Diferència entre les revisions de "Teodor Llorente i Falcó" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 12:

'''Teodor Llorente i Falcó''' ([[Valéncia]], [[1869]] - † [[1949]]) fon un [[periodiste]] i [[escritor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], quart fill de [[Teodoro Llorente i Olivares]].

Treballá en son pare en el diari ''[[Las Provincias]]'', que dirigí des de l'any [[1911]] fins a la seua mort. Se va llicenciar en [[Dret]] per l'[[Universitat de Valéncia]] i també va colaborar en els periòdics [[Diari ABC|ABC]] i ''[[La Ilustració Catalana]] '', i va utilisar els seudònims ''Aradiel, Lucio, Juan de Antaño, Víctor Sánchez, Levantino, Mateo, El setentón'' i ''Jordi de Fenollar', entre atres. Va colaborar en la gramàtica del pare [[Lluís Fullana]], i va recolzar la seua candidatura a la [[RAE|Real Acadèmia Espanyola]].

== Biografia ==

Ideològicament [[conservadurisme|conservador]] i [[Regionalisme|regionaliste moderat]], va defendre l'independència de l'[[Llengua valenciana|idioma valencià]] i va acceptar les [[Normes de Castelló]]. A l'esclatar la [[Guerra civil espanyola]] milicians del [[Front Popular]] varen assessinar el seu fill [[Teodoro Llorente i Monleón]]; ell va conseguir fugir a [[Sant Sebastià]] en [[març]] de [[1937]] gràcies a les gestions de l'alcalde [[Josep Cano Coloma]], on va dirigir la revista ''Valéncia'' en [[Joan Beneyto i Pérez]] i Marià Cuber. A l'acabar la guerra fon nomenat secretari de ''[[Lo Rat Penat]]'' i en l'any [[1940]], director decà del [[Centre de Cultura Valenciana]], aixina com croniste oficial de la província de Valéncia.

Treballà en son pare en el diari ''[[Las Provincias]]'', que dirigí des de l'any [[1911]] fins a la seua mort. Se va llicenciar en [[Dret]] per l'[[Universitat de Valéncia]] i també va colaborar en els periòdics [[Diari ABC|ABC]] i ''[[La Ilustració Catalana]] '', i va utilisar els seudònims ''Aradiel, Lucio, Juan de Antaño, Víctor Sánchez, Levantino, Mateo, El setentón'' i ''Jordi de Fenollar', entre atres. Va colaborar en la gramàtica del pare [[Lluís Fullana]], i va recolzar la seua candidatura a la [[RAE|Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).

== Ideologia ==

Ideològicament [[conservadurisme|conservador]] i [[Regionalisme|regionaliste moderat]], va defendre l'independència de l'[[Llengua valenciana|idioma valencià]] i va acceptar les [[Normes de Castelló]]. A l'esclatar la [[Guerra civil espanyola]] milicians del [[Front Popular]] varen assessinar al seu fill [[Teodoro Llorente i Monleón]]; ell va conseguir fugir a [[Sant Sebastià]], en [[març]] de l'any [[1937]], gràcies a les gestions de l'alcalde [[Josep Cano Coloma]], a on va dirigir la revista ''Valéncia'' en [[Joan Beneyto i Pérez]] i Marià Cuber. A l'acabar la guerra fon nomenat secretari de l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]] i en l'any [[1940]], director decà del [[Centre de Cultura Valenciana]], en l'actualitat [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), aixina com croniste oficial de la província de Valéncia.

== Obres ==

Llínea 38:

Llínea 42:

== Referències ==

* ~~CORTÉS CARRERES~~, Santi. ''Valéncia baix el règim franquiste (1939-1951)''. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.

* Cortés Carreres, Santi. ''Valéncia baix el règim franquiste (1939-1951)''. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.

* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070301/cultura/teodoro-llorente-falco-rigor_20070301.html Biografia en ''[[Las Provincias]]'']

{{Successió

|títul=[[Image:RACV.jpg|40px]]<br>Decà de la RACV

|predecessor=[[Josep Sanchis Sivera]]

|successor=[[Francisco Martínez Martínez]]

|periodo=[[1939]] - [[1941]]

}}

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Periodistes]]

[[Categoria:Periodistes valencians]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Escritors en castellà]]

[[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]

[[Categoria:Acadèmics RACV]]

[[Categoria:Decans RACV]]

[[Categoria:Valencianistes]]

