Diferència entre les revisions de "Gramàtica de la lingua franca nova"

(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 381:

* La pijones come multe pan. – Les colomes mengen molt pa.

Poca és lo contrari de multe, i indica una ~~menuda~~ cantitat. Significa «poc»:

Poca és lo contrari de multe, i indica una chicoteta cantitat. Significa «poc»:

* Me reconose poca persones. – Reconec algunes persones (en realitat, no moltes).

* El pote dona poca aida. – Pot donar una miqueta d'ajuda (en realitat, no molta)

Llínea 560:

Ci solament és pronom, i no pot usar-se com a determinant.

Cual és principalment un determinant, pero també s'usa a sovint com a pronom, si s'accepta el ~~menut~~ risc de que expressions tals com ''cual veni de Italia'' puguen ser malinterpretades.

Cual és principalment un determinant, pero també s'usa a sovint com a pronom, si s'accepta el chicotet risc de que expressions tals com ''cual veni de Italia'' puguen ser malinterpretades.

Eixemples:

Llínea 573:

=== Pronoms relatius ===

Cual i ci funcionen també com a pronoms relatius, introduint una proposició relativa:

* cual – que

* ci – qui (= la person cual…)

El pronom relatiu per a una persona o un animal és ci. El pronom relatiu per a una cosa és cual:

* Esta es la fem de ci me ia compra mea auto. – Esta és la dòna a la qual vaig comprar el meu coche.

* La fem de ci me ia oblida sua nom es denova a la porte. – La dòna de qui em vaig oblidar el seu nom està de nou en la porta.

* A, vide la patetas ci segue sua madre! – ¡Ah, mira els ànetets que seguixen a la seua mare!

* La libro cual me leje es tro longa. – El llibre que lligc és massa llarc.

* La casa en cual nos abita es tro peti. – La casa en que vivim és massa menuda.

* La superstisios – me gusta esta parola! – cual me ia investiga es riable. – Les supersticións – m'agrada eixa paraula –, sobre les que vaig investigar, són ridícules.

* El esperia un sonia cual el teme. – Ella experimenta un somi que tem.

* ''Compara:'' El esperia un sonia ce el teme. – Ella experimenta un somi (en el qual) té por.

En algunes oracions de relatiu, la frase principal omet el sustantiu al que la frase es referixca. El propi pronom relatiu apareix en el lloc del sustantiu. En tals casos, per a evitar confusions, es pot utilisar lo cual en lloc de cual i el ci en lloc de ci:

* Acel es lo cual me ia comprende. Me ia comprende acel informa. - Això és lo que vaig entendre. Vaig entendre aquell informe.

* Me comprende lo sur cual on ia instrui me. On ia instrui me sur alga cosa, e me comprende lo. - Entenc això sobre la qual cosa se'm va instruir. Se'm va instruir sobre una cosa, i ho comprenc.

* Me no recorda (el) ci me ia vide. Me ia vide el, ma me no recorda el. - No recort a ella a qui ya vaig vore. La vaig vore, pero no la recorde.

* Me no recorda (el) a ci me ia parla. Me ia parla a el, ma me no recorda el. - No recort a ell, a qui li vaig parlar. Li vaig parlar a ell, pero no li recorde.

=== Atres pronoms ===

Hi ha quatre pronoms especials per a indicar a les persones. Solament s'usen en singular:

* algun – «algun», «algú» (= alga un, alga person)

* cualcun – «qualsevol», «qualsevol persona» (= cualce un, cualce person)

* cadun – «cada u», «cada qui» (= cada un, cada person)

* nun – ningú (= no un, no person)

Eixemples:

* Algun entre nos es la asasinor. – Algú entre nosatres és l'assessí.

* Dise acel broma a cualcun, e el va rie. – Conta eixe succeït a qualsevol persona i riurà.

* Cadun debe reseta un premio. – Cada u deu rebre un premi.

* Me senta en la atrio per un ora, e nun ia parla a me. – Em sent en la sala durant una hora i ningú em dirigix la paraula.

Els corresponents de algun, cualcun, cadun i nun per a les coses són alga cosa («alguna cosa»), cualce cosa («qualsevol/a»), cada cosa (ídem) i no cosa («res»).

Normalment, els pronoms no són modificables per determinants o adjectius, pero poden ser modificats per grups preposicionals:

* Nos en la sindicato esije plu diretos. – Reivindiquem més drets en el sindicat.

* Tota de la lenio es danada. – Tota la fusta està estropejada.

