Diferència entre les revisions de "Idioma esperanto" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 32:

Este tipo de característiques de flexibilitat, senzillea i claritat estan darrere de la teoria del valor propedèutic de l'esperanto. Per esta raó, alguns políglotas i professors que parlen esta llengua senyalen l'esperanto com la millor primera segona llengua per a conseguir millors resultats en les següents i ho utilisen en programes escolars o en les seues recomanacions. Ademés, dominar l'esperanto no implica conéixer la cultura ètnica de tots els seus parlants, per lo que els parlants esperantistes aclarixen detalls culturals propis en més freqüència, en lloc de presupondre eixos coneiximents com en freqüència ocorre en llengües naturals.

Pels periodos històrics favorables a idees d'acostament de pobles, i gràcies a les seues característiques, l'esperanto va experimentar en els seus ~~començos~~ una difusió relativament elevada, coneixent-se com «el llatí dels obrers». No obstant, les époques de guerres mundials, dictadures totalitàries i repressions polítiques varen frenar la seua expansió. En [[abril]] de l'any [[1922]], pese als informes favorables de la Societat de les Nacions per a incorporar l'esperanto a les llengües de treball, el delegat francés Gabriel Hanotaux va ser l'únic en vetar l'esperanto com a llengua de treball en la Societat de Nacions per considerar que ya existia una llengua franca: el [[francés]]. Resulta complicat estimar el número de parlants d'esperanto en l'actualitat per tractar-se d'una llengua segona i sense nació. Des de finals del sigle passat l'estimació més generalisada és de dos millons de parlants en tot lo món.

Pels periodos històrics favorables a idees d'acostament de pobles, i gràcies a les seues característiques, l'esperanto va experimentar en els seus començaments una difusió relativament elevada, coneixent-se com «el llatí dels obrers». No obstant, les époques de guerres mundials, dictadures totalitàries i repressions polítiques varen frenar la seua expansió. En [[abril]] de l'any [[1922]], pese als informes favorables de la Societat de les Nacions per a incorporar l'esperanto a les llengües de treball, el delegat francés Gabriel Hanotaux va ser l'únic en vetar l'esperanto com a llengua de treball en la Societat de Nacions per considerar que ya existia una llengua franca: el [[francés]]. Resulta complicat estimar el número de parlants d'esperanto en l'actualitat per tractar-se d'una llengua segona i sense nació. Des de finals del sigle passat l'estimació més generalisada és de dos millons de parlants en tot lo món.

L'esperanto té presència en [[Internet]] a on la busca de la paraula «esperanto» tira un resultat de més de 153 millons de pàgines. Són centenars les organisacions especialisades o de temàtica general que utilisen este idioma com a llengua de treball. L'Associació Universal d'Esperanto conta en mils de membres en 120 països, relacions oficials en la [[ONU]], la [[UNESCO]] i l'Organisació Internacional de Normalisació, i organisa el Universala Kongreso (Congrés Universal d'Esperanto) alternant continents anualment.

Llínea 46:

El número de parlants va créixer ràpidament en les primeres décades, sobretot en [[Europa]], després en [[Amèrica]], [[República Popular China|China]] i [[Japó]]. Molts dels primers parlants migraren des d'un atre idioma planificat, el [[volapük]], que el mateix Zamenhof havia deprés.

En 1888, el periodiste Leopold Einstein va fundar en [[~~Núremberg~~]] (Alemània) el primer grup d'esperanto; un any despuix, en 1889, el mateix periodiste va fundar la primera gasseta en esperanto: ''La Esperantisto''. En ella varen publicar els seus escrits autors com Zamenhof, [[Antoni Grabowski]], Solovjev, Devjatin o [[León Tolstói]]. Despuix de la colaboració de Tolstói, que va ser un dels majors defensors de l'esperanto, la censura sariste va decidir prohibir l'entrada d'eixemplars de la revista a l'Imperi rus.

