Amenhotep (fill d'Hapu)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Representació d'Amenhotep (fill d'Hapu)

Amenhotep va ser un escriga d'alt ranc que es va convertir en una de les personalitats més poderoses i influents de l'Antic Egipte en el sigle XIV a. C. com chaty d'Amenhotep III.

Naiximent[editar | editar còdic]

Segons pareix, Amenhotep va nàixer en la ciutat d'Atribis, en el Baix Egipte, d'una família provablement pertanyent a la noblea local. El seu pare, Hapu, era escriga Real i Sacerdot d'Horus, i la seua mare, Ity, Senyora de la casa. La data exacta del seu naiximent, es desconeix, pero va deure produir-se a finals del regnat de Thutmose III o al començament del d'Amenhotep II.

No obstant, seria molts anys despuix, cap a la cinquantena, quan seria molt conegut, ya en l'época d'Amenhotep IV. Es descopneix cóm va aplegar de ser un simple escriga al més alt escalafó, treballant primer en Menfis i despuix en Tebas, a l'ombra del faraó, pero lo més possible és que fòra per mèrits propis, donat l'increible potencial d'aquell home.

Títuls[editar | editar còdic]

Amenhotep va anar acumulant cada volta més títuls, a lo llarc del prolongat i feliç regnat d'Amenhotep III, fins a convertir-se en l'home d'Estat per excelència:

  • Títuls de caràcter militar, tals com: Cap de l'Eixèrcit de Menfis, Cap de Reclutament, Governador i Escriga dels Soldats
  • Títuls de caràcter religiós: Sacerdot Sem, Primer Profeta d'Atribis, Gran Celebrante d'Amón, Intendent de les raberes d'Amón
  • Títuls de caràcter civil: Escriga Real, Responsable del Cens, Cap d'Obres Públiques i sobretot el de Cap de tots els treballs del Rei, que li convertia en arquitecte real, títul del que sempre va semblar estar molt orgullós
  • Títuls de caràcter cortesà: Amic del Rei, Portador del Sagell real, Administrador dels bens de Sitamón, filla i posterior esposa de Amenhotep III

Els últims anys[editar | editar còdic]

Amenhotep va morir en l'any 31.º d'Amenhotep III, quan contava en uns 81 anys, potser algun més. La seua última missió important va ser encarregar-se del primer jubileu del faraó, en el que es casaria en la seua filla major, la princesa Sitamón (també una possible devota d'Amón). Per aquell temps els partidaris d'Atón començaven a ser més numerosos, i ya s'anunciava la tremenda crisis que viuria el panteó egipcíac en els anys següents en Akenatón, el fill d'Amenhotep III i Tiy.

Seria llògic pensar que Amenhotep, fill d'Hapu, va morir a conseqüències de l'edat, pero un mit d'époques posteriors, arreplegat per autors llatins, aixina com les turbulències que començaven a sorgir en la pròspera i poderosa alta societat egipcíaca, semblen indicar que va ser assessinat o inclús obligat a suïcidar-se.

Va ser enterrat en la seua tomba, pròxima al temple funerari dedicat a la seua memòria, i el seu decés va marcar un abans i un despuix en l'Imperi Nou egipcíac. La lluentor i l'esplendor dels regnats de Thutmose I a Amenhotep III acabaven en eixe punt, i s'obria la nomenada crisis d'Amarna, que donaria al trast en esta dinastia.

Deificació[editar | editar còdic]

La figura d'Amenhotep, fill d'Hapu, va quedar en l'imagineria popular durant moltíssim temps despuix de la seua mort i la de tots els seus contemporàneus. Tant va ser aixina que començaria a ser venerat com una deitat secundària durant el periodo Ptolemaïc, mil anys en acabant de que abandonara el món.

Associat a un atre gran sabi que també va ser deificat, Imhotep, Amenhotep era considerat un mac bondadós que intercedia davant Amón i el restant de divinitats i que ademés posseïa poders curatius i protectors. Va aplegar inclús a tindre algunes capelles dedicades en Tebas, la ciutat a on varen ser erigits casi tots els monuments que li varen consagrar tant a ell com al rei al que va servir.

Referències[editar | editar còdic]

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Erik Hornung, Conceptions of God in Ancient Egypt: The One and the Many, Cornell University Press 1996, ISBN 0-8014-8384-0
  • Georg Meurer: Die Feinde des Königs in den Pyramidentexten (= Orbis biblicus et orientalis, vol. 189). Saint-Paul, 2002, ISBN 3525530463
  • Margaret Bunson (2002). Encyclopedia of Ancient Egypt (en anglés). Nueva York. ISBN 0-8160-4563-1
  • Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson, 2003. ISBN 978-0500051207

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Bonnet, Hans (2000). Lexikon der ägyptischen Religionsgeschichte. Ed. Nikol Verlag. ISBN 3-937872-08-6
  • Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons