Diferència entre les revisions de "Amenhotep (fill d'Hapu)"

Sense resum d'edició
Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:GD-EG-Louxor-126.JPG|thumb|250px|Representació d'Amenhotep (fill d'Hapu)]]
[[Archiu:GD-EG-Louxor-126.JPG|thumb|250px|Representació d'Amenhotep (fill d'Hapu)]]


'''Amenhotep''' va ser un escriga d'alt ranc que es va convertir en una de les personalitats més poderoses i influents de l'[[Antic Egipte]] en el sigle XIV a. C. com chaty d'[[Amenhotep III]].
'''Amenhotep''' fon un escriba d'alt ranc que es va convertir en una de les personalitats més poderoses i influents de l'[[Antic Egipte]] en el sigle XIV a. C. com chaty d'[[Amenhotep III]].


== Naiximent ==
== Naiximent ==
Segons pareix, Amenhotep va nàixer en la ciutat d'Atribis, en el Baix Egipte, d'una família provablement pertanyent a la noblea local. El seu pare, Hapu, era escriga Real i Sacerdot d'Horus, i la seua mare, Ity, Senyora de la casa. La data exacta del seu naiximent, es desconeix, pero va deure produir-se a finals del regnat de [[Thutmose III]] o al començament del d'[[Amenhotep II]].
Segons pareix, Amenhotep va nàixer en la ciutat d'Atribis, en el Baix Egipte, d'una família provablement pertanyent a la noblea local. El seu pare, Hapu, era escriba Real i Sacerdot d'Horus, i la seua mare, Ity, Senyora de la casa. La data exacta del seu naiximent, es desconeix, pero va deure produir-se a finals del regnat de [[Thutmose III]] o al començament del d'[[Amenhotep II]].


No obstant, seria molts anys despuix, cap a la cinquantena, quan seria molt conegut, ya en l'época d'[[Amenhotep IV]]. Es descopneix cóm va aplegar de ser un simple escriga al més alt escalafó, treballant primer en Menfis i despuix en Tebas, a l'ombra del [[faraó]], pero lo més possible és que fòra per mèrits propis, donat l'increible potencial d'aquell home.
No obstant, seria molts anys despuix, cap a la cinquantena, quan seria molt conegut, ya en l'época d'[[Amenhotep IV]]. Es descopneix cóm va aplegar de ser un simple escriga al més alt escalafó, treballant primer en Menfis i despuix en Tebas, a l'ombra del [[faraó]], pero lo més possible és que fòra per mèrits propis, donat l'increible potencial d'aquell home.
Llínea 27: Llínea 27:
La figura d'Amenhotep, fill d'Hapu, va quedar en l'imagineria popular durant moltíssim temps despuix de la seua mort i la de tots els seus contemporàneus. Tant va ser aixina que començaria a ser venerat com una deitat secundària durant el periodo Ptolemaïc, mil anys en acabant de que abandonara el món.
La figura d'Amenhotep, fill d'Hapu, va quedar en l'imagineria popular durant moltíssim temps despuix de la seua mort i la de tots els seus contemporàneus. Tant va ser aixina que començaria a ser venerat com una deitat secundària durant el periodo Ptolemaïc, mil anys en acabant de que abandonara el món.


Associat a un atre gran sabi que també va ser deificat, [[Imhotep]], Amenhotep era considerat un mac bondadós que intercedia davant Amón i el restant de divinitats i que ademés posseïa poders curatius i protectors. Va aplegar inclús a tindre algunes capelles dedicades en Tebas, la ciutat a on varen ser erigits casi tots els monuments que li varen consagrar tant a ell com al rei al que va servir.
Associat a un atre gran sabi que també va ser deificat, [[Imhotep]], Amenhotep era considerat un mac bondadós que intercedia davant Amón i el restant de divinitats i que ademés posseïa poders curatius i protectors. Va aplegar inclús a tindre algunes capelles dedicades en Tebas, la ciutat a on varen ser erigits casi tots els monuments que li varen consagrar tant a ell com al rei al que va servir.


== Referències ==
== Referències ==
Llínea 38: Llínea 38:
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson, 2003. ISBN 978-0500051207
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson, 2003. ISBN 978-0500051207


==Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Bonnet, Hans (2000). Lexikon der ägyptischen Religionsgeschichte. Ed. Nikol Verlag. ISBN 3-937872-08-6
* Bonnet, Hans (2000). Lexikon der ägyptischen Religionsgeschichte. Ed. Nikol Verlag. ISBN 3-937872-08-6
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com