En 1888, el periodiste Leopold Einstein va fundar en [[Nuremberg]] (Alemània) el primer grup d'esperanto; un any despuix, en 1889, el mateix periodiste va fundar la primera gasseta en esperanto: ''La Esperantisto''. En ella varen publicar els seus escrits autors com Zamenhof, [[Antoni Grabowski]], Solovjev, Devjatin o [[León Tolstói]]. Despuix de la colaboració de Tolstói, que va ser un dels majors defensors de l'esperanto, la censura sariste va decidir prohibir l'entrada d'eixemplars de la revista a l'Imperi rus.

A finals del sigle, el [[Moresnet|condomini de Moresnet]] va establir l'esperanto com a idioma oficial, sent aixina el primer país del món en fer-ho. Açò es va deure principalment a que volia demostrar-se l'internacionalitat i neutralitat de l'estat. El seu himne es dia ''Amikejo'' ("lloc d'amistat"). No obstant, per les invasions alemanes en Bèlgica, Moresnet va ser dissolt en l'any 1920, per lo que, des de llavors, no existixen països en l'esperanto com a idioma oficial.

Llínea 61:

En 1909 es va celebrar en [[Barcelona]] el V Congrés Universal d'Esperanto, que va supondre l'arribada a esta ciutat (i en la ciutat de [[Valéncia]], a on també es varen portar a terme algunes activitats) de varis mils de persones vingudes de numerosos països, no sol europeus, i va representar l'impuls principal al moviment esperantista. Durant la celebració es va fundar l'Unió Esperantista Catòlica Internacional. Frederic Pujulà va presidir el Congrés i fon president d'honor el rei espanyol [[Alfonso XIII]], que va nomenar a Zamenhof Comendador de l'Orde d'Isabel la Catòlica. El mateix any, en [[Chest]] ([[Foya de Bunyol]]), un veí de la vila, Francisco Máñez, va introduir l'esperanto i va conseguir que s'expandira. Chest es va convertir aixina en un dels llocs del món en els índexs més alts de població que parla o entén l'esperanto.

~~=== Expansió inicial ===~~

El número de parlants va créixer ràpidament en les primeres décades, sobretot en [[Europa]], després en [[Amèrica]], [[República Popular China|China]] i [[Japó]]. Molts dels primers parlants migraren des d'un atre idioma planificat, el [[volapük]], que el mateix Zamenhof havia deprés.

En 1888, el periodiste Leopold Einstein va fundar en [[Núremberg]] (Alemània) el primer grup d'esperanto; un any despuix, en 1889, el mateix periodiste va fundar la primera gasseta en esperanto: ''La Esperantisto''. En ella varen publicar els seus escrits autors com Zamenhof, [[Antoni Grabowski]], Solovjev, Devjatin o [[León Tolstói]]. Despuix de la colaboració de Tolstói, que va ser un dels majors defensors de l'esperanto, la censura sariste va decidir prohibir l'entrada d'eixemplars de la revista a l'Imperi rus.

A finals del sigle, el [[Moresnet|condomini de Moresnet]] va establir l'esperanto com a idioma oficial, sent aixina el primer país del món en fer-ho. Açò es va deure principalment a que volia demostrar-se l'internacionalitat i neutralitat de l'estat. El seu himne es dia ''Amikejo'' ("lloc d'amistat"). No obstant, per les invasions alemanes en Bèlgica, Moresnet va ser dissolt en l'any 1920, per lo que, des de llavors, no existixen països en l'esperanto com a idioma oficial.

El moviment esperantista va créixer de manera ferma i va atraure persones de totes les classes socials i de totes les ideologies, encara que provablement en una proporció alguna cosa major de membres de la [[menuda burguesia]] alvançada. Pronte va tirar raïls en [[França]], especialment en la ciutat de [[Céret]] i posteriorment en [[Espanya]], particularment en la ciutat de [[Valéncia]].

