Diferència entre les revisions de "Freqüència"
Text reemplaça - '== Bibliografía ==' a '== Bibliografia ==' |
Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades' |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 75: | Llínea 75: | ||
La llum visible és una ona electromagnètica, que consistix en oscilacions elèctriques i camps magnètics que viagen per l'espai. La freqüència de l'ona determina el color: 4×10<sup>14</sup>Hz és la llum roja, 8×10<sup>14</sup>Hz és la llum violeta, i entre estos (en el ranc de 4-8×10<sup>14</sup>Hz) estan tots els atres colors del [[arc de Sant Martí]]. Una ona electromagnètica pot tindre una freqüència de menys de 4×10<sup>14</sup>Hz, pero no serà visible per a l'[[ull]] humà, tals ones es diuen [[infrarrojos]] (ANAR). Per a freqüències menors, l'ona es diu [[microones]], i en les freqüències encara més baixes tenim les ones de ràdio. De la mateixa manera, una ona electromagnètica pot tindre una freqüència major que 8×10<sup>14</sup>Hz, pero serà invisible per a l'ull humà, tals ones es diuen [[ultravioleta]] (UV). Les ones de freqüència major que el ultravioleta es diuen [[rajos X]], i en freqüències més altes encara trobem els [[rajos gamma]]. | La llum visible és una ona electromagnètica, que consistix en oscilacions elèctriques i camps magnètics que viagen per l'espai. La freqüència de l'ona determina el color: 4×10<sup>14</sup>Hz és la llum roja, 8×10<sup>14</sup>Hz és la llum violeta, i entre estos (en el ranc de 4-8×10<sup>14</sup>Hz) estan tots els atres colors del [[arc de Sant Martí]]. Una ona electromagnètica pot tindre una freqüència de menys de 4×10<sup>14</sup>Hz, pero no serà visible per a l'[[ull]] humà, tals ones es diuen [[infrarrojos]] (ANAR). Per a freqüències menors, l'ona es diu [[microones]], i en les freqüències encara més baixes tenim les ones de ràdio. De la mateixa manera, una ona electromagnètica pot tindre una freqüència major que 8×10<sup>14</sup>Hz, pero serà invisible per a l'ull humà, tals ones es diuen [[ultravioleta]] (UV). Les ones de freqüència major que el ultravioleta es diuen [[rajos X]], i en freqüències més altes encara trobem els [[rajos gamma]]. | ||
Totes estes ones, les ones de radi de baixa freqüència fins als rajos gamma d'alta freqüència, són fonamentalment les mateixes, i totes elles són | Totes estes ones, les ones de radi de baixa freqüència fins als rajos gamma d'alta freqüència, són fonamentalment les mateixes, i totes elles són nomenades [[radiació electromagnètica]]. Totes elles viagen a través del buit a la velocitat de la llum. | ||
Una atra característica d'una ona electromagnètica és la [[llongitut d'ona]]. La llongitut d'ona és inversament proporcional a la freqüència, per lo que una ona electromagnètica en una freqüència més alta té una llongitut d'ona més curta, i viceversa. | Una atra característica d'una ona electromagnètica és la [[llongitut d'ona]]. La llongitut d'ona és inversament proporcional a la freqüència, per lo que una ona electromagnètica en una freqüència més alta té una llongitut d'ona més curta, i viceversa. | ||
| Llínea 84: | Llínea 84: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references /> | <references /> | ||
* Adolphe Danhauser (auteur) et H. Rabaud (révision), Théorie de la musique, Lemoine, 1929 (1re éd. 1870), note (a), p. 119 apud Pierre | |||
* Schaeffer, Traité des objets musicaux : Essai interdisciplines, Paris, Seuil, 1977, 2e éd. (1re éd. 1966), 713 p., p. 164. | |||
* Schaeffer 1977 ; Laurent Demany, « Perception de la hauteur tonale », dans Botte & alii, Psychoacoustique et perception auditive, Paris, Tec & Doc, 1999. | |||
=== Bibliografia === | === Bibliografia === | ||
| Llínea 90: | Llínea 93: | ||
* {{cita libro|autor = Serway, Raymond A.|coautores = Jewett, John W.|título = Physics for Scientists and Engineers|edición = 6ª|editorial = Brooks/Cole|año = 2004|isbn = 0-534-40842-7|idioma=inglés}} | * {{cita libro|autor = Serway, Raymond A.|coautores = Jewett, John W.|título = Physics for Scientists and Engineers|edición = 6ª|editorial = Brooks/Cole|año = 2004|isbn = 0-534-40842-7|idioma=inglés}} | ||
* {{cita libro|autor = Tipler, Paul A.|título = Física para la ciencia y la tecnología (2 volúmenes)|año = 2000|editorial = Barcelona: Ed. Reverté|id = ISBN 84-291-4382-3|idioma=español}} | * {{cita libro|autor = Tipler, Paul A.|título = Física para la ciencia y la tecnología (2 volúmenes)|año = 2000|editorial = Barcelona: Ed. Reverté|id = ISBN 84-291-4382-3|idioma=español}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 102: | Llínea 100: | ||
[[Categoria:Física]] | [[Categoria:Física]] | ||
[[Categoria:Cinemàtica]] | |||
[[Categoria:Vibració mecànica]] | [[Categoria:Vibració mecànica]] | ||
[[Categoria:Magnituts físiques]] | [[Categoria:Magnituts físiques]] | ||
[[Categoria:Paràmetros de sò]] | [[Categoria:Paràmetros de sò]] | ||