Llinage

El llinage és el nom antroponímic de la família en que se distinguix a les persones. En els països de parla castellana o influenciats per estos, se gasten dos llinages, el primer és el primer del pare, i el segon el primer de la mare, en els països de parla portuguesa es solen gastar també dos llinages, pero el de la mare va primer i el del pare va segon.

Tipos de llinages

Els llinages més comuns són llinages patronímics, geogràfics i que fan referència a llocs de treball.

Llinages patronímics

Estos llinages es componen del nom del pare i una terminació segons en quina llengua, en valencià s'afig -is, mentres que en atres idiomes s'afig -son en anglés, -ez en castellà, -es en portugués, etc.

Al mateix temps, en atres idiomes s'afig al començament del llinage com O'- en irlandés o Mc'- en escocés.

Eixemples d'estos llinages:

• Eiximenis
• Llopis
• Gomis
• Sanchis

Llinages geogràfics

Entre estos podem trobar dos, els que tenen forma de gentilici, lo que reflectix l'orige d'una família, o els que tenen forma de nom d'un lloc, que són normalment de gent no cristiana que per a cristianisar el seu nom agarrava el nom del lloc a on vivia.

Eixemples de llinages en forma de gentilici:

• Aragonés
• Català
• Francés
• Italià
• Castellà (o Castallà)
• Navarro
• Alemany
• Anglés
• Saragossà

Eixemples de llinages en forma de nom propi:

• Valéncia
• Roselló
• Fraga
• Sevilla
• Castelló
• Nàpols

Llinages en relació a un lloc de treball

També són prou comuns els llinages que fan referència a un lloc de treball, com per eixemple:

• Fuster
• Ferrer
• Magraner
• Mariner
• Forner
• Ballester