Diferència entre les revisions de "Joana Maria Condesa"

Joana Maria Condesa Lluch (Valéncia 1862 - Valéncia 16 de giner de 1916) fon una religiosa valenciana que descobrix en el món obrer femení del seu temps al Crist Crucificat.

Lliure de pors i prejuïns abandona el seu acomodat estatuts social i enfrentant-se  a les dificultats i oposicions, inclús eclesials que troba, convençuda que la seua obra és obra de Déu,  en 1884 funda la [[Congregació de Religioses Esclaves de Maria Immaculada]] per a l'evangelisació del món obrer.

Son pare va contraure el còlera a causa de tractar malalts en pocs recursos, durant l'epidèmia que atacà la ciutat en l'any [[1865]], fet que va causar la seua mort. Sa seua mare, una dona humil i piadosa, a raïl  de la mort del marit assumix la responsabilitat de cuidar i educar les seues filles Trinitat i Joana, ajudada per la mestra Na Teresa Ballester.

Joaneta, com li deyen en sa casa, fon una chiqueta rebel i tossuda, en un gran cor i sensibilitat per tot el patiment.  

Pronte s'inicia en les devocions religioses de l'época; seguint l'eixemple dels seus pares, eixercia la caritat en tots aquells qui presentaven qualsevol necessitat. Al voltant de 1875 ingressà en l'[[Esclavitut Mariana de Grignion de Monfort]] i en l'[[Archiconfraria de les Filles de Maria i Santa Teresa de Jesús]], a on se li confià la secretaria. Com els seus pares, va pertànyer a la [[Tercera Odre del Carme]]. Diàriament participava en l'Eucaristia en l'[[Iglésia del Patriarca]], a on conegué al seu Director Espiritual, En Vicent Castañer.

Va fer vot de castitat en el silenci del seu cor, per seguir l'eixemple de la Mare de Deu. I la seua vida transcorria entre devocions i l'administració de les finques de la família; entre els carrers cèntrics de València i la [[barraca]] d'[[estiueig]] en la plaja de [[Nazaret (Valéncia)]]. Feya este camí freqüentment i fon allà a on va descobrir la seua vocació: des de la seua tartana, en contemplar els rostres cansats de moltes jóvens que, com ella, cada dia es desplaçaven des de les seues cases en les rodalies de la ciutat cap a les fàbriques de seda, tabac i ventalls, jóvens de classe social baixa i un escàs nivell cultural que havien de treballar molt dur per a guanyar-se el pa i mantindre les seues famílies.  

Les dificultats arribaren pronpte, puix el [[Cardenal Monescillo]] se va mostrar poc entusiasmat en el seu proyecte. Pero, després de molt d'insistir-li, finalment, en l'any 1884, donà el permís per obrir una casa per a les obreres, encara que sense contemplar la possibilitat d'una Congregació.

Fon el [[25 de març]] de [[1884]] quan va obrir les portes l'[[Asil protector d'Obreres]] en [[carrer Viana]] de [[Valéncia]] i una escola gratuïta per als fills de les obreres. En este proyecte van unir-se Na Teresa, la seua mestra, i dos amigues [[Rita Sancho]] i [[Maria Gil]].

La fundació se consolidà , fins que el Cardenal Monescillo, abans de marchar a la seu com Primat de Toledo, autorisà el seu proyecte, mentrimentres que el Cardenal Sancha, nou Arquebisbe de [[Valéncia]], els va impondre l'hàbit el 10 de decembre de [[1892]]. En [[1895]], el [[19 de març]], Joaneta i les seues companyones emetien els seus Primers Vots en caràcter temporal. I, anys més tart, Joana Maria, junt en atres 18 germanes, van emetre els seus [[Vots Perpetus]] a Deu el 8 de setembre de [[1911]], any del que daten les Primeres Constitucions de la Congregació.

La seua obra, a poquet a poquet, se va anar escampant. En [[1897]], en [[Manises]], se va obrir una casa per a la formació de les obreres; en [[1900]] es fundà el Noviciat en [[Burjassot]]; en [[1906]], una atra casa per a la formació de les obreres a [[Ayora]] i, finalment, en [[1912]] se va obrir una casa a [[Almansa]] per a l'educació de chiquets i obreres.

La malaltia poc a poc anà debilitant-la la vida de la Mare Joana Maria. L'any [[1916]], en la matinada del [[16 de giner]], en tan sol 54 anys, va morir Na Joana.

==Enllaços externs==

{{Traduït de|ca|Joana_Condesa}}