Diferència entre les revisions de "Flor"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File: | [[File:Flores.gif|thumb|350px|Diferents tipos de flors]] | ||
La '''flor''' és l'estructura reproductiva característica de les plantes nomenades espermatòfites o fanerògames. La funció d'una flor és produir llavors a través de la reproducció sexual. Per a les plantes, les llavors són la pròxima generació, i servixen com el principal mig a través del qual les espècies se perpetuen i se propaguen. | |||
== Classificació == | |||
Totes les espermatòfites posseïxen flors que produiran llavors, pero l'organisació interna de la flor es molt diferent en els dos principals grups d'espermatofitas: gimnospermes vivents i angiospermes. | Totes les espermatòfites posseïxen flors que produiran llavors, pero l'organisació interna de la flor es molt diferent en els dos principals grups d'espermatofitas: gimnospermes vivents i angiospermes. | ||
| Llínea 13: | Llínea 14: | ||
== Parts de la flor == | == Parts de la flor == | ||
[[File:Bluete-Schema.svg|thumb|rigth|<center>Parts d'una flor. Diagrama esquemàtic que mostra les parts de la flor. 1: receptàcul, 2: sépals, 3: pétals, 4: estams, 5: pistilo </center>]] | |||
* Càliz, que és el verticilo més extern de la flor. Té funció protectora i està constituït pels sépals, generalment de color [[vert]]. | * Càliz, que és el verticilo més extern de la flor. Té funció protectora i està constituït pels sépals, generalment de color [[vert]]. | ||
* Corola que és el verticilo intern i el que rodeja als verticilos fèrtils de la flor. Està compost per antófilos denominats pétals, els que són generalment majors que els sépals i són de diferents colors. | * Corola que és el verticilo intern i el que rodeja als verticilos fèrtils de la flor. Està compost per antófilos denominats pétals, els que són generalment majors que els sépals i són de diferents colors. | ||
* Androceo que és un dels cicles fèrtils de les flors. Les peces que integren l'androceo es denominen estams, els quals tenen com a funció la generació dels gametófitos masculins o grans de polen. | * Androceo que és un dels cicles fèrtils de les flors. Les peces que integren l'androceo es denominen estams, els quals tenen com a funció la generació dels gametófitos masculins o grans de polen. | ||
* Gineceo, també | * Gineceo, també nomenat pistil, consta d'un o més carpelos o fulls carpelares que formen una cavitat, l'ovari, dins de la qual queden protegits els òvuls o primordios seminals, tant de la dessecació com de l'atac d'insectes. | ||
El gineceo consta de tres parts: l'ovari, part inferior abultada que forma una cavitat o lóculo en l'interior de la qual es troben els òvuls; l'estil que és una columna més o menys allargada que soporta al tercer component del pistil: l'estigma. Est està constituït per un teixit glandular especialisat per a la recepció dels grans de polen. En ocasions l'estil pot faltar i en eixos casos l'estigma es diu que és sésil. | El gineceo consta de tres parts: l'ovari, part inferior abultada que forma una cavitat o lóculo en l'interior de la qual es troben els òvuls; l'estil que és una columna més o menys allargada que soporta al tercer component del pistil: l'estigma. Est està constituït per un teixit glandular especialisat per a la recepció dels grans de polen. En ocasions l'estil pot faltar i en eixos casos l'estigma es diu que és sésil. | ||
En independència dels aspectes senyalats, la flor és un objecte important per als sers humans. A través de l'història i de les diferents cultures, la flor sempre ha tengut un lloc en les societats humanes, ya siga per la seua bellea intrínseca o pel seu simbolisme. De fet, conreem espècies per a que nos proveïxquen flors des de fa més de 5.000 [[any|anys]] i, actualment, eixe art s'ha transformat en una indústria en contínua expansió: la floricultura. | En independència dels aspectes senyalats, la flor és un objecte important per als sers humans. A través de l'història i de les diferents cultures, la flor sempre ha tengut un lloc en les societats humanes, ya siga per la seua bellea intrínseca o pel seu simbolisme. De fet, conreem espècies per a que nos proveïxquen flors des de fa més de 5.000 [[any|anys]] i, actualment, eixe art s'ha transformat en una indústria en contínua expansió: la floricultura. | ||
== Referències == | |||
* Endress PK, Doyle JA. Floral phyllotaxis in basal angiosperms: development and evolution. Current Opinion in Plant Biology (2007) 10:52–57 | |||
* Ganders, F. R. (1979). "The biology of heterostyly." New Zealand Journal of Botany 17: 607-635 | |||
* [https://web.archive.org/web/20041010162531/http://fai.unne.edu.ar/biologia/planta/prosecun.htm González, A.M. & J. Raisman. «Compuestos secundarios de las plantas». Morfología de Plantas Vasculares. Argentina: Universidad Nacional del Nordeste] | |||
* [http://www.biologia.edu.ar/botanica/tema4/4_2flor.htm González, A.M. «Flor, disposición de las piezas florales». Morfología de Plantas Vasculares. Argentina: Universidad Nacional del Nordeste] | |||
* [https://www.journals.uchicago.edu/doi/abs/10.1086/377063 Ronse De Craene LP, Soltis PS, Soltis DE. 2003. Evolution of floral structures in basal angiosperms. International Journal of Plant Sciences 164] | |||
* [https://web.archive.org/web/20090516063317/http://www.biologie.uni-hamburg.de/b-online/ibc99/koning/flowerlab.html University of Hamburg. Department of Biology. Botany on line.Flower Morphology of Plants] | |||
== Bibliografia == | |||
* Barnard, G. 1961. The interpretation of the angiosperm flower. Aust. J. Sci. 24: 64-72 | |||
* Endress PK. Origins of flower morphology. In: The character concept in evolutionary biology. Wagner GP, ed. (2001) San Diego, CA: Academic Press. 493–510. | |||
* Endress PK. Patterns of floral construction in ontogeny and phylogeny. Biological Journal of the Linnean Society (1990) 39:153–175 | |||
* Foster, A.S. & Gifford, E.M. 1974. Comparative morphology of seed plants. San Francisco, Freeman & Co | |||
* Gola, G., Negri, G. y Cappeletti, C. 1965. Tratado de Botánica. 2.ª edición. Editorial Labor S.A., Barcelona, 1110 p | |||
* Tepfer, S. 1953. Floral anatomy and ontogeny in Aquilegia formosa and Ranunculus repens. Univ. Calif. Pubs. Bot. 25:513-648 | |||
* Vilarnau, E.G. & Guarro, E. 1958. Jardinería, cultivo de las flores. Editorial Albatros, Buenos Aires, Argentina. 435p | |||
== Enllaços externs == | |||
{{Commonscat|Flowers}} | |||
[[Categoria:Ciències naturals]] | [[Categoria:Ciències naturals]] | ||