Diferència entre les revisions de "Melada" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

[[Archiu:Sevilleorangemarmalade.jpg|thumb|250px|Melada de taronja en ~~frasc~~.]]

[[Archiu:Sevilleorangemarmalade.jpg|thumb|250px|Melada de taronja en flasco.]]

[[Archiu:Mermelada casera.png|thumb|250px|Melades caseres de ~~fresa~~ i fruits rojos]]

[[Archiu:Mermelada casera.png|thumb|250px|Melades caseres de fraula i fruits rojos]]

La '''melada''' és una conserva de fruita cuita en [[sucre]]. La seua composició i preparació és diferent de la gelea o confit.

== Característiques ==

Encara que la proporció de fruita i sucre varia en funció del tipo de melada, del punt de maduració de la fruita i atres factors, el punt de partida habitual és que siga en proporció 1:1 en pes. Quan la mescla alcança els 105 °C, l'àcit i la pectina de la fruita reaccionen en el sucre fent que en gelar-se quede sòlida la mescla. Per a que es forme la melada és important que la fruita continga pectina. Algunes frutes que tenen pectina són: les [[pomes]], els cítrics, i numeroses frutes del bosc, exceptuant les fraules i les ~~zarzamoras~~, per eixemple. Per a elaborar melada d'estes frutes l'indústria afig pectina pura, pero el ~~método~~ caser consistia en afegir una atra fruita en abundant pectina al dos per cent (pomes o [[suc]] de [[llima]], per eixemple).

Encara que la proporció de fruita i sucre varia en funció del tipo de melada, del punt de maduració de la fruita i atres factors, el punt de partida habitual és que siga en proporció 1:1 en pes. Quan la mescla alcança els 105 °C, l'àcit i la pectina de la fruita reaccionen en el sucre fent que en gelar-se quede sòlida la mescla. Per a que es forme la melada és important que la fruita continga pectina. Algunes frutes que tenen pectina són: les [[pomes]], els cítrics, i numeroses frutes del bosc, exceptuant les fraules i les mores d'albarzers, per eixemple. Per a elaborar melada d'estes frutes l'indústria afig pectina pura, pero el mètodo caser consistia en afegir una atra fruita en abundant pectina al dos per cent (pomes o [[suc]] de [[llima]], per eixemple).

Mentres en [[Espanya]], [[Mèxic]] i [[Amèrica del Sur]], "melada" és un terme genèric per a estes conserves, en [[Amèrica Central]] i el [[~~Carib~~]] s'usa generalment per a les melades de taronja, sent de major us el terme "alevalenta".

Mentres en [[Espanya]], [[Mèxic]] i [[Amèrica del Sur]], "melada" és un terme genèric per a estes conserves, en [[Amèrica Central]] i el [[Carip]] s'usa generalment per a les melades de taronja, sent de major us el terme "alevalenta".

Per a les melades venudes envasades, la llegislació de l'[[Unió Europea]] establix que deuran contindre un mínim de 35% de fruita (25% per a algunes frutes roges i el codonyer). Per a la calitat "extra", estos percentages s'eleven respectivament a 45% i 35%. Les melades de cítrics tenen que contindre un mínim de 20% de fruita del que un 75% deurà procedir de la pell.

Llínea 16:

La paraula "melada" prové de l'[[Portugués|Idioma portugués]] ''marmelada'' que significa "confit de codonyer" (codonyer es diu ''marmelo'' en [[gallec]] i [[portugués]]), i esta a la seua vegada del [[Llatí|llatí]] ''melimelum'' (un tipo de poma) que té el seu orige en el [[Grec|grec]] ''melimelon'' (meli=[[mel]] i Μήλον=meélon=poma). Els grecs de l'antiguetat ya coïen codonyers en mel, segons s'arreplega en el llibre de cuina del romà Apicio.

En l'any [[1238]], el murcià Ibn Razin al-Tuyibi en el seu llibre de gastronomia ''Relleus de les taules'', sobre les delícies del menjar i els diferents plats es referix a la melada com a unes oblees o neules que es desmollaven en mel o aixarop per a elaborar ~~dolçols~~. En l'any [[1480]], la paraula apareix per primera volta en documents en [[Anglés|anglés]], i es va divulgar en el [[sigle XVII]]. És en eixe sigle que s'elaboren per primera volta en [[Escòcia]] les famoses melades de [[taronges]] de [[Sevilla]]. La paraula es va estendre per varis països europeus per a designar conserves dolces a soles fetes en cítrics, en uns atres es va amprar com a sinònim de "confit de fruta", i en [[Portugal]] ha conservat el seu sentit original, dolç de codonyer.