@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 '''Teodor Llorente i Falcó''' ([[Valéncia]], [[1869]] - † [[1949]]) fon un [[periodiste]] i [[escritor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], quart fill de [[Teodoro Llorente i Olivares]].
-Treballá en son pare en el diari ''[[Las Provincias]]'', que dirigí des de l'any [[1911]] fins a la seua mort. Se va llicenciar en [[Dret]] per l'[[Universitat de Valéncia]] i també va colaborar en els periòdics [[Diari ABC|ABC]] i ''[[La Ilustració Catalana]] '', i va utilisar els seudònims ''Aradiel, Lucio, Juan de Antaño, Víctor Sánchez, Levantino, Mateo, El setentón'' i ''Jordi de Fenollar', entre atres. Va colaborar en la gramàtica del pare [[Lluís Fullana]], i va recolzar la seua candidatura a la [[RAE|Real Acadèmia Espanyola]].
+== Biografia ==
-Ideològicament [[conservadurisme|conservador]] i [[Regionalisme|regionaliste moderat]], va defendre l'independència de l'[[Llengua valenciana|idioma valencià]] i va acceptar les [[Normes de Castelló]]. A l'esclatar la [[Guerra civil espanyola]] milicians del [[Front Popular]] varen assessinar el seu fill [[Teodoro Llorente i Monleón]]; ell va conseguir fugir a [[Sant Sebastià]] en [[març]] de [[1937]] gràcies a les gestions de l'alcalde [[Josep Cano Coloma]], on va dirigir la revista ''Valéncia'' en [[Joan Beneyto i Pérez]] i Marià Cuber. A l'acabar la guerra fon nomenat secretari de ''[[Lo Rat Penat]]'' i en l'any [[1940]], director decà del [[Centre de Cultura Valenciana]], aixina com croniste oficial de la província de Valéncia.
+Treballà en son pare en el diari ''[[Las Provincias]]'', que dirigí des de l'any [[1911]] fins a la seua mort. Se va llicenciar en [[Dret]] per l'[[Universitat de Valéncia]] i també va colaborar en els periòdics [[Diari ABC|ABC]] i ''[[La Ilustració Catalana]] '', i va utilisar els seudònims ''Aradiel, Lucio, Juan de Antaño, Víctor Sánchez, Levantino, Mateo, El setentón'' i ''Jordi de Fenollar', entre atres. Va colaborar en la gramàtica del pare [[Lluís Fullana]], i va recolzar la seua candidatura a la [[RAE|Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).
+== Ideologia ==
+Ideològicament [[conservadurisme|conservador]] i [[Regionalisme|regionaliste moderat]], va defendre l'independència de l'[[Llengua valenciana|idioma valencià]] i va acceptar les [[Normes de Castelló]]. A l'esclatar la [[Guerra civil espanyola]] milicians del [[Front Popular]] varen assessinar al seu fill [[Teodoro Llorente i Monleón]]; ell va conseguir fugir a [[Sant Sebastià]], en [[març]] de l'any [[1937]], gràcies a les gestions de l'alcalde [[Josep Cano Coloma]], a on va dirigir la revista ''Valéncia'' en [[Joan Beneyto i Pérez]] i Marià Cuber. A l'acabar la guerra fon nomenat secretari de l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]] i en l'any [[1940]], director decà del [[Centre de Cultura Valenciana]], en l'actualitat [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), aixina com croniste oficial de la província de Valéncia.
 == Obres ==
@@ Llínea 38: / Llínea 42: @@
 == Referències ==
-* CORTÉS CARRERES, Santi. ''Valéncia baix el règim franquiste (1939-1951)''. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.
+* Cortés Carreres, Santi. ''Valéncia baix el règim franquiste (1939-1951)''. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.
 * [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070301/cultura/teodoro-llorente-falco-rigor_20070301.html Biografia en ''[[Las Provincias]]'']
-{{Traduït de|es|Teodoro_Llorente_Falcó}}
+{{Successió
+|títul=[[Image:RACV.jpg|40px]]<br>Decà de la RACV
+|predecessor=[[Josep Sanchis Sivera]]
+|successor=[[Francisco Martínez Martínez]]
+|periodo=[[1939]] - [[1941]]
+}}
 [[Categoria:Biografies]]
 [[Categoria:Valencians]]
+[[Categoria:Periodistes]]
 [[Categoria:Periodistes valencians]]
 [[Categoria:Escritors]]
 [[Categoria:Escritors valencians]]
 [[Categoria:Escritors en castellà]]
+[[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
+[[Categoria:Acadèmics RACV]]
+[[Categoria:Decans RACV]]
+[[Categoria:Valencianistes]]