En 1898, l'expresident de la [[Primera República Espanyola]], [[Francisco Pi i Margall]], va donar a conéixer l'esperanto en [[Madrit]] per mig d'un artícul de prensa publicat en el diari republicà ''[[El nou règim]]''. Despuix de la fundació dels primers círculs esperantistes, dels cursos d'esperanto i del contacte en grups similars en atres països, el moviment esperantista d'Espanya es va sentir en forces per a crear la primera agrupació d'àmbit estatal en l'objectiu de difondre l'idioma internacional. La Societat Espanyola per a la Propaganda de l'Esperanto es va fundar en 1903. Eixe mateix any es va crear la [[Associació Valenciana d'Esperanto]].

[[Barcelona]] es va constituir pronte en centre esperantista per mig de la llabor de l'escritor [[Frederic Pujulà]], considerat el introductor i màxim difusor de l'esperanto en [[Catalunya]], que va fer una gran difusió des de la revista modernista ''Joventut'', en colaboracions en ''[[La Veu de Catalunya]]'' i en la publicació d'un gran número d'obres didàctiques, com a gramàtiques, cursos i vocabularis.

En els primers anys del moviment, els esperantistes solament varen mantindre contacte per mig de [[Carta|correspondència]]. En 1905, no obstant, va tindre lloc en la ciutat francesa de [[Boulogne-sur-Mer]] l'I Congrés Mundial d'Esperanto, en 688 participants procedents de trenta països i que va consolidar els fonaments de la comunitat esperantista. En este congrés es va acceptar la [[Declaració de Boulogne]], un document constitucional bàsic en el que es definixen les causes i objectius del moviment esperantista i a on es va fixar oficialment el ''[[Fonament d'Esperanto]]'' com a reglament essencial i inalterable de la llengua. Des de llavors, cada any, llevat en periodos de guerra, s'han celebrat congressos internacionals en els cinc continents, aparte de molts atres trobades i activitats.

En 1908 es va originar una greu crisis dins del moviment esperantista que amenaçava en destruir la llengua: el cisma del [[anat]]. Este cisma ho va provocar un grup d'esperantistes «reformistes», en [[Louis Couturat]] al front, els quals varen presentar un nou proyecte de llengua considerat per ells un esperanto reformat, i que a la seua volta deixaven oberta la porta a noves reformes. La pressió que varen eixercir els ''idistes'', no obstant, varen conduir a Zamenhof a propondre vàries reformes afrancesades per a l'esperanto als llectors de ''La Esperantisto'', com eliminar els signes diacrítics, suprimir el acusatiu, etc. El 60 % dels abonats a la revista varen rebujar les reformes, ya que comprenien que estes destruirien la confiança dels parlants en l'estabilitat de la llengua que havien deprés i escomençat a usar. Els ''idistes'' varen obstaculisar el progrés de l'esperanto durant dos décades. A pesar d'això, no obstant, es va vore un alvanç notable del moviment esperantista a nivell internacional.

En 1909 es va celebrar en [[Barcelona]] el V Congrés Universal d'Esperanto, que va supondre l'arribada a esta ciutat (i en la ciutat de [[Valéncia]], a on també es varen portar a terme algunes activitats) de varis mils de persones vingudes de numerosos països, no sol europeus, i va representar l'impuls principal al moviment esperantista. Durant la celebració es va fundar l'Unió Esperantista Catòlica Internacional. Frederic Pujulà va presidir el Congrés i fon president d'honor el rei espanyol [[Alfonso XIII]], que va nomenar a Zamenhof Comendador de l'Orde d'Isabel la Catòlica. El mateix any, en [[Chest]] ([[Foya de Bunyol]]), un veí de la vila, Francisco Máñez, va introduir l'esperanto i va conseguir que s'expandira. Cheste es va convertir aixina en un dels llocs del món en els índexs més alts de població que parla o entén l'esperanto.