En l'any [[1238]], el murcià Ibn Razin al-Tuyibi en el seu llibre de gastronomia ''Relleus de les taules'', sobre les delícies del menjar i els diferents plats es referix a la melada com a unes oblees o neules que es desmollaven en mel o aixarop per a elaborar dolços. En l'any [[1480]], la paraula apareix per primera volta en documents en [[Anglés|anglés]], i es va divulgar en el [[sigle XVII]]. És en eixe sigle que s'elaboren per primera volta en [[Escòcia]] les famoses melades de [[taronges]] de [[Sevilla]]. La paraula es va estendre per varis països europeus per a designar conserves dolces a soles fetes en cítrics, en uns atres es va amprar com a sinònim de "confit de fruta", i en [[Portugal]] ha conservat el seu sentit original, dolç de codonyer.

Una llegenda dona un atre orige poc provable a la paraula melada. Es conta que trobant-se malalta [[María Estuardo]], el seu sèquit francés hauria dit ''"Marie est malade"'' (~~María~~ està malalta) mentres el seu mege li donava taronges en mel per a aliviar-la. La frase francesa s'hauria deformat en ''marmalade''. No existixen proves documentals ni referències que recolzen esta hipòtesis.

Una llegenda dona un atre orige poc provable a la paraula melada. Es conta que trobant-se malalta [[María Estuardo]], el seu sèquit francés hauria dit ''"Marie est malade"'' (Maria està malalta) mentres el seu mege li donava taronges en mel per a aliviar-la. La frase francesa s'hauria deformat en ''marmalade''. No existixen proves documentals ni referències que recolzen esta hipòtesis.

== Llegislació ==

Llínea 27:

La llegislació de l'Unió Europea reserva el terme "melada" (i les seues versions locals) a les conserves dolces de cítrics (taronges, llimes, naronges) i diu "confit" o "gelea" (segons el procés d'elaboració i la textura final) a les demés conserves dolces de frutes. En [[Alemanya]] i en [[Àustria]] no es distinguix entre "confit" i "melada" i se sol preferir el terme genèric "melada". Per a estos dos països, la llegislació europea va aclarir la terminologia i es va acordar que s'amprarien els equivalents en [[alemà]] a confit i melada de cítrics (''Konfitüre i Marmelade aus Zitrusfrüchten'').

La llegislació europea en [[espanyol]] i l'aprovada en Espanya distinguixen entre confit, melada i ''"marmalade"'' per als cítrics (nomenats agres), deixant el terme en [[anglés]] sense traduir.

