Diferència entre les revisions de "Clavellinera" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari)

Llínea 2:

[[File:Longotoma, La Ligua, 2019 (3).jpg|thumb|200px|Clavel]]

La '''clavellinera''', paraula derivada de [[Clavell|clavell]], és una planta de diferents espècies del gènero Dianthus, de la família de les cariofilàcees, en talls prims que tenen nucs, en fulles llargues i estretes, que produïx les flors conegudes com a clavells de diversos colors.

La '''clavellinera''', paraula derivada de [[Clavell|clavell]], és una planta herbàcea perenne de diferents espècies del gènero Dianthus, de la família de les cariofilàcees, en talls prims que tenen nucs, que poden aplegar a tindre fins a 80-90 cm. d'alçada en fulles llargues i estretes, de disposició oposta i simples, que produïx les flors conegudes com a clavells de diversos colors i són molt vistoses.

La clavellinera és molt difosa en les regions mediterrànees. És espontànea en la flora de la [[península ibèrica]]. En la seua forma típica és una planta cespitosa, en numerosos refillols de fins a 1 m. d'altura. Els seus fulls són llineals, angostes, opostes i envainadores, més amples les basals que les caulinars. Cada tall forma una flor terminal. Les seues flors són vistoses, pedunculades en panícula o cim laxa, a voltes solitàries, de vores més o menys dentades. Les flors tenen cinc pétals i poden ser de diferents colors i tenen una fragància molt olorosa. El frut és una càpsula.

La majoria de les flors de les espècies de clavellineres es coneixen en els noms comuns de clavell, clavellina o clavellet. Són originaries principalment d'Euràsia i tota la conca del Mediterràneu. També hi ha algunes espècies africanes i una espècies (Dianthus repens) en l'Amèrica subàrtica.

En principi, el clavell silvestre florix en la [[primavera]] i l'[[estiu]]. Pero el clavell cultivat, se pot fer florir de manera artificial inclús en l'[[hivern]]. L'únic que requerix pel seu creiximent és una bona terra i molta aigua i sol.

La clavellinera és molt difosa en les regions mediterrànees. És espontànea en la flora de la [[península ibèrica]]. En la seua forma típica és una planta cespitosa, en numerosos refillols de fins a 1 m. d'altura. Els seus fulls són llineals, angostes, opostes i envainadores, més amples les basals que les caulinars. Cada tall forma una flor terminal. Les seues flors són vistoses, pedunculades en panícula o cim laxa, a voltes solitàries, de vores més o menys dentades.

== Vore també ==

Llínea 14:

Llínea 19:

* [http://legacy.tropicos.org/Name/6301951 Dianthus caryophyllus]

* [http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2764005 Dianthus caryophyllus en PlantList]

* [http://legacy.tropicos.org/Name/100322411 Dianthus lusitanus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden]

* Kader, Adel A., ed. (2002). Postharvest Technology of Horticultural Crops (3ª edición). Oakland, California: University of California, Agriculture and Natural Resources, Publication 3311. p. 318. ISBN 1-879906-51-1.

* [https://books.google.com.ar/books?id=oW6dbRgw62gC&pg=PA115&dq=clavel&hl=es-419&sa=X&ei=OvejUe7sBoaK9QS04YG4BQ#v=onepage&q=clavel&f=false Rallo Romero, L.; Fernández Escobar, L., Diccionario de Ciencias Hortícolas]

Llínea 19:

Llínea 25:

== Bibliografia ==

* Conabio. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, México City.

* Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

* Flora of China Editorial Committee. 2001. Flora of China (Caryophyllaceae through Lardizabalaceae). 6: 1–512. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

* Forzza, R. C. 2010. Lista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Río de Janeiro.

* Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevo Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánico de Venezuela, Caracas.

* Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín.

* Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistán Univ. of Karachi, Karachi.

* Nelson, C. H. 2008. Cat. Pl. Vasc. Honduras 1–1576.