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 32: / Llínea 32: @@
 Este tipo de característiques de flexibilitat, senzillea i claritat estan darrere de la teoria del valor propedèutic de l'esperanto. Per esta raó, alguns políglotas i professors que parlen esta llengua senyalen l'esperanto com la millor primera segona llengua per a conseguir millors resultats en les següents i ho utilisen en programes escolars o en les seues recomanacions. Ademés, dominar l'esperanto no implica conéixer la cultura ètnica de tots els seus parlants, per lo que els parlants esperantistes aclarixen detalls culturals propis en més freqüència, en lloc de presupondre eixos coneiximents com en freqüència ocorre en llengües naturals.
-Pels periodos històrics favorables a idees d'acostament de pobles, i gràcies a les seues característiques, l'esperanto va experimentar en els seus començos una difusió relativament elevada, coneixent-se com «el llatí dels obrers». No obstant, les époques de guerres mundials, dictadures totalitàries i repressions polítiques varen frenar la seua expansió. En [[abril]] de l'any [[1922]], pese als informes favorables de la Societat de les Nacions per a incorporar l'esperanto a les llengües de treball, el delegat francés Gabriel Hanotaux va ser l'únic en vetar l'esperanto com a llengua de treball en la Societat de Nacions per considerar que ya existia una llengua franca: el [[francés]]. Resulta complicat estimar el número de parlants d'esperanto en l'actualitat per tractar-se d'una llengua segona i sense nació. Des de finals del sigle passat l'estimació més generalisada és de dos millons de parlants en tot lo món.
+Pels periodos històrics favorables a idees d'acostament de pobles, i gràcies a les seues característiques, l'esperanto va experimentar en els seus començaments una difusió relativament elevada, coneixent-se com «el llatí dels obrers». No obstant, les époques de guerres mundials, dictadures totalitàries i repressions polítiques varen frenar la seua expansió. En [[abril]] de l'any [[1922]], pese als informes favorables de la Societat de les Nacions per a incorporar l'esperanto a les llengües de treball, el delegat francés Gabriel Hanotaux va ser l'únic en vetar l'esperanto com a llengua de treball en la Societat de Nacions per considerar que ya existia una llengua franca: el [[francés]]. Resulta complicat estimar el número de parlants d'esperanto en l'actualitat per tractar-se d'una llengua segona i sense nació. Des de finals del sigle passat l'estimació més generalisada és de dos millons de parlants en tot lo món.
 L'esperanto té presència en [[Internet]] a on la busca de la paraula «esperanto» tira un resultat de més de 153 millons de pàgines. Són centenars les organisacions especialisades o de temàtica general que utilisen este idioma com a llengua de treball. L'Associació Universal d'Esperanto conta en mils de membres en 120 països, relacions oficials en la [[ONU]], la [[UNESCO]] i l'Organisació Internacional de Normalisació, i organisa el Universala Kongreso (Congrés Universal d'Esperanto) alternant continents anualment.
@@ Llínea 46: / Llínea 46: @@
 El número de parlants va créixer ràpidament en les primeres décades, sobretot en [[Europa]], després en [[Amèrica]], [[República Popular China|China]] i [[Japó]]. Molts dels primers parlants migraren des d'un atre idioma planificat, el [[volapük]], que el mateix Zamenhof havia deprés.
-En 1888, el periodiste Leopold Einstein va fundar en [[Núremberg]] (Alemània) el primer grup d'esperanto; un any despuix, en 1889, el mateix periodiste va fundar la primera gasseta en esperanto: ''La Esperantisto''. En ella varen publicar els seus escrits autors com Zamenhof, [[Antoni Grabowski]], Solovjev, Devjatin o [[León Tolstói]]. Despuix de la colaboració de Tolstói, que va ser un dels majors defensors de l'esperanto, la censura sariste va decidir prohibir l'entrada d'eixemplars de la revista a l'Imperi rus.
