Diferència entre les revisions de "Gaeta Huguet Segarra" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 10:

| lloc_mort = [[Castelló]]

}}

'''Gaetà Huguet i Segarra''' ([[Castelló de la Plana]], [[1882]] - [[12 de novembre]] de [[1959]]). Empresari, polític, escritor i mecenes. Fill del gran patrici castellonenc [[Gaetà Huguet i Breva]].

'''Gaetà Huguet i Segarra''' ([[Castelló de la Plana]], [[1882]] - † [[12 de novembre]] de [[1959]]). Empresari, polític, escritor i mecenes. Fill del gran patrici castellonenc [[Gaetà Huguet i Breva]].

== Antecedents sobre la personalitat ==

Llínea 33:

== Huguet i Segarra, la política i les bases del 32 ==

[[Manuel Sanchis Guarner]] en l'introducció del llibre “De la meua garbera”, de Josep Pasqual Tirado, parla de la llengua de Castelló i diu que tenia bons conreadors en Salvador Guinot, Garcia Girona i Francesc Ribes; definidors, en Lluïs Revest; i valedors, en Gaeta Huguet i Segarra (Castelló, [[1882]]-[[1959]]).

Llínea 47:

Llínea 46:

D. [[Josep Mª Guinot]] i Galan, ([[Artana]] [[1907]]-[[Castelló]] [[2005]]), filòlec castellonenc, fundador de l'associació cultural castellonenca [[Cardona Vives]], i acadèmic d'honor de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] ([[RACV]]), referint-se a d'elles diu:

{{Cita|…6. Les “normes” varen conseguir el seu objectiu, unificar l’escritura valenciana, pero a un preu molt alt: la subordinació de la llengua valenciana a la codificació fabriana, escomençant per l’ortografia i seguint per la morfologia, sintaxis i vocabulari. Eixa conversió, eixe assombrós canvi, ha segut obra d’habilissims prestidigitadors, principalment Carles Salvador i [[Manuel Sanchis Guarner]], que Deu els tinga en la Glòria, qui escrigueren sengles gramatiques fent de moment certes concessions al valencià pero en el proposit d’anar aproximant-se poc a poc, no sols a la total ortografia de l’Institut, sino a la completa codificacio fabriana. El resultat ha segut esta llengua hibrida, de base valenciana pero catalanisada, que no agrada a ningu, i que oficialment ~~s’impossa~~ per la Generalitat actual, avalada pels pancatalanistes i consentida, quan no defesa a ultrança, per un nucleu universitari que ~~s’obstina~~ en negar-li a la nostra llengua el titul de “llengua valenciana” i el dret a ser cultivada lliterariament” ([[Las Provincias]], octubre [[1988]]).}}

{{Cita|…6. Les “normes” varen conseguir el seu objectiu, unificar l’escritura valenciana, pero a un preu molt alt: la subordinació de la llengua valenciana a la codificació fabriana, escomençant per l’ortografia i seguint per la morfologia, sintaxis i vocabulari. Eixa conversió, eixe assombrós canvi, ha segut obra d’habilissims prestidigitadors, principalment Carles Salvador i [[Manuel Sanchis Guarner]], que Deu els tinga en la Glòria, qui escrigueren sengles gramatiques fent de moment certes concessions al valencià pero en el proposit d’anar aproximant-se poc a poc, no sols a la total ortografia de l’Institut, sino a la completa codificacio fabriana. El resultat ha segut esta llengua hibrida, de base valenciana pero catalanisada, que no agrada a ningu, i que oficialment s'impossa per la Generalitat actual, avalada pels pancatalanistes i consentida, quan no defesa a ultrança, per un nucleu universitari que s'obstina en negar-li a la nostra llengua el titul de “llengua valenciana” i el dret a ser cultivada lliterariament” ([[Las Provincias]], octubre [[1988]]).}}

Huguet organisava en [[agost]] de [[1933]], la “Colònia Escolar Valencianista” (de Sant Pau, Albocàsser), i en [[1935]], impulsaria la constitució de “Proa, Consell de Cultura i Relacions Valencianes”, entitat cultural de relació en totes les entitats valencianistes, mantenint contactes en organisacions de Catalunya, Galicia i les Vascongades.

En l'any [[1934]], destacava la figura de Gaetà Huguet i Segarra, dins del Grup Valencianista d’Esquerra, formant part d’Esquerra Republicana del País Valencià, junt als partits Acción Republicana Nacional, de [[Manuel Azaña]], i el Partido Republicano-Radical-Socialista-Independiente, sent president del nou partit, Francesc Casas Sala, ocupant les vicepresidencies, Huguet, Sangüesa i Juan Manuel Añó. Desfent-se a finals de [[1935]]. Despuix militaria en Esquerra Republicana de Castelló i en Esquerra Valenciana.

En l'any [[1934]], destacava la figura de Gaetà Huguet i Segarra, dins del Grup Valencianista d’Esquerra, formant part d’Esquerra Republicana del País Valencià, junt als partits Acción Republicana Nacional, de [[Manuel Azaña]], i el Partido Republicano-Radical-Socialista-Independiente, sent president del nou partit, Francesc Casas Sala, ocupant les vicepresidencies, Huguet, Sangüesa i Juan Manuel Añó. Desfent-se a finals de l'any [[1935]]. Despuix militaria en Esquerra Republicana de Castelló i en Esquerra Valenciana.

