Diferència entre les revisions de "Sofre"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Sulfur - El Desierto mine, San Pablo de Napa, Daniel Campos Province, Potosí, Bolivia.jpg|thumb| | [[File:Sulfur - El Desierto mine, San Pablo de Napa, Daniel Campos Province, Potosí, Bolivia.jpg|thumb|250px|right|<center>Sofre</center>]] | ||
El '''sofre''' (del [[llatí]] ''sûlphûre'') és un element metaloide que en la seua ordinària forma és de color [[groc]] clar, es trenca fàcilment, insípit i que crema en flama [[blau|blava]] que produïx un gas d'olor sofocant. | El '''sofre''' (del [[llatí]] ''sûlphûre'') és un element metaloide que en la seua ordinària forma és de color [[groc]] clar, es trenca fàcilment, insípit i que crema en flama [[blau|blava]] que produïx un gas d'olor sofocant. | ||
El seu símbol és S i el seu número atòmic és 32. | El seu símbol és S i el seu número atòmic és 32. | ||
El sofre es troba en forma nativa en regions volcàniques i en les seues formes reduïdes formant sulfur i sulfosales o be en les seues formes oxidades com a sulfat. És un element químic essencial constituent dels aminoàcits cisteina i metionina i, per tant, necessari per a la síntesis de [[proteïnes]] presents en tots els organismes vius. S'usa principalment com a fertilisant, pero també en la fabricació de pólvora, laxants, fòsfors i insecticida. | |||
== Característiques principals == | |||
Este no metal té un color [[Groc|groguenc]] fort, [[Marró|amarronat]] o [[vert]] [[Taronja (color)|taronja]] i ardix en flama de color [[blau]], desprenent diòxit de sofre. És insoluble en [[aigua]], pero es dissol en disulfur de [[carbono]] i bencé. És multivalent, i són comuns els estats d'oxidació -2, +2, +4, +6. | |||
En tots els estats (sòlit, líquit i gaseós): segons els químics presenta formes alotrópiques les relacions de les quals no són completament conegudes. Les estructures cristalines més comunes són l'octaedre ortorròmbic (sofre α) i el prisma monoclínic (sofre β), sent la temperatura de transició d'una a una atra de 96 °C; en abdós casos el sofre es troba formant molècules de S8 en forma d'anell, i és la diferent disposició d'estes molècules la que provoca les distintes estructures cristalines. A temperatura ambiente, la transformació del sofre monoclínic en ortorròmbic, és més estable i molt llenta. | |||
== Aplicacions == | |||
El sofre s'usa en multitut de processos industrials, com la producció d'àcit sulfúric per a bateries, la fabricació de pólvora i el vulcanisat del caucho. | |||
Els sulfitos s'usen per a blanquejar el [[paper]] i en fòsfors. El tiosulfat de sodi o amoni s'ampra en l'indústria fotogràfica com «fixador», ya que dissol el bromur d'[[argent]]; i el sulfat de [[magnesi]], té usos diversos com laxant, exfoliant, o suplement nutritiu per a plantes. | |||
També el sofre s'ampra en l'indústria enológica com antisèptic. Un dels seus principals usos és com a anhídrit sulfurós. | |||
El sofre té usos com a fungicida i en la manufactura de fosfat fertilisants comuns. | |||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 13: | Llínea 29: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Native sulfur}} | |||
{{DGLV|Sofre}} | {{DGLV|Sofre}} | ||