* Penas A. et alii. (1991): Flores Silvestres de Castilla y León, Valladolid, Ámbito, ISBN 84-86770-40-8

@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
 [[File:Longotoma, La Ligua, 2019 (3).jpg|thumb|200px|Clavel]]
-La '''clavellinera''', paraula derivada de [[Clavell|clavell]], és una planta de diferents espècies del gènero Dianthus, de la família de les cariofilàcees, en talls prims que tenen nucs, en fulles llargues i estretes, que produïx les flors conegudes com a clavells de diversos colors.
+La '''clavellinera''', paraula derivada de [[Clavell|clavell]], és una planta herbàcea perenne de diferents espècies del gènero Dianthus, de la família de les cariofilàcees, en talls prims que tenen nucs, que poden aplegar a tindre fins a 80-90 cm. d'alçada en fulles llargues i estretes, de disposició oposta i simples, que produïx les flors conegudes com a clavells de diversos colors i són molt vistoses.
+La clavellinera és molt difosa en les regions mediterrànees. És espontànea en la flora de la [[península ibèrica]]. En la seua forma típica és una planta cespitosa, en numerosos refillols de fins a 1 m. d'altura. Els seus fulls són llineals, angostes, opostes i envainadores, més amples les basals que les caulinars. Cada tall forma una flor terminal. Les seues flors són vistoses, pedunculades en panícula o cim laxa, a voltes solitàries, de vores més o menys dentades. Les flors tenen cinc pétals i poden ser de diferents colors i tenen una fragància molt olorosa. El frut és una càpsula.
+La majoria de les flors de les espècies de clavellineres es coneixen en els noms comuns de clavell, clavellina o clavellet. Són originaries principalment d'Euràsia i tota la conca del Mediterràneu. També hi ha algunes espècies africanes i una espècies (Dianthus repens) en l'Amèrica subàrtica.
+En principi, el clavell silvestre florix en la [[primavera]] i l'[[estiu]]. Pero el clavell cultivat, se pot fer florir de manera artificial inclús en l'[[hivern]]. L'únic que requerix pel seu creiximent és una bona terra i molta aigua i sol.
-La clavellinera és molt difosa en les regions mediterrànees. És espontànea en la flora de la [[península ibèrica]]. En la seua forma típica és una planta cespitosa, en numerosos refillols de fins a 1 m. d'altura. Els seus fulls són llineals, angostes, opostes i envainadores, més amples les basals que les caulinars. Cada tall forma una flor terminal. Les seues flors són vistoses, pedunculades en panícula o cim laxa, a voltes solitàries, de vores més o menys dentades.
 == Vore també ==
@@ Llínea 14: / Llínea 19: @@
 * [http://legacy.tropicos.org/Name/6301951 Dianthus caryophyllus]
 * [http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2764005 Dianthus caryophyllus en PlantList]
+* [http://legacy.tropicos.org/Name/100322411 Dianthus lusitanus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden]
 * Kader, Adel A., ed. (2002). Postharvest Technology of Horticultural Crops (3ª edición). Oakland, California: University of California, Agriculture and Natural Resources, Publication 3311. p. 318. ISBN 1-879906-51-1.
 * [https://books.google.com.ar/books?id=oW6dbRgw62gC&pg=PA115&dq=clavel&hl=es-419&sa=X&ei=OvejUe7sBoaK9QS04YG4BQ#v=onepage&q=clavel&f=false Rallo Romero, L.; Fernández Escobar, L., Diccionario de Ciencias Hortícolas]
@@ Llínea 19: / Llínea 25: @@
 == Bibliografia ==
+* Conabio. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, México City.
+* Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
+* Flora of China Editorial Committee. 2001. Flora of China (Caryophyllaceae through Lardizabalaceae). 6: 1–512. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
+* Forzza, R. C. 2010. Lista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Río de Janeiro.
+* Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevo Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánico de Venezuela, Caracas.
+* Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín.
+* Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistán Univ. of Karachi, Karachi.
+* Nelson, C. H. 2008. Cat. Pl. Vasc. Honduras 1–1576.
 * Penas A. et alii. (1991): Flores Silvestres de Castilla y León, Valladolid, Ámbito, ISBN 84-86770-40-8