Diferència entre les revisions de "Cesi" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostren 12 edicions intermiges del mateix usuari)

Llínea 10:

El cesi és un metal bla, llauger i de baix punt de fusió. És el segon menys electronegatiu de tots els elements despuix del francio. El cesi reacciona en forma vigorosa en [[oxigen]] per a formar una mescla d'òxits. En aire humit, la calor d'oxidació pot ser suficient per a fondre i capcionar el metal. El cesi no reacciona en [[nitrogen]] per a formar nitrur, pero reacciona en l'[[hidrogen]] a temperatures altes per a produir un hidrur molt estable; reacciona en forma violenta en l'[[aigua]] i encara en [[gèl]] a temperatures de fins a –116 °C aixina com en els halógens, [[amoniaco]] i monòxit de carbono. En general, en composts orgànics el cesi experimenta els mateixos tipos de reaccions que el restant dels metals alcalins, pero és molt més reactiu

== Usos ==

=== Perforació petrolífera ===

El major us actual de cesi no radiactiu és en decorreguts de perforació de formiato de cesi per a l'indústria d'extracció de [[petròleu]].

=== Rellonges atòmics ===

Els rellonges atòmics basats en cesi utilisen les transicions electromagnètiques en l'estructura hiperfina dels àtoms de cesi-133 com a punt de referència.

=== Atres usos ===

El cesi metàlic s'utilisa en celes fotoeléctricas, instruments espectrográfics, contadors de centelleo, bulbos de radi, llànties militars de senyals infrarrojes i varis aparats òptics i de detecció. Els composts de cesi s'usen en la producció de [[vidre]] i ceràmica, com a absorbents en plantes de purificació de diòxit de carbono, en microquímica. Les sals de cesi s'han utilisat en medicina com a agents antishock despuix de l'administració de drogues d'arsènic. L'isòtop cesi-137 s'utilisa habitualment en procediments de radioteràpia interna també cridada braquiterapia per al tractament del [[càncer]].

== Referències ==

* [https://web.archive.org/web/20070207015229/http://pubs.usgs.gov/of/2004/1432/2004-1432.pdf Butterman, William C.; Brooks, William E.; Reese Jr., Robert G. (2004). «Mineral Commodity Profile: Cesium» (en [[anglés]]). United States Geological Survey]

* [https://www.usgs.gov/centers/national-minerals-information-center/cesium-and-rubidium-statistics-and-information Polyak, Désirée E. «Cesio». U.S. Geological Survey]

* [http://www.quimicaweb.net/tablaperiodica/paginas/cesio.htm Recio Miñarro, Joaquin. ''Cesio''. Químicaweb]

== Bibliografia ==

* Burt, R. O. (1993). «Cesio y compuestos de cesio». Enciclopedia Kirk-Othmer de tecnología química 5 (4ª edición). Nueva York: John Wiley & Sons, Inc. ISBN 978-0-471-48494-3

* Essen, L.; Parry, J. V. L. (1955). «An Atomic Standard of Frequency and Time Interval: A Caesium Resonator (Un patrón atómico de frecuencia e intervalo de tiempo: un resonador de cesioà». Nature 176 (4476): 280-282

* Markowitz, W.; Pasillo, R.; Essen, L.; Parar, J. (1958). «Frequency of Cesium in Terms of Ephemeris Time (Frecuencia de cesio en términos de tiempo de efemérides)». Physical Review Letters 1 (3): 105-107. Bibcode:1958PhRvL...1..105M. doi:10.1103/PhysRevLett.1.105

* Norton, J. J. (1973). «Litio, cesio y rubidio-Los metales alcalinos raros». En Brobst, D. A.; Pratt, W. P., eds. Recursos minerales de los Estados Unidos (en anglés). Paper 820. U.S. Geological Survey Professional

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Química]]

[[Categoria:Metals]]

@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 El cesi és un metal bla, llauger i de baix punt de fusió. És el segon menys electronegatiu de tots els elements despuix del francio. El cesi reacciona en forma vigorosa en [[oxigen]] per a formar una mescla d'òxits. En aire humit, la calor d'oxidació pot ser suficient per a fondre i capcionar el metal. El cesi no reacciona en [[nitrogen]] per a formar nitrur, pero reacciona en l'[[hidrogen]] a temperatures altes per a produir un hidrur molt estable; reacciona en forma violenta en l'[[aigua]] i encara en [[gèl]] a temperatures de fins a –116 °C aixina com en els halógens, [[amoniaco]] i monòxit de carbono. En general, en composts orgànics el cesi experimenta els mateixos tipos de reaccions que el restant dels metals alcalins, pero és molt més reactiu
+== Usos ==
+=== Perforació petrolífera ===
+El major us actual de cesi no radiactiu és en decorreguts de perforació de formiato de cesi per a l'indústria d'extracció de [[petròleu]].
+=== Rellonges atòmics ===
+Els rellonges atòmics basats en cesi utilisen les transicions electromagnètiques en l'estructura hiperfina dels àtoms de cesi-133 com a punt de referència.
+=== Atres usos ===
+El cesi metàlic s'utilisa en celes fotoeléctricas, instruments espectrográfics, contadors de centelleo, bulbos de radi, llànties militars de senyals infrarrojes i varis aparats òptics i de detecció. Els composts de cesi s'usen en la producció de [[vidre]] i ceràmica, com a absorbents en plantes de purificació de diòxit de carbono, en microquímica. Les sals de cesi s'han utilisat en medicina com a agents antishock despuix de l'administració de drogues d'arsènic. L'isòtop cesi-137 s'utilisa habitualment en procediments de radioteràpia interna també cridada braquiterapia per al tractament del [[càncer]].
+== Referències ==
+* [https://web.archive.org/web/20070207015229/http://pubs.usgs.gov/of/2004/1432/2004-1432.pdf Butterman, William C.; Brooks, William E.; Reese Jr., Robert G. (2004). «Mineral Commodity Profile: Cesium» (en [[anglés]]). United States Geological Survey]
+* [https://www.usgs.gov/centers/national-minerals-information-center/cesium-and-rubidium-statistics-and-information Polyak, Désirée E. «Cesio». U.S. Geological Survey]
+* [http://www.quimicaweb.net/tablaperiodica/paginas/cesio.htm Recio Miñarro, Joaquin. ''Cesio''. Químicaweb]
+== Bibliografia ==
+* Burt, R. O. (1993). «Cesio y compuestos de cesio». Enciclopedia Kirk-Othmer de tecnología química 5 (4ª edición). Nueva York: John Wiley & Sons, Inc. ISBN 978-0-471-48494-3
+*  Essen, L.; Parry, J. V. L. (1955). «An Atomic Standard of Frequency and Time Interval: A Caesium Resonator (Un patrón atómico de frecuencia e intervalo de tiempo: un resonador de cesioà». Nature 176 (4476): 280-282
+* Markowitz, W.; Pasillo, R.; Essen, L.; Parar, J. (1958). «Frequency of Cesium in Terms of Ephemeris Time (Frecuencia de cesio en términos de tiempo de efemérides)». Physical Review Letters 1 (3): 105-107. Bibcode:1958PhRvL...1..105M. doi:10.1103/PhysRevLett.1.105
+* Norton, J. J. (1973). «Litio, cesio y rubidio-Los metales alcalinos raros». En Brobst, D. A.; Pratt, W. P., eds. Recursos minerales de los Estados Unidos (en anglés). Paper 820. U.S. Geological Survey Professional
 == Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Caesium}}
 {{DGLV|Cesi}}
 [[Categoria:Química]]
 [[Categoria:Metals]]