+En 1888, el periodiste Leopold Einstein va fundar en [[Nuremberg]] (Alemània) el primer grup d'esperanto; un any despuix, en 1889, el mateix periodiste va fundar la primera gasseta en esperanto: ''La Esperantisto''. En ella varen publicar els seus escrits autors com Zamenhof, [[Antoni Grabowski]], Solovjev, Devjatin o [[León Tolstói]]. Despuix de la colaboració de Tolstói, que va ser un dels majors defensors de l'esperanto, la censura sariste va decidir prohibir l'entrada d'eixemplars de la revista a l'Imperi rus.
 A finals del sigle, el [[Moresnet|condomini de Moresnet]] va establir l'esperanto com a idioma oficial, sent aixina el primer país del món en fer-ho. Açò es va deure principalment a que volia demostrar-se l'internacionalitat i neutralitat de l'estat. El seu himne es dia ''Amikejo'' ("lloc d'amistat"). No obstant, per les invasions alemanes en Bèlgica, Moresnet va ser dissolt en l'any 1920, per lo que, des de llavors, no existixen països en l'esperanto com a idioma oficial.
@@ Llínea 61: / Llínea 61: @@
 En 1909 es va celebrar en [[Barcelona]] el V Congrés Universal d'Esperanto, que va supondre l'arribada a esta ciutat (i en la ciutat de [[Valéncia]], a on també es varen portar a terme algunes activitats) de varis mils de persones vingudes de numerosos països, no sol europeus, i va representar l'impuls principal al moviment esperantista. Durant la celebració es va fundar l'Unió Esperantista Catòlica Internacional. Frederic Pujulà va presidir el Congrés i fon president d'honor el rei espanyol [[Alfonso XIII]], que va nomenar a Zamenhof Comendador de l'Orde d'Isabel la Catòlica. El mateix any, en [[Chest]] ([[Foya de Bunyol]]), un veí de la vila, Francisco Máñez, va introduir l'esperanto i va conseguir que s'expandira. Chest es va convertir aixina en un dels llocs del món en els índexs més alts de població que parla o entén l'esperanto.
-=== Expansió inicial ===
-El número de parlants va créixer ràpidament en les primeres décades, sobretot en [[Europa]], després en [[Amèrica]], [[República Popular China|China]] i [[Japó]]. Molts dels primers parlants migraren des d'un atre idioma planificat, el [[volapük]], que el mateix Zamenhof havia deprés.
-En 1888, el periodiste Leopold Einstein va fundar en [[Núremberg]] (Alemània) el primer grup d'esperanto; un any despuix, en 1889, el mateix periodiste va fundar la primera gasseta en esperanto: ''La Esperantisto''. En ella varen publicar els seus escrits autors com Zamenhof, [[Antoni Grabowski]], Solovjev, Devjatin o [[León Tolstói]]. Despuix de la colaboració de Tolstói, que va ser un dels majors defensors de l'esperanto, la censura sariste va decidir prohibir l'entrada d'eixemplars de la revista a l'Imperi rus.
-A finals del sigle, el [[Moresnet|condomini de Moresnet]] va establir l'esperanto com a idioma oficial, sent aixina el primer país del món en fer-ho. Açò es va deure principalment a que volia demostrar-se l'internacionalitat i neutralitat de l'estat. El seu himne es dia ''Amikejo'' ("lloc d'amistat"). No obstant, per les invasions alemanes en Bèlgica, Moresnet va ser dissolt en l'any 1920, per lo que, des de llavors, no existixen països en l'esperanto com a idioma oficial.
-El moviment esperantista va créixer de manera ferma i va atraure persones de totes les classes socials i de totes les ideologies, encara que provablement en una proporció alguna cosa major de membres de la [[menuda burguesia]] alvançada. Pronte va tirar raïls en [[França]], especialment en la ciutat de [[Céret]] i posteriorment en [[Espanya]], particularment en la ciutat de [[Valéncia]].