Impartia classes per a “la enseñanza y depuración de la lengua valenciana”, sent contestat per Sangüesa, que no veïa clar el valencià que ensenyava:

Llínea 67:

Llínea 66:

* [[Gaeta Huguet i Breva]]

* [[Fundació Huguet]]

== Referències ==

@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 | lloc_mort = [[Castelló]]
 }}
-'''Gaetà Huguet i Segarra''' ([[Castelló de la Plana]], [[1882]] - [[12 de novembre]] de [[1959]]). Empresari, polític, escritor i mecenes. Fill del gran patrici castellonenc [[Gaetà Huguet i Breva]].
+'''Gaetà Huguet i Segarra''' ([[Castelló de la Plana]], [[1882]] - † [[12 de novembre]] de [[1959]]). Empresari, polític, escritor i mecenes. Fill del gran patrici castellonenc [[Gaetà Huguet i Breva]].
 == Antecedents sobre la personalitat ==
@@ Llínea 33: / Llínea 33: @@
 == Huguet i Segarra, la política i les bases del 32 ==
 [[Manuel Sanchis Guarner]] en l'introducció del llibre “De la meua garbera”, de Josep Pasqual Tirado, parla de la llengua de Castelló i diu que tenia bons conreadors en Salvador Guinot, Garcia Girona i Francesc Ribes; definidors, en Lluïs Revest; i valedors, en Gaeta Huguet i Segarra (Castelló, [[1882]]-[[1959]]).
@@ Llínea 47: / Llínea 46: @@
 D. [[Josep Mª Guinot]] i Galan, ([[Artana]] [[1907]]-[[Castelló]] [[2005]]), filòlec castellonenc, fundador de l'associació cultural castellonenca [[Cardona Vives]], i acadèmic d'honor de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] ([[RACV]]), referint-se a d'elles diu:
-{{Cita|…6. Les “normes” varen conseguir el seu objectiu, unificar l’escritura valenciana, pero a un preu molt alt: la subordinació de la llengua valenciana a la codificació fabriana, escomençant per l’ortografia i seguint per la morfologia, sintaxis i vocabulari. Eixa conversió, eixe assombrós canvi, ha segut obra d’habilissims prestidigitadors, principalment Carles Salvador i [[Manuel Sanchis Guarner]], que Deu els tinga en la Glòria, qui escrigueren sengles gramatiques fent de moment certes concessions al valencià pero en el proposit d’anar aproximant-se poc a poc, no sols a la total ortografia de l’Institut, sino a la completa codificacio fabriana. El resultat ha segut esta llengua hibrida, de base valenciana pero catalanisada, que no agrada a ningu, i que oficialment s’impossa per la Generalitat actual, avalada pels pancatalanistes i consentida, quan no defesa a ultrança, per un nucleu universitari que s’obstina en negar-li a la nostra llengua el titul de “llengua valenciana” i el dret a ser cultivada lliterariament” ([[Las Provincias]], octubre [[1988]]).}}
+{{Cita|…6. Les “normes” varen conseguir el seu objectiu, unificar l’escritura valenciana, pero a un preu molt alt: la subordinació de la llengua valenciana a la codificació fabriana, escomençant per l’ortografia i seguint per la morfologia, sintaxis i vocabulari. Eixa conversió, eixe assombrós canvi, ha segut obra d’habilissims prestidigitadors, principalment Carles Salvador i [[Manuel Sanchis Guarner]], que Deu els tinga en la Glòria, qui escrigueren sengles gramatiques fent de moment certes concessions al valencià pero en el proposit d’anar aproximant-se poc a poc, no sols a la total ortografia de l’Institut, sino a la completa codificacio fabriana. El resultat ha segut esta llengua hibrida, de base valenciana pero catalanisada, que no agrada a ningu, i que oficialment s'impossa per la Generalitat actual, avalada pels pancatalanistes i consentida, quan no defesa a ultrança, per un nucleu universitari que s'obstina en negar-li a la nostra llengua el titul de “llengua valenciana” i el dret a ser cultivada lliterariament” ([[Las Provincias]], octubre [[1988]]).}}
 Huguet organisava en [[agost]] de [[1933]], la “Colònia Escolar Valencianista” (de Sant Pau, Albocàsser), i en [[1935]], impulsaria la constitució de “Proa, Consell de Cultura i Relacions Valencianes”, entitat cultural de relació en totes les entitats valencianistes, mantenint contactes en organisacions de Catalunya, Galicia i les Vascongades.
-En l'any [[1934]], destacava la figura de Gaetà Huguet i Segarra, dins del Grup Valencianista d’Esquerra, formant part d’Esquerra Republicana del País Valencià, junt als partits Acción Republicana Nacional, de [[Manuel Azaña]], i el Partido Republicano-Radical-Socialista-Independiente, sent president del nou partit, Francesc Casas Sala, ocupant les vicepresidencies, Huguet, Sangüesa i Juan Manuel Añó. Desfent-se a finals de [[1935]]. Despuix militaria en Esquerra Republicana de Castelló i en Esquerra Valenciana.
+En l'any [[1934]], destacava la figura de Gaetà Huguet i Segarra, dins del Grup Valencianista d’Esquerra, formant part d’Esquerra Republicana del País Valencià, junt als partits Acción Republicana Nacional, de [[Manuel Azaña]], i el Partido Republicano-Radical-Socialista-Independiente, sent president del nou partit, Francesc Casas Sala, ocupant les vicepresidencies, Huguet, Sangüesa i Juan Manuel Añó. Desfent-se a finals de l'any [[1935]]. Despuix militaria en Esquerra Republicana de Castelló i en Esquerra Valenciana.
 Impartia classes per a “la enseñanza y depuración de la lengua valenciana”, sent contestat per Sangüesa, que no veïa clar el valencià que ensenyava:
@@ Llínea 67: / Llínea 66: @@
 * [[Gaeta Huguet i Breva]]
 * [[Fundació Huguet]]
 == Referències ==