Diferència entre les revisions de "Història de Sant Vicent i les Granadines"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Anteriorment a l'arribada dels europeus, l'illa de Sant Vicent va estar habitada per indígenes [[Carib (ètnia)|carips]] [[Arahuac|arawaks]] que es varen mostrar molt agressius cap als invasors europeus, impedint la formació d'assentaments fins al [[sigle XVII]]. Durant els [[Sigle XVI|sigles XVI]] i XVII varen aplegar a l'illa varis esclaus negres, supervivents de naufragis o fugits de les propenques illes de [[Santa | Anteriorment a l'arribada dels europeus, l'illa de Sant Vicent va estar habitada per indígenes [[Carib (ètnia)|carips]] [[Arahuac|arawaks]] que es varen mostrar molt agressius cap als invasors europeus, impedint la formació d'assentaments fins al [[sigle XVII]]. Durant els [[Sigle XVI|sigles XVI]] i XVII varen aplegar a l'illa varis esclaus negres, supervivents de naufragis o fugits de les propenques illes de [[Santa Llúcia]] o [[Granada (illa)|Granada]]. Estos refugiats es varen mesclar en els indígenes i varen ser coneguts com a "caribenys negres". | ||
Encara que els [[Regne Unit|anglesos]] varen ser els primers en reclamar un domini estable sobre l'illa de Sant Vicente en l'any [[1627]], va ser [[França]] la primera potència europea que va instalar la primera colónia permanent en Barrouallie en la costa de Leeward en Sant Vicente poc abans de l'any [[1700]]. | Encara que els [[Regne Unit|anglesos]] varen ser els primers en reclamar un domini estable sobre l'illa de Sant Vicente en l'any [[1627]], va ser [[França]] la primera potència europea que va instalar la primera colónia permanent en Barrouallie en la costa de Leeward en Sant Vicente poc abans de l'any [[1700]]. | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
Durant tot el sigle XX el país ha segut afectat per successius desastres naturals. En l'any [[1902]] el volcà [[La Soufrière (Sant Vicente i les Granadines)|Soufrière]] va entrar en erupció, matant a unes 2.000 persones. Molts terrenys varen ser arruïnats, i l'economia de l'illa es va deteriorar. En [[abril]] de [[1979]] el volcà va tornar a entrar en erupció, i encara que no es varen produir víctimes mortals, mils de persones varen tindre que ser evacuades, i de nou l'agricultura va resultar afectada. En els anys [[1980]], [[1987]] i [[1998]] varis huracans varen devastar les plantacions de [[Platanus|banana]] i [[coco]]; en [[1999]] l'huracà Lenny va devastar la costa occidental de l'illa. | Durant tot el sigle XX el país ha segut afectat per successius desastres naturals. En l'any [[1902]] el volcà [[La Soufrière (Sant Vicente i les Granadines)|Soufrière]] va entrar en erupció, matant a unes 2.000 persones. Molts terrenys varen ser arruïnats, i l'economia de l'illa es va deteriorar. En [[abril]] de [[1979]] el volcà va tornar a entrar en erupció, i encara que no es varen produir víctimes mortals, mils de persones varen tindre que ser evacuades, i de nou l'agricultura va resultar afectada. En els anys [[1980]], [[1987]] i [[1998]] varis huracans varen devastar les plantacions de [[Platanus|banana]] i [[coco]]; en [[1999]] l'huracà Lenny va devastar la costa occidental de l'illa. | ||
El [[25 de novembre]] de [[2009]] es va organisar un referèndum en una proposta per a reemplaçar la Constitució en vigor des de [[1979]]. La reforma va ser recolzada solament per un 43,13 % dels sufragis, pero va ser rebujada al no haver alcançat la majoria necessària de dos terços per a portar a terme la reforma. El rebuig a la reforma es devia a que la proposta comportava l'abolició de la monarquia, una mida impopular que va ser utilisada pels opositors a la reforma. És el primer referèndum d'este tipo organisat per l'Organisació dels Estats del Carip Oriental. | El [[25 de novembre]] de [[2009]] es va organisar un referèndum en una proposta per a reemplaçar la Constitució en vigor des de [[1979]]. La reforma va ser recolzada solament per un 43,13 % dels sufragis, pero va ser rebujada al no haver alcançat la majoria necessària de dos terços per a portar a terme la reforma. El rebuig a la reforma es devia a que la proposta comportava l'abolició de la monarquia, una mida impopular que va ser utilisada pels opositors a la reforma. És el primer referèndum d'este tipo organisat per l'Organisació dels Estats del Carip Oriental. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||