Diferència entre les revisions de "Bertomeu de Torres Naharro"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
[[File:Propalladia.jpg|thumb| | [[File:Propalladia.jpg|thumb|290px|Portada de la primera edició de Propalladia (1517)]] | ||
Naixqué en la localitat de Torre de Miguel Sesmer , prop d'[[Olivenza]], cap a l'any [[1485]]. Es creu que era d'orige convers i s'especula en que estudiara en [[Salamanca]] o estiguera en [[Sevilla]], pero res d'això està documentat; si haguera estat en Salamanca, haguera pogut haver vist representades algunes obres de [[Lucas Fernández]]. Sí sembla ser cert que va viure un temps en [[Valéncia]], puix dona mostres de conéixer el [[valencià]] en la seua comèdia ''Serafina''; despuix tingué segons pareix un entropeçó en els corsaris berberiscs, durant el qual estigué en ells presoner, es diu que en [[Alger]]. | Naixqué en la localitat de Torre de Miguel Sesmer , prop d'[[Olivenza]], cap a l'any [[1485]]. Es creu que era d'orige convers i s'especula en que estudiara en [[Salamanca]] o estiguera en [[Sevilla]], pero res d'això està documentat; si haguera estat en Salamanca, haguera pogut haver vist representades algunes obres de [[Lucas Fernández]]. Sí sembla ser cert que va viure un temps en [[Valéncia]], puix dona mostres de conéixer el [[valencià]] en la seua comèdia ''Serafina''; despuix tingué segons pareix un entropeçó en els corsaris berberiscs, durant el qual estigué en ells presoner, es diu que en [[Alger]]. | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
S'ignoren data i lloc del decés que va deure ocórrer cap a [[1520]] i en tot cas abans de publicar-se la ''Aquilana'' en Roma, en juny d'eixe any o poc despuix, puix el seu corrector Fernando Merino ho tenia ya per fallit. La data més primerenca, front a les hipòtesis que seguint a [[Marcelino Menéndez Pelayo]] parlaven d'una etapa sevillana i retardaven en molts anys la seua mort, es veu reforçada pel fet de que l'edició de la ''Propalladia'' de [[1524]] i totes les edicions posteriors no anaren revisades per l'autor, i ademés un document notarial ho donava per fallit ya en [[1521]]. La Propalladia fon inclosa en l'[[Índex de llibres prohibits de l'Inquisició espanyola|Índex]] de l'[[Inquisició|Inquisidor general]] [[Fernando Valdés]] de [[1559]] i despuix d'eixa data solament va eixir una edició exporgada en Madrit en [[1573]]. El motiu sembla ser el caràcter fortament anticlerical d'algunes de les seues [[Sàtira|sàtires]], algunes enteses directament contra el papa, com s'advertix en algunes de les declaracions efectuades en el juí inquisitorial contra l'escultor [[Esteban Jamete]] en [[Conca]], que segons varis dels testics que varen depondre contra ell «té un llibre de la ''Propalladia'' a on dia una copla "Judas que das jubeleo penitentes ginimundo tu serás según que veo condenatus in profundo". I que este compareixent va pensar que este Judas era el papa». | S'ignoren data i lloc del decés que va deure ocórrer cap a [[1520]] i en tot cas abans de publicar-se la ''Aquilana'' en Roma, en juny d'eixe any o poc despuix, puix el seu corrector Fernando Merino ho tenia ya per fallit. La data més primerenca, front a les hipòtesis que seguint a [[Marcelino Menéndez Pelayo]] parlaven d'una etapa sevillana i retardaven en molts anys la seua mort, es veu reforçada pel fet de que l'edició de la ''Propalladia'' de [[1524]] i totes les edicions posteriors no anaren revisades per l'autor, i ademés un document notarial ho donava per fallit ya en [[1521]]. La Propalladia fon inclosa en l'[[Índex de llibres prohibits de l'Inquisició espanyola|Índex]] de l'[[Inquisició|Inquisidor general]] [[Fernando Valdés]] de [[1559]] i despuix d'eixa data solament va eixir una edició exporgada en Madrit en [[1573]]. El motiu sembla ser el caràcter fortament anticlerical d'algunes de les seues [[Sàtira|sàtires]], algunes enteses directament contra el papa, com s'advertix en algunes de les declaracions efectuades en el juí inquisitorial contra l'escultor [[Esteban Jamete]] en [[Conca]], que segons varis dels testics que varen depondre contra ell «té un llibre de la ''Propalladia'' a on dia una copla "Judas que das jubeleo penitentes ginimundo tu serás según que veo condenatus in profundo". I que este compareixent va pensar que este Judas era el papa». | ||
== Cites == | |||
* Bertomeu de Torres Naharro, en la seua comèdia ''Propalladia'' (Nàpols, 1517), es pot llegir: | |||
{{Cita|''... Mas aveis destar alerta por sentir los personajes que hablan quatro lenguajes hasta acabar su rehierta. No salen de cuenta cierta por latín e italiano, castellano y valenciano que ninguno desconcierta.''}} | |||
== Referències == | == Referències == | ||
* Domínguez Bordona, J. Proceso inquisitorial contra el escultor Esteban Jamete, Madrid, Junta para la ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas, 1933, p. 53 | * Domínguez Bordona, J. Proceso inquisitorial contra el escultor Esteban Jamete, Madrid, Junta para la ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas, 1933, p. 53 | ||
* Oleza, Juan, «En torno a los últimos años de Bartolomé de Torres Naharro», en P. Garelli e G. Marchetti, eds. Un «Hombre de bien». Saggi di lingue e letterature iberiche in onore di Rinaldo Froldi. Alessandria. Edizioni dell’Orso. 2004. pp. 233-248 | * Oleza, Juan, «En torno a los últimos años de Bartolomé de Torres Naharro», en P. Garelli e G. Marchetti, eds. Un «Hombre de bien». Saggi di lingue e letterature iberiche in onore di Rinaldo Froldi. Alessandria. Edizioni dell’Orso. 2004. pp. 233-248 | ||
| Llínea 34: | Llínea 41: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Blecua, José Manuel, Historia de la literatura española I, Librería General, Zaragoza, España, 1944 | * Blecua, José Manuel, Historia de la literatura española I, Librería General, Zaragoza, España, 1944 | ||
* García López, José, Historia de la literatura española,Vicens-Vivens, Barcelona, España, 1974 | * García López, José, Historia de la literatura española,Vicens-Vivens, Barcelona, España, 1974 | ||