'utilisació del terme com a forma de govern contrapost a la [[democràcia]].

== Etimologia i història ==

@@ Llínea 94: / Llínea 94: @@
 |}
 La '''dictadura''' (del [[idioma llatí|llatí]] ''dictatura'') és una [[forma de govern]] en la qual el [[poder absolut|poder]] es concentra entorn de la figura d'un sol individu ('''dictador'''), generalment a través de la consolidació d'un [[govern]] ''[[de facto]] '', que es caracterisa per una absència de [[divisió de poders]], una propensió a eixercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, l'inexistència de [[consentiment]] alguna per part dels governats i la  impossibilitat que a través d'un procediment [[institució|institucionalisat]] l'[[oposició]] arribe al poder.
-Històricament, '''dictadura''' fa també referència a la [[magistratura romana|magistratura extraordinària]] de l'[[Antiga república romana]], d'a on cobra el seu orige. El [[Senat romà]] en casos de [[guerra]] o [[estat d'emergència|estats d'emergència]] dotava un home de poders absoluts durant un periodo de temps determinat sense que per això quedara derogat l'[[ordenament polític]] i [[ordenament jurídic|jurídic]] existent. D'esta manera hui en dia és freqüent que s'apele a una situació extraordinària per a llegitimar la duració, normalment vitalícia, d'una dictadura (guerra, confrontació, perill, crisis, etc.). Igualment sol enaltir-se al dictador com algú sacrificat capaç d'entregar la seua pròpia vida pel seu poble, i a sovint se li rodeja d'una certa sobrenaturalitat de caràcter militar i religiosa; i especialment en estos casos es pretén la successió en un atre dictador.<ref name="Ig"/> Segons les característiques que presente pot ser una [[Dictadura#Dictadura autoritària i totalitària|dictadura autoritària o totalitària]].
+Històricament, '''dictadura''' fa també referència a la [[magistratura romana|magistratura extraordinària]] de l'[[Antiga república romana]], d'a on cobra el seu orige. El [[Senat romà]] en casos de [[guerra]] o [[estat d'emergència|estats d'emergència]] dotava un home de poders absoluts durant un periodo de temps determinat sense que per això quedara derogat l'[[ordenament polític]] i [[ordenament jurídic|jurídic]] existent. D'esta manera hui en dia és freqüent que s'apele a una situació extraordinària per a llegitimar la duració, normalment vitalícia, d'una dictadura (guerra, confrontació, perill, crisis, etc.). Igualment sol enaltir-se al dictador com algú sacrificat capaç d'entregar la seua pròpia vida pel seu poble, i a sovint se li rodeja d'una certa sobrenaturalitat de caràcter militar i religiosa; i especialment en estos casos es pretén la successió en un atre dictador. Segons les característiques que presente pot ser una [[Dictadura#Dictadura autoritària i totalitària|dictadura autoritària o totalitària]].
-Algunes [[constitució|constitucions]] democràtiques com l'[[Alemanya|alemana]] de [[constitució de Weimar|Weimar]] preveïen situacions excepcionals que la justificaven, com a excepcions a l'utilisació del terme com a forma de govern contrapost a la [[democràcia]].<ref name="Ig"/>
+Algunes [[constitució|constitucions]] democràtiques com l'[[Alemanya|alemana]] de [[constitució de Weimar|Weimar]] preveïen situacions excepcionals que la justificaven, com a excepcions a l'utilisació del terme com a forma de govern contrapost a la [[democràcia]].
 == Etimologia i història ==