L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Real valencià"

desferXavier (Discussió | contribucions)
Administradors
33 075 edicions
VisualWikitext
Pàgina nova, en el contingut: «Era la moneda del Regne de Valéncia. "Reals de Valéncia" és com va ordenar Jaume I que es denominara. A Valéncia s'havia acunyat moneda en atres moments ...».
 
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 33 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
Era la moneda del [[Regne de Valéncia]]. "Reals de Valéncia" és com va ordenar Jaume I que es denominara.
[[File:Jaime I dinero 1238 751634.jpg|right|thumb|250px|<center>'''Real valencià'''</center>]]
Era la [[moneda]] del [[Regne de Valéncia]]. '''Real de Valéncia''' o '''Reals de Valéncia''' és com va ordenar [[Jaume I]] que es nomenara.


A Valéncia s'havia acunyat moneda en atres moments històrics, si be esta, que es trobava arreplega ya en els Furs del regne des de 1239,<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 109</ref> és segurament més emblemàtica i que més temps ha estat en circulació com a moneda pròpia.
== Història ==


Originàriament (en época cristiana) les transaccions comercials es van realisar en "[[moneda jaquesa]]", la pròpia del [[regne d'Aragó]], si be també va circular en quantitats no significatives, [[moneda melgaresa]] i [[Moneda Tornesa|Tornesa]] (de França), del [[comtat de Barcelona]], del [[regne de Castella]], genoveses i mazmudinas musulmanes.
En [[Valéncia]] s'havia acunyat moneda en atres moments històrics, si be esta, que es trobava arreplegada ya en els [[Furs|Furs del Regne]] des de l'any [[1239]],<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada [[1981]], p. 109</ref> és segurament la més emblemàtica i que més temps ha estat en circulació com a moneda pròpia.


La moneda que originàriament es va regular en la "[[Costum]]" no va arribar a acunyar-se, pero deu anys després de la conquista, Jaume I va conseguir la moneda que volia tindre per a tot el regne de Valéncia, disponent que s'acunyara.
El [[8 de maig]] de l'any [[1247]], per disposició del Rei Jaume I, es creà una moneda única per al Regne de Valéncia que es denominarà Real de Valéncia, la qual serà coneguda posteriorment com a Diner. Els "Reals de Valencia" foren les monedes pròpies del Regne de Valéncia i és com ordenà Jaume I que es denominaren.


Les primeres monedes tenien el disseny següent:
Originàriament (en época cristiana) les transaccions comercials es varen realisar en "moneda jaquesa", la pròpia del [[Regne d'Aragó|regne d'Aragó]], si be també varen circular en cantitats no significatives, moneda melgaresa i tornesa (de [[França]]), del [[Regne de Castella|regne de Castella]], genovesa i mazmudina musulmana.


{{cita|'''vam fer coure una moneda en el signe de la creu sobre flors i el nom del regne de Valéncia, en el meu nom i efígie. (Jaume I)'''<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 109</ref>}}
La moneda que originàriament es va regular en la "Costum" no va a aplegar a acunyar-se, pero dèu anys despuix de la [[Conquista del Regne de Valéncia|Conquista]], Jaume I va conseguir la moneda que volia tindre per a tot el regne de Valéncia, disponent que es acunyara. Segons les órdens donades pel monarca, les primeres monedes tenien el següent disseny:


{{cita|...establix que la llei siga  de tres diners d'argent en onze diners i óbol, lo que la convertix en "ternal" aproximadament, havent d'eixir d'una marca fins a díhuit sous, o siga, dos-cents setze peces.<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 109</ref>}}
{{cita|'''vam fer coure una moneda en el signe de la creu sobre flors i el nom del regne de Valéncia, en el meu nom i efígie. ([[Jaume I]])'''<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 109</ref>}}


La primera acunyació està datada en 1247.
{{cita|...establix que la llei siga  de tres diners d'[[argent]] en onze diners i óbol, lo que la convertix en "ternal" aproximadament, havent d'eixir d'una marca fins a díhuit sous, o siga, dos-cents setze peces.<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada [[1981]], p. 109</ref>}}


La transició a la nova moneda es va establir en 40 dies, prohibint l'extracció d'atres monedes en qualsevol material (or, plata o velló).
La transició a la nova moneda es va establir en 40 dies, prohibint l'extracció d'atres monedes en qualsevol material (or, argent o velló).