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Archiu:Sevilleorangemarmalade.jpg|thumb|250px|Melada de taronja en frasc.]]
+[[Archiu:Sevilleorangemarmalade.jpg|thumb|250px|Melada de taronja en flasco.]]
-[[Archiu:Mermelada casera.png|thumb|250px|Melades caseres de fresa i fruits rojos]]
+[[Archiu:Mermelada casera.png|thumb|250px|Melades caseres de fraula i fruits rojos]]
 La '''melada''' és una conserva de fruita cuita en [[sucre]]. La seua composició i preparació és diferent de la gelea o confit.
 == Característiques ==
-Encara que la proporció de fruita i sucre varia en funció del tipo de melada, del punt de maduració de la fruita i atres factors, el punt de partida habitual és que siga en proporció 1:1 en pes. Quan la mescla alcança els 105 °C, l'àcit i la pectina de la fruita reaccionen en el sucre fent que en gelar-se quede sòlida la mescla. Per a que es forme la melada és important que la fruita continga pectina. Algunes frutes que tenen pectina són: les [[pomes]], els cítrics, i numeroses frutes del bosc, exceptuant les fraules i les zarzamoras, per eixemple. Per a elaborar melada d'estes frutes l'indústria afig pectina pura, pero el método caser consistia en afegir una atra fruita en abundant pectina al dos per cent (pomes o [[suc]] de [[llima]], per eixemple).
+Encara que la proporció de fruita i sucre varia en funció del tipo de melada, del punt de maduració de la fruita i atres factors, el punt de partida habitual és que siga en proporció 1:1 en pes. Quan la mescla alcança els 105 °C, l'àcit i la pectina de la fruita reaccionen en el sucre fent que en gelar-se quede sòlida la mescla. Per a que es forme la melada és important que la fruita continga pectina. Algunes frutes que tenen pectina són: les [[pomes]], els cítrics, i numeroses frutes del bosc, exceptuant les fraules i les mores d'albarzers, per eixemple. Per a elaborar melada d'estes frutes l'indústria afig pectina pura, pero el mètodo caser consistia en afegir una atra fruita en abundant pectina al dos per cent (pomes o [[suc]] de [[llima]], per eixemple).
-Mentres en [[Espanya]], [[Mèxic]] i [[Amèrica del Sur]], "melada" és un terme genèric per a estes conserves, en [[Amèrica Central]] i el [[Carib]] s'usa generalment per a les melades de taronja, sent de major us el terme "alevalenta".
+Mentres en [[Espanya]], [[Mèxic]] i [[Amèrica del Sur]], "melada" és un terme genèric per a estes conserves, en [[Amèrica Central]] i el [[Carip]] s'usa generalment per a les melades de taronja, sent de major us el terme "alevalenta".
 Per a les melades venudes envasades, la llegislació de l'[[Unió Europea]] establix que deuran contindre un mínim de 35% de fruita (25% per a algunes frutes roges i el codonyer). Per a la calitat "extra", estos percentages s'eleven respectivament a 45% i 35%. Les melades de cítrics tenen que contindre un mínim de 20% de fruita del que un 75% deurà procedir de la pell.
@@ Llínea 16: / Llínea 16: @@
 La paraula "melada" prové de l'[[Portugués|Idioma portugués]] ''marmelada'' que significa "confit de codonyer" (codonyer es diu ''marmelo'' en [[gallec]] i [[portugués]]), i esta a la seua vegada del [[Llatí|llatí]] ''melimelum'' (un tipo de poma) que té el seu orige en el [[Grec|grec]] ''melimelon'' (meli=[[mel]] i Μήλον=meélon=poma). Els grecs de l'antiguetat ya coïen codonyers en mel, segons s'arreplega en el llibre de cuina del romà Apicio.
-En l'any [[1238]], el murcià Ibn Razin al-Tuyibi en el seu llibre de gastronomia ''Relleus de les taules'', sobre les delícies del menjar i els diferents plats es referix a la melada com a unes oblees o neules que es desmollaven en mel o aixarop per a elaborar dolçols. En l'any [[1480]], la paraula apareix per primera volta en documents en [[Anglés|anglés]], i es va divulgar en el [[sigle XVII]]. És en eixe sigle que s'elaboren per primera volta en [[Escòcia]] les famoses melades de [[taronges]] de [[Sevilla]]. La paraula es va estendre per varis països europeus per a designar conserves dolces a soles fetes en cítrics, en uns atres es va amprar com a sinònim de "confit de fruta", i en [[Portugal]] ha conservat el seu sentit original, dolç de codonyer.
+En l'any [[1238]], el murcià Ibn Razin al-Tuyibi en el seu llibre de gastronomia ''Relleus de les taules'', sobre les delícies del menjar i els diferents plats es referix a la melada com a unes oblees o neules que es desmollaven en mel o aixarop per a elaborar dolços. En l'any [[1480]], la paraula apareix per primera volta en documents en [[Anglés|anglés]], i es va divulgar en el [[sigle XVII]]. És en eixe sigle que s'elaboren per primera volta en [[Escòcia]] les famoses melades de [[taronges]] de [[Sevilla]]. La paraula es va estendre per varis països europeus per a designar conserves dolces a soles fetes en cítrics, en uns atres es va amprar com a sinònim de "confit de fruta", i en [[Portugal]] ha conservat el seu sentit original, dolç de codonyer.
-Una llegenda dona un atre orige poc provable a la paraula melada. Es conta que trobant-se malalta [[María Estuardo]], el seu sèquit francés hauria dit ''"Marie est malade"'' (María està malalta) mentres el seu mege li donava taronges en mel per a aliviar-la. La frase francesa s'hauria deformat en ''marmalade''. No existixen proves documentals ni referències que recolzen esta hipòtesis.
+Una llegenda dona un atre orige poc provable a la paraula melada. Es conta que trobant-se malalta [[María Estuardo]], el seu sèquit francés hauria dit ''"Marie est malade"'' (Maria està malalta) mentres el seu mege li donava taronges en mel per a aliviar-la. La frase francesa s'hauria deformat en ''marmalade''. No existixen proves documentals ni referències que recolzen esta hipòtesis.
 == Llegislació ==
@@ Llínea 27: / Llínea 27: @@
 La llegislació de l'Unió Europea reserva el terme "melada" (i les seues versions locals) a les conserves dolces de cítrics (taronges, llimes, naronges) i diu "confit" o "gelea" (segons el procés d'elaboració i la textura final) a les demés conserves dolces de frutes. En [[Alemanya]] i en [[Àustria]] no es distinguix entre "confit" i "melada" i se sol preferir el terme genèric "melada". Per a estos dos països, la llegislació europea va aclarir la terminologia i es va acordar que s'amprarien els equivalents en [[alemà]] a confit i melada de cítrics (''Konfitüre i Marmelade aus Zitrusfrüchten'').
 La llegislació europea en [[espanyol]] i l'aprovada en Espanya distinguixen entre confit, melada i ''"marmalade"'' per als cítrics (nomenats agres), deixant el terme en [[anglés]] sense traduir.
 == Enllaços externs ==
 {{Commonscat|Jam}}