Llinage

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

El llinage és el nom antroponímic de la família en que se distinguix a les persones. En els països de parla castellana o influenciats per estos, se gasten dos llinages, el primer és el primer del pare, i el segon el primer de la mare, en els països de parla portuguesa es solen gastar també dos llinages, pero el de la mare va primer i el del pare va segon.

Tipos de llinages[editar | editar còdic]

Els llinages més comuns són llinages patronímics, geogràfics i que fan referència a llocs de treball.

Llinages patronímics[editar | editar còdic]

Estos llinages es componen del nom del pare i una terminació segons en quina llengua, en valencià s'afig -is, mentres que en atres idiomes s'afig -son en anglés, -ez en castellà, -es en portugués, etc.

Al mateix temps, en atres idiomes s'afig al començament del llinage com O'- en irlandés o Mc'- en escocés.

Eixemples d'estos llinages:

  • Eiximenis
  • Llopis
  • Gomis
  • Sanchis

Llinages geogràfics[editar | editar còdic]

Entre estos podem trobar dos, els que tenen forma de gentilici, lo que reflectix l'orige d'una família, o els que tenen forma de nom d'un lloc, que són normalment de gent no cristiana que per a cristianisar el seu nom agarrava el nom del lloc a on vivia.

Eixemples de llinages en forma de gentilici:

  • Aragonés
  • Català
  • Francés
  • Italià
  • Castellà (o Castallà)
  • Navarro
  • Alemany
  • Anglés
  • Saragossà

Eixemples de llinages en forma de nom propi:

  • Valéncia
  • Roselló
  • Fraga
  • Sevilla
  • Castelló
  • Nàpols

Llinages en relació a un lloc de treball[editar | editar còdic]

També són prou comuns els llinages que fan referència a un lloc de treball, com per eixemple:

  • Fuster
  • Ferrer
  • Magraner
  • Mariner
  • Forner
  • Ballester