La primera acunyació està datada en l'any [[1247]], 8 de maig.
== Paritats ==
Paritat inicial:
Paritat inicial:


*16 melgareses                ---- 12 reals de Valéncia
* 16 melgaresos ---- 12 reals de Valéncia
* 1 denari de plata          ----   3 diners de reals (36 reals)
* 1 denari d'argent ---- 3 diners de reals (36 reals)
*15 diners d'Haca            ---- 12 diners de reals (144 reals)
* 15 diners de Jaca ---- 12 diners de reals (144 reals)
*15 tornesos                  ----  12 reals de Valéncia
* 15 torneses ---- 12 reals
*18 de Barcelona              ---- 12 reals de Valéncia
* 1 morabatí alfonsí ---- 6 sous de reals (72 reals)
* 1 morabatino alfonsí       ----   6 sous de reals (72 reals)
* 1 mazmudina luzif ---- 4 sous (48 reals)
* 1 mazmudina luzif           ----   4 sous (48 reals)
* 1 mazmudina contrafeta ---- 3 sous i 6 diners (42 reals)
* 1 mazmudina contrahecha    ----   3 sous i 6 diners (42 reals)
* 2 genoveses ---- 1 diners de reals (12 reals)
* 2 genovesos                ----   1 diners de reals (12 reals)
* 2 reals de Marsella ---- 1 diners de reals (12 reals)
* 2 reals de Marsella         ----   1 diners de reals (12 reals)
* 1 genovés gros d'argent ---- 3 reals
* 1 genovés gros d'argent     ----   3 reals de Valéncia
* 1 marca d'argent ---- 28 sous (336 reals)
* 1 marca d'argent           ---- 28 sous (336 reals)<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 110</ref>


En el mateix document en que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipos d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el 25 de febrer de 1241 un llímit anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus.
En el mateix document en el que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipo d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el 25 de febrer de [[1241]] un top anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus.


== Notes ==
{{listaref}}
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* [[Joan Ignaci Culla|Culla Hernandez, Joan Ignaci]] i [[Teresa Puerto|Puerto Ferré, Teresa]]. ''Cronologia Històrica de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]''.  [[2007]]. [[Valéncia]]. [[Diputació de Valéncia]].  ISBN: 84-7795-470-4
* [[Antonio Ubieto|Ubieto Arteta, Antonio]]. ''Orígens del Regne de Valéncia''.  [[1981]] (primera edició [[1971]]). Saragossa. Facsímil.  ISBN: 84-7013-154-0
* [http://aledua.blogspot.com/2009/09/per-tretze-monedes-es-va-vendre-judes.html Fotografies de Monedes valencianes - Aledua]


* Puerto Ferré, Teresa i Culla Hernandez, Joan Ignaci. Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana.  2007. Valéncia. Diputació de Valéncia.  ISBN 84-7795-470-4
== Vore també ==
* Ubieto Arteta, Antonio. Orígens del Regne de Valéncia.  1981 (primera edició 1971). Saragossa. Facsímil.  ISBN 84-7013-154-0
* [[Moneda jaquesa]]
* [[Morabatí]]
 
== Referències ==
 
{{listaref}}


* [[Jesús Moya Casado|Moya Casado, Jesús]]. ''El Real de Valéncia''. 8 de maig de 2018


[[Categoria:Història de Valéncia]]
== Enllaços externs ==
[[Categoria:Corona d'Aragó]]
{{Commonscat|Mint of Valencia}}
* [http://www.culturavalenciana.es/historia/monedas-de-la-ciudad-y-reino-de-valencia/ Monedas de la Ciudad y Reino de Valencia - [[Ricart Garcia Moya]] - Cultura Valenciana]
[[Categoria:Monedes]]
[[Categoria:Monedes valencianes]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Real_valencià»