Diferència entre les revisions de "Robert Louis Stevenson"
Creació d'artícul sobre Robert Louis Stevenson |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | |||
| nom = Robert Louis Balfour Stevenson | |||
| image = | |||
| peu = | |||
| nacionalitat = [[Escòcia|Britànica]] | |||
| ocupació = Escritor. | |||
| data_naix = [[13 de novembre]] de [[1850]] | |||
| lloc_naix = [[Edimburc]], [[Escòcia]], [[Regne Unit]] | |||
| data_mort = [[3 de decembre]] de [[1894]] | |||
| lloc_mort = [[Upolu]], [[Samoa]] | |||
}} | |||
'''Robert Louis Balfour Stevenson''', conegut com '''Robert Louis Stevenson''' ([[Edimburc]], [[Escòcia]], [[Regne Unit]], [[13 de novembre]] de [[1850]] - † [[Upolu]], [[Samoa]], [[3 de decembre]] de [[1894]]) fon un escritor escocés. És autor d'algunes de les històries fantàstiques i d'aventures més populars, com ''[[L'illa del tesor]]'' i ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde''. Fon molt conegut en el seu temps i algunes de les seues obres s'han convertit en clàssiques. | |||
Naixcut i educat en Edimburc, Stevenson va patir greus problemes bronquials durant gran part de sa vida, pero va continuar escrivint prolíficament i viajant molt, desafiant la seua mala salut. De jove, es va moure pels círculs lliteraris londinencs, rebent ànims d'Andrew Lang, Edmund Gosse, Leslie Stephen i W. E. Henley, l'últim dels quals pot haver proporcionat el model de Long John Silver en ''L'illa del tesor''. En l'any [[1890]] es va establir en Samoa a on, alarmat per la creixent influència europea i nortamericana en les illes del Mar del Sur, els seus escrits es varen apartar del romanç i l'aventura cap a un realisme més fosc. Va morir en sa casa en l'illa en l'any 1894. | |||
La reputació crítica de Stevenson ha fluctuat des de la seua mort, encara que hui en dia les seues obres són reconegudes. En l'any [[2018]] fon classificat, just darrere de [[Charles Dickens]], com el 26t autor més traduït del món. | |||
== Vida == | |||
Provinent d'una família burguesa, Stevenson va passar una infància feliç i despreocupada. A causa de la seua precària salut, sa mare no li va fer cursar cap estudi, i això va fer que fins als 8 anys fora completament analfabet. Durant la seua adolescència va acompanyar a son pare en els seus freqüents viages. | Provinent d'una família burguesa, Stevenson va passar una infància feliç i despreocupada. A causa de la seua precària salut, sa mare no li va fer cursar cap estudi, i això va fer que fins als 8 anys fora completament analfabet. Durant la seua adolescència va acompanyar a son pare en els seus freqüents viages. | ||
Va ingressar | Va ingressar en l'Universitat d'Edimburc com a estudiant d'enginyeria nàutica. L'elecció d'esta carrera fon més per la influència de son pare, que era ingenier, que per vocació pròpia. Això el va portar a l'abandonament de l'enginyeria. En l'any [[1875]] va començar a practicar com a advocat. Tampoc va tindre una carrera brillant en eixe camp, ya que el seu interés es concentrava més en l'estudi de la llengua. | ||
Pronte aparegueren en ell els primers síntomes de la tuberculosis i inicià una série de viages pel continent. En 1876, als 26 anys, va conéixer a Fanny Osbourne en França, una nortamericana dèu anys major que ell. Fanny estava separada del seu marit; descansava i pintava, en sa germana i els seus fills. Stevenson i Fanny es | Pronte aparegueren en ell els primers síntomes de la [[tuberculosis]] i inicià una série de viages pel continent. En l'any [[1876]], als 26 anys, va conéixer a Fanny Osbourne en França, una nortamericana dèu anys major que ell. Fanny estava separada del seu marit; descansava i pintava, en sa germana i els seus fills. Stevenson i Fanny es varen enamorar. Va publicar el seu primer llibre ebn l'any [[1878]], ella va partir cap a [[Califòrnia]] per a tramitar el seu divorç, i Stevenson la va seguir. En [[1880]], quan ell tenia 30 anys, se varen casar. La parella va viure un temps en Calistoga, en Califòrnia. Va escriure històries de viages, d'aventures i romanços. La seua obra és molt versàtil: ficció, ensaig, etc. | ||
