Diferència entre les revisions de "Idioma esperanto"
Text reemplaça - 'començos' a 'començaments' |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
== Objectiu == | == Objectiu == | ||
La creació d'este idioma tenia com a objectiu facilitar la comunicació entre els parlants d'idiomes diferents sense donar preferència a una llengua concreta, de manera que els natius, junt a la seua llengua materna, tingueren una segona llengua per a entendre's en les relacions internacionals en persones d'atres llengües. Per lo tant, no dona preferència a cap llengua de les existents sino que pretén arribar a totes les cultures utilisant com a nexe d'unió un idioma neutral. L'objectiu seria superar els imperialismes llingüístics. | La creació d'este idioma tenia com a objectiu facilitar la comunicació entre els parlants d'idiomes diferents sense donar preferència a una llengua concreta, de manera que els natius, junt a la seua llengua materna, tingueren una segona llengua per a entendre's en les relacions internacionals en persones d'atres llengües. Per lo tant, no dona preferència a cap llengua de les existents sino que pretén arribar a totes les cultures utilisant com a nexe d'unió un idioma neutral. L'objectiu seria superar els imperialismes llingüístics. | ||
== Introducció == | == Introducció == | ||
| Llínea 33: | Llínea 32: | ||
Este tipo de característiques de flexibilitat, senzillea i claritat estan darrere de la teoria del valor propedèutic de l'esperanto. Per esta raó, alguns políglotas i professors que parlen esta llengua senyalen l'esperanto com la millor primera segona llengua per a conseguir millors resultats en les següents i ho utilisen en programes escolars o en les seues recomanacions. Ademés, dominar l'esperanto no implica conéixer la cultura ètnica de tots els seus parlants, per lo que els parlants esperantistes aclarixen detalls culturals propis en més freqüència, en lloc de presupondre eixos coneiximents com en freqüència ocorre en llengües naturals. | Este tipo de característiques de flexibilitat, senzillea i claritat estan darrere de la teoria del valor propedèutic de l'esperanto. Per esta raó, alguns políglotas i professors que parlen esta llengua senyalen l'esperanto com la millor primera segona llengua per a conseguir millors resultats en les següents i ho utilisen en programes escolars o en les seues recomanacions. Ademés, dominar l'esperanto no implica conéixer la cultura ètnica de tots els seus parlants, per lo que els parlants esperantistes aclarixen detalls culturals propis en més freqüència, en lloc de presupondre eixos coneiximents com en freqüència ocorre en llengües naturals. | ||
Pels periodos històrics favorables a idees d'acostament de pobles, i gràcies a les seues característiques, l'esperanto va experimentar en els seus | Pels periodos històrics favorables a idees d'acostament de pobles, i gràcies a les seues característiques, l'esperanto va experimentar en els seus començaments una difusió relativament elevada, coneixent-se com «el llatí dels obrers». No obstant, les époques de guerres mundials, dictadures totalitàries i repressions polítiques varen frenar la seua expansió. En [[abril]] de l'any [[1922]], pese als informes favorables de la Societat de les Nacions per a incorporar l'esperanto a les llengües de treball, el delegat francés Gabriel Hanotaux va ser l'únic en vetar l'esperanto com a llengua de treball en la Societat de Nacions per considerar que ya existia una llengua franca: el [[francés]]. Resulta complicat estimar el número de parlants d'esperanto en l'actualitat per tractar-se d'una llengua segona i sense nació. Des de finals del sigle passat l'estimació més generalisada és de dos millons de parlants en tot lo món. | ||
L'esperanto té presència en [[Internet]] a on la busca de la paraula «esperanto» tira un resultat de més de 153 millons de pàgines. Són centenars les organisacions especialisades o de temàtica general que utilisen este idioma com a llengua de treball. L'Associació Universal d'Esperanto conta en mils de membres en 120 països, relacions oficials en la [[ONU]], la [[UNESCO]] i l'Organisació Internacional de Normalisació, i organisa el Universala Kongreso (Congrés Universal d'Esperanto) alternant continents anualment. | L'esperanto té presència en [[Internet]] a on la busca de la paraula «esperanto» tira un resultat de més de 153 millons de pàgines. Són centenars les organisacions especialisades o de temàtica general que utilisen este idioma com a llengua de treball. L'Associació Universal d'Esperanto conta en mils de membres en 120 països, relacions oficials en la [[ONU]], la [[UNESCO]] i l'Organisació Internacional de Normalisació, i organisa el Universala Kongreso (Congrés Universal d'Esperanto) alternant continents anualment. | ||
| Llínea 47: | Llínea 46: | ||
El número de parlants va créixer ràpidament en les primeres décades, sobretot en [[Europa]], després en [[Amèrica]], [[República Popular China|China]] i [[Japó]]. Molts dels primers parlants migraren des d'un atre idioma planificat, el [[volapük]], que el mateix Zamenhof havia deprés. | El número de parlants va créixer ràpidament en les primeres décades, sobretot en [[Europa]], després en [[Amèrica]], [[República Popular China|China]] i [[Japó]]. Molts dels primers parlants migraren des d'un atre idioma planificat, el [[volapük]], que el mateix Zamenhof havia deprés. | ||
