Diferència entre les revisions de "Aristòtil" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 1:

[[Image:Aristoteles Louvre.jpg|240px|right]]

'''Aristòtil''' ([[Estagira]], [[Macedònia]] [[anys 380 a. C.|384 a. C.]] - † [[Calcis]] [[Eubea]], [[Antiga Grècia|Grècia]] [[anys 320 a. C.|322 a. C.]]) fon un dels més grans [[filòsof grec|filòsofs]] de l'antiguetat, de l'història de la [[filosofia]] [[Occident|occidental]] i l'autor enciclopèdic més portentós que haja donat la humanitat.

'''Aristòtil''', en castellà, ''Aristóteles'' ([[Estagira]], [[Macedònia]] [[anys 380 a. C.|384 a. C.]] - † [[Calcis]] [[Eubea]], [[Antiga Grècia|Grècia]] [[anys 320 a. C.|322 a. C.]]) fon un dels més grans [[filòsof grec|filòsofs]] de l'antiguetat, de l'història de la [[filosofia]] [[Occident|occidental]] i l'autor enciclopèdic més portentós que haja donat la humanitat.

Fon el creador de la [[llògica]] formal, [[economia]], [[astronomia]], precursor de la [[anatomia]] i la [[biologia]] i un creador de la [[taxonomia]] (és considerat el pare de la [[zoologia]] i la [[botànica]]). Està considerat Aristòtil (junt en [[Plató]]) com el determinant de gran part del corpus de [[creències]] del Pensament Occidental de l'home corrent (allò que hui denominem "sentit comú" de l'home occidental).

Llínea 8:

Aristòtil va inaugurar tota una nova visió del món. Va demostrar, o va crear i, sobretot, va popularisar (segons la perspectiva d'a on se li veja) una série d'idees comunes per a moltes persones.

En això, junt en el platonisme i el [[cristianisme]], la tradició occidental va perdre certes formes de pensament diferents, com fon gran part del pensament dels [[filòsofs presocràtics]] i dels [[sofistes]] (molt populars en l'antiga [[Grècia]]) i, de fet, en la ''història de la [[Metafísica]] '', estes teories aristotèliques s'han consolidat i, a vegades instalat, en forma de [[prejuí]]s filosòfics.

== Cites ==

{{Cita|Educar la ment sense educar el cor no és educació en absolut.|Aristòtil}}

== Referències ==

* Aristóteles (2011). Miguel Candel Sanmartín, ed. Obra completa. Biblioteca de Grandes Pensadores. Madrid: Editorial Gredos

* X. Antich, Introducción a la metafísica de Aristóteles. El problema del objeto en la Filosofía primera, PPU, Barcelona 1990

== Bibliografia ==

* Aristóteles. Obras completas. Editorial Gredos. Madrid

* G. Fraile, Historia de la filosofía. Vol.I. Grecia y Roma, BAC, Madrid 1997, 7ª ed

* J. Barnes, Aristóteles, traducción del inglés por Marta Sansigre Vidal, Cátedra, Madrid 1987

* I. Yarza, La racionalidad de la ética de Aristóteles. Un estudio sobre Ética a Nicómaco I, EUNSA, Pamplona 2001

[[Categoria:Biografies]]

Llínea 16:

Llínea 32:

[[Categoria:Filòsofs grecs]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Antiga Grècia]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:Aristoteles Louvre.jpg|240px|right]]
-'''Aristòtil''' ([[Estagira]], [[Macedònia]] [[anys 380 a. C.|384&nbsp;a.&nbsp;C.]] - † [[Calcis]] [[Eubea]], [[Antiga Grècia|Grècia]] [[anys 320 a. C.|322&nbsp;a.&nbsp;C.]]) fon un dels més grans [[filòsof grec|filòsofs]] de l'antiguetat, de l'història de la [[filosofia]] [[Occident|occidental]] i l'autor enciclopèdic més portentós que haja donat la humanitat.
+'''Aristòtil''', en castellà, ''Aristóteles'' ([[Estagira]], [[Macedònia]] [[anys 380 a. C.|384&nbsp;a.&nbsp;C.]] - † [[Calcis]] [[Eubea]], [[Antiga Grècia|Grècia]] [[anys 320 a. C.|322&nbsp;a.&nbsp;C.]]) fon un dels més grans [[filòsof grec|filòsofs]] de l'antiguetat, de l'història de la [[filosofia]] [[Occident|occidental]] i l'autor enciclopèdic més portentós que haja donat la humanitat.
 Fon el creador de la [[llògica]] formal, [[economia]], [[astronomia]], precursor de la [[anatomia]] i la [[biologia]] i un creador de la [[taxonomia]] (és considerat el pare de la [[zoologia]] i la [[botànica]]). Està considerat Aristòtil (junt en [[Plató]]) com el determinant de gran part del corpus de [[creències]] del Pensament Occidental de l'home corrent (allò que hui denominem "sentit comú" de l'home occidental).
@@ Llínea 8: / Llínea 8: @@
 Aristòtil va inaugurar tota una nova visió del món. Va demostrar, o va crear i, sobretot, va popularisar (segons la perspectiva d'a on se li veja) una série d'idees comunes per a moltes persones.
 En això, junt en el platonisme i el [[cristianisme]], la tradició occidental va perdre certes formes de pensament diferents, com fon gran part del pensament dels [[filòsofs presocràtics]] i dels [[sofistes]] (molt populars en l'antiga [[Grècia]]) i, de fet, en la ''història de la [[Metafísica]] '', estes teories aristotèliques s'han consolidat i, a vegades instalat, en forma de [[prejuí]]s filosòfics.
+== Cites ==
+{{Cita|Educar la ment sense educar el cor no és educació en absolut.|Aristòtil}}
+{{Cita|L'ingeni és l'insolència educada.|Aristòtil}}
+== Referències ==
+* Aristóteles (2011). Miguel Candel Sanmartín, ed. Obra completa. Biblioteca de Grandes Pensadores. Madrid: Editorial Gredos
+* X. Antich, Introducción a la metafísica de Aristóteles. El problema del objeto en la Filosofía primera, PPU, Barcelona 1990
+== Bibliografia ==
+* Aristóteles. Obras completas. Editorial Gredos. Madrid
+* G. Fraile, Historia de la filosofía. Vol.I. Grecia y Roma, BAC, Madrid 1997, 7ª ed
+* J. Barnes, Aristóteles, traducción del inglés por Marta Sansigre Vidal, Cátedra, Madrid 1987
+* I. Yarza, La racionalidad de la ética de Aristóteles. Un estudio sobre Ética a Nicómaco I, EUNSA, Pamplona 2001
 [[Categoria:Biografies]]
@@ Llínea 16: / Llínea 32: @@
 [[Categoria:Filòsofs grecs]]
 [[Categoria:Escritors]]
+[[Categoria:Antiga Grècia]]