A partir d'eixe any, la salut de Stevenson va començar a empijorar. El matrimoni es va mudar a Edimburc, en acabant a Davos, Suïssa, i finalment es va | A partir d'eixe any, la salut de Stevenson va començar a empijorar. El matrimoni es va mudar a Edimburc, en acabant a Davos, [[Suïssa]], i finalment es va instalar en una finca que el vell Stevenson els va regalar, en el balneari de Bournemouth. Tres anys més tart varen partir a [[Nova York]], a on Stevenson va fer amistat en [[Mark Twain]], autor de ''Les aventures de Tom Sawyer''. Despuix d'una breu estada en San Francisco, decidixen fer un viage cap a les illes del Pacífic Sur, a on finalment s'establixen en els fills de Fanny, la germana d'ella, Belle, i la senyora Stevenson (el pare del noveliste havia mort en aquells dies). No és precisament un rebuig furiós de la civilisació: la casa del matrimoni és confortable; la relació de Stevenson en els aborígens és cordial, pero política: de fet, l'escritor pren partit per u dels caps locals contra la dominació alemanya de l'[[archipèlec]] i escriu en la prensa britànica sobre la penosa situació samoana. | ||
Va morir d'un atac cerebral. El seu cos va ser enterrat en la mateixa illa d'Upolu, en el mont Vaea. | Va morir d'un atac cerebral. El seu cos va ser enterrat en la mateixa illa d'Upolu, en el mont Vaea. | ||
També és coneguda la seua afició a l'alcohol, la qual li va complicar els problemes de salut. | També és coneguda la seua afició a l'[[Alcoholisme|alcohol]], la qual li va complicar els problemes de salut. | ||
== Obra == | == Obra == | ||
Davant l'aparició de la novela naturalista o psicològica, Stevenson va reivindicar el relat clàssic d'aventures, en el qual el caràcter dels personages es dibuixa en l'acció. En la novela ''L'illa del tesor'' ([[1883]]) mostra, a través d’una història per a chiquets, el concepte ambigu de la moral, que també es proyecta en l'estudi alegòric de ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde'' ([[1886]]) i en una gran part de ''The Master of Ballantrae'' ([[1889]]). El seu estil elegant i sobri i la naturalea dels seus relats i les seues descripcions va influir en escritors del [[sigle XX]] com [[Jorge Luis Borges]]. | |||
Fon autor de | De manera constant apareix en les seues noveles l'història i el paisage d’Escòcia, com en ''Kidnapped'' (1886) i ''Weir of Hermiston'' ([[1896]]). Per la seua popularitat, és precís citar també la novela històrica ''The Black Arrow'' (1888). Són remarcables les seues cartes (''Vailima Letters'' , [[1895]]), i com a poeta deixà dos volums, ''A Child's Garden of Verses'' (1895) i ''Underwoods'' (1895). | ||
Fon autor de numerosos contes i alguns poemes, pero es feu famós per les seues noveles. | |||
=== Noveles === | === Noveles === | ||
| Llínea 44: | Llínea 55: | ||
* ''Olalla'' | * ''Olalla'' | ||
* ''La | * ''La Plaja de Falesa'' | ||
* ''El | * ''El donyet de la botella'' | ||
* ''Markheim'' | * ''Markheim'' | ||
* Guillem del molí | * Guillem del molí | ||
=== | === Ensaig === | ||
* ''En defensa dels ociosos'' | * ''En defensa dels ociosos'' | ||
== Cites == | |||
{{Cita|No juges cada dia per lo que culls, sino per les llavors que plantes.|Robert Louis Stevenson}} | |||
== Enllaços externs == | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Robert_Louis_Stevenson Robert Louis Stevenson en Wikipedia] | |||
[[Categoria:Biografies]] | |||
[[Categoria:Escritors]] | |||
[[Categoria:Sigle XIX]] | |||
[[Categoria:Britànics]] | |||