En 1888, el periodiste Leopold Einstein va fundar en [[ | En 1888, el periodiste Leopold Einstein va fundar en [[Nuremberg]] (Alemània) el primer grup d'esperanto; un any despuix, en 1889, el mateix periodiste va fundar la primera gasseta en esperanto: ''La Esperantisto''. En ella varen publicar els seus escrits autors com Zamenhof, [[Antoni Grabowski]], Solovjev, Devjatin o [[León Tolstói]]. Despuix de la colaboració de Tolstói, que va ser un dels majors defensors de l'esperanto, la censura sariste va decidir prohibir l'entrada d'eixemplars de la revista a l'Imperi rus. | ||
A finals del sigle, el [[Moresnet|condomini de Moresnet]] va establir l'esperanto com a idioma oficial, sent aixina el primer país del món en fer-ho. Açò es va deure principalment a que volia demostrar-se l'internacionalitat i neutralitat de l'estat. El seu himne es dia ''Amikejo'' ("lloc d'amistat"). No obstant, per les invasions alemanes en Bèlgica, Moresnet va ser dissolt en l'any 1920, per lo que, des de llavors, no existixen països en l'esperanto com a idioma oficial. | A finals del sigle, el [[Moresnet|condomini de Moresnet]] va establir l'esperanto com a idioma oficial, sent aixina el primer país del món en fer-ho. Açò es va deure principalment a que volia demostrar-se l'internacionalitat i neutralitat de l'estat. El seu himne es dia ''Amikejo'' ("lloc d'amistat"). No obstant, per les invasions alemanes en Bèlgica, Moresnet va ser dissolt en l'any 1920, per lo que, des de llavors, no existixen països en l'esperanto com a idioma oficial. | ||
| Llínea 80: | Llínea 60: | ||
En 1908 es va originar una greu crisis dins del moviment esperantista que amenaçava en destruir la llengua: el cisma del [[anat]]. Este cisma ho va provocar un grup d'esperantistes «reformistes», en [[Louis Couturat]] al front, els quals varen presentar un nou proyecte de llengua considerat per ells un esperanto reformat, i que a la seua volta deixaven oberta la porta a noves reformes. La pressió que varen eixercir els ''idistes'', no obstant, varen conduir a Zamenhof a propondre vàries reformes afrancesades per a l'esperanto als llectors de ''La Esperantisto'', com eliminar els signes diacrítics, suprimir el acusatiu, etc. El 60 % dels abonats a la revista varen rebujar les reformes, ya que comprenien que estes destruirien la confiança dels parlants en l'estabilitat de la llengua que havien deprés i escomençat a usar. Els ''idistes'' varen obstaculisar el progrés de l'esperanto durant dos décades. A pesar d'això, no obstant, es va vore un alvanç notable del moviment esperantista a nivell internacional. | En 1908 es va originar una greu crisis dins del moviment esperantista que amenaçava en destruir la llengua: el cisma del [[anat]]. Este cisma ho va provocar un grup d'esperantistes «reformistes», en [[Louis Couturat]] al front, els quals varen presentar un nou proyecte de llengua considerat per ells un esperanto reformat, i que a la seua volta deixaven oberta la porta a noves reformes. La pressió que varen eixercir els ''idistes'', no obstant, varen conduir a Zamenhof a propondre vàries reformes afrancesades per a l'esperanto als llectors de ''La Esperantisto'', com eliminar els signes diacrítics, suprimir el acusatiu, etc. El 60 % dels abonats a la revista varen rebujar les reformes, ya que comprenien que estes destruirien la confiança dels parlants en l'estabilitat de la llengua que havien deprés i escomençat a usar. Els ''idistes'' varen obstaculisar el progrés de l'esperanto durant dos décades. A pesar d'això, no obstant, es va vore un alvanç notable del moviment esperantista a nivell internacional. | ||
En 1909 es va celebrar en [[Barcelona]] el V Congrés Universal d'Esperanto, que va supondre l'arribada a esta ciutat (i en la ciutat de [[Valéncia]], a on també es varen portar a terme algunes activitats) de varis mils de persones vingudes de numerosos països, no sol europeus, i va representar l'impuls principal al moviment esperantista. Durant la celebració es va fundar l'Unió Esperantista Catòlica Internacional. Frederic Pujulà va presidir el Congrés i fon president d'honor el rei espanyol [[Alfonso XIII]], que va nomenar a Zamenhof Comendador de l'Orde d'Isabel la Catòlica. El mateix any, en [[ | En 1909 es va celebrar en [[Barcelona]] el V Congrés Universal d'Esperanto, que va supondre l'arribada a esta ciutat (i en la ciutat de [[Valéncia]], a on també es varen portar a terme algunes activitats) de varis mils de persones vingudes de numerosos països, no sol europeus, i va representar l'impuls principal al moviment esperantista. Durant la celebració es va fundar l'Unió Esperantista Catòlica Internacional. Frederic Pujulà va presidir el Congrés i fon president d'honor el rei espanyol [[Alfonso XIII]], que va nomenar a Zamenhof Comendador de l'Orde d'Isabel la Catòlica. El mateix any, en [[Chest]] ([[Foya de Bunyol]]), un veí de la vila, Francisco Máñez, va introduir l'esperanto i va conseguir que s'expandira. Chest es va convertir aixina en un dels llocs del món en els índexs més alts de població que parla o entén l'esperanto. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||