-En 1898, l'expresident de la [[Primera República Espanyola]], [[Francisco Pi i Margall]], va donar a conéixer l'esperanto en [[Madrit]] per mig d'un artícul de prensa publicat en el diari republicà ''[[El nou règim]]''. Despuix de la fundació dels primers círculs esperantistes, dels cursos d'esperanto i del contacte en grups similars en atres països, el moviment esperantista d'Espanya es va sentir en forces per a crear la primera agrupació d'àmbit estatal en l'objectiu de difondre l'idioma internacional. La Societat Espanyola per a la Propaganda de l'Esperanto es va fundar en 1903. Eixe mateix any es va crear la [[Associació Valenciana d'Esperanto]].
-[[Barcelona]] es va constituir pronte en centre esperantista per mig de la llabor de l'escritor [[Frederic Pujulà]], considerat el introductor i màxim difusor de l'esperanto en [[Catalunya]], que va fer una gran difusió des de la revista modernista ''Joventut'', en colaboracions en ''[[La Veu de Catalunya]]'' i en la publicació d'un gran número d'obres didàctiques, com a gramàtiques, cursos i vocabularis.
-En els primers anys del moviment, els esperantistes solament varen mantindre contacte per mig de [[Carta|correspondència]]. En 1905, no obstant, va tindre lloc en la ciutat francesa de [[Boulogne-sur-Mer]] l'I Congrés Mundial d'Esperanto, en 688 participants procedents de trenta països i que va consolidar els fonaments de la comunitat esperantista. En este congrés es va acceptar la [[Declaració de Boulogne]], un document constitucional bàsic en el que es definixen les causes i objectius del moviment esperantista i a on es va fixar oficialment el ''[[Fonament d'Esperanto]]'' com a reglament essencial i inalterable de la llengua. Des de llavors, cada any, llevat en periodos de guerra, s'han celebrat congressos internacionals en els cinc continents, aparte de molts atres trobades i activitats.
-En 1908 es va originar una greu crisis dins del moviment esperantista que amenaçava en destruir la llengua: el cisma del [[anat]]. Este cisma ho va provocar un grup d'esperantistes «reformistes», en [[Louis Couturat]] al front, els quals varen presentar un nou proyecte de llengua considerat per ells un esperanto reformat, i que a la seua volta deixaven oberta la porta a noves reformes. La pressió que varen eixercir els ''idistes'', no obstant, varen conduir a Zamenhof a propondre vàries reformes afrancesades per a l'esperanto als llectors de ''La Esperantisto'', com eliminar els signes diacrítics, suprimir el acusatiu, etc. El 60 % dels abonats a la revista varen rebujar les reformes, ya que comprenien que estes destruirien la confiança dels parlants en l'estabilitat de la llengua que havien deprés i escomençat a usar. Els ''idistes'' varen obstaculisar el progrés de l'esperanto durant dos décades. A pesar d'això, no obstant, es va vore un alvanç notable del moviment esperantista a nivell internacional.
-En 1909 es va celebrar en [[Barcelona]] el V Congrés Universal d'Esperanto, que va supondre l'arribada a esta ciutat (i en la ciutat de [[Valéncia]], a on també es varen portar a terme algunes activitats) de varis mils de persones vingudes de numerosos països, no sol europeus, i va representar l'impuls principal al moviment esperantista. Durant la celebració es va fundar l'Unió Esperantista Catòlica Internacional. Frederic Pujulà va presidir el Congrés i fon president d'honor el rei espanyol [[Alfonso XIII]], que va nomenar a Zamenhof Comendador de l'Orde d'Isabel la Catòlica. El mateix any, en [[Chest]] ([[Foya de Bunyol]]), un veí de la vila, Francisco Máñez, va introduir l'esperanto i va conseguir que s'expandira. Cheste es va convertir aixina en un dels llocs del món en els índexs més alts de població que parla o entén l'esperanto.
 == Enllaços externs ==