* La plu de esta linguas es difisil. – La major part d'eixes llengües són difícils.

== Adjectius ==

Llínea 624:

Llínea 662:

=== Posició ===

En elefen, els adverbis i els adjectius té la mateixa forma. La diferència es veu clarament en la posició: els adjectius seguixen als sustantius, els adverbis seguixen als verps i precedixen a atres paraules:

* La om ia studia atendosa la testo. – L'home va estudiar detenidament el text. (modificant al verp)

* Me ia veni asi en un tren riable lenta. – Vaig vindre ací en un tren ridículament llent. (modificant a l'adjectiu)

* La tren ia move asurda lenta. – El tren es va moure absurdament llent. (modificant a un atre adverbi)

* Me no oia multe bon tu. – No puc sentir-te molt be. («multe» modifica «bon», i «multe bon» modifica «oia»)

* Cuasi sento persones ia espeta sur la plataforma. – Casi un centenar de persones esperaven en el moll. (modificant a un quantificador)

* On ia escava un buco direta ante mea porte. – Varen cavar un forat just en front de la meua porta. (modificant a una preposició)

* Sola la manico es rompeda. – Solament el mànec està trencat. (modificant el sintagma nominal)

* Strana, el ia porta un balde de pexes. – Curiosament, ell duya una gaveta de peixos. (modificant una frase)

Un adverbi (o una frase adverbial) que modifica a un verp (o la frase sancera) també es pot colocar al principi de l'oració. I si no provoca confusió, un adverbi pot situar-se també despuix de l'objecte d'un verp o en el final de la frase:

* El dansa bon. – Ella balla be.

* Pronto el va cade. – Pronte caurà.

* Surprendente, el es un xico multe bon. – Sorprenentment, és un molt bon chic.

* Me no oia tu multe bon. – No puc sentir-te molt be.

* pero: Me leje felis la libro. – Leo el llibre feliçment.

En alguns casos, un adverbi davant d'un adjectiu pot estar unit per un guió per a aclarir el significat:

* la parolas nova-creada – les paraules recent creades

Es pot aclarir també un significat verbal dient en modo o a grau:

* La melodia es bela en modo surprendente. – La melodia és sorprenentment bona.

=== Comparació ===

=== Adverbis primaris ===

@@ Llínea 381: / Llínea 381: @@
 * La pijones come multe pan. – Les colomes mengen molt pa.
-Poca és lo contrari de multe, i indica una menuda cantitat. Significa «poc»:
+Poca és lo contrari de multe, i indica una chicoteta cantitat. Significa «poc»:
 * Me reconose poca persones. – Reconec algunes persones (en realitat, no moltes).
 * El pote dona poca aida. – Pot donar una miqueta d'ajuda (en realitat, no molta)
@@ Llínea 560: / Llínea 560: @@
 Ci solament és pronom, i no pot usar-se com a determinant.
-Cual és principalment un determinant, pero també s'usa a sovint com a pronom, si s'accepta el menut risc de que expressions tals com ''cual veni de Italia'' puguen ser malinterpretades.
+Cual és principalment un determinant, pero també s'usa a sovint com a pronom, si s'accepta el chicotet risc de que expressions tals com ''cual veni de Italia'' puguen ser malinterpretades.
 Eixemples:
@@ Llínea 573: / Llínea 573: @@
 === Pronoms relatius ===
+Cual i ci funcionen també com a pronoms relatius, introduint una proposició relativa:
+* cual – que
+* ci – qui (= la person cual…)
+El pronom relatiu per a una persona o un animal és ci. El pronom relatiu per a una cosa és cual:
+* Esta es la fem de ci me ia compra mea auto. – Esta és la dòna a la qual vaig comprar el meu coche.
+* La fem de ci me ia oblida sua nom es denova a la porte. – La dòna de qui em vaig oblidar el seu nom està de nou en la porta.
+* A, vide la patetas ci segue sua madre! – ¡Ah, mira els ànetets que seguixen a la seua mare!
+* La libro cual me leje es tro longa. – El llibre que lligc és massa llarc.
+* La casa en cual nos abita es tro peti. – La casa en que vivim és massa menuda.
+* La superstisios – me gusta esta parola! – cual me ia investiga es riable. – Les supersticións – m'agrada eixa paraula –, sobre les que vaig investigar, són ridícules.
+* El esperia un sonia cual el teme. – Ella experimenta un somi que tem.
+* ''Compara:'' El esperia un sonia ce el teme. – Ella experimenta un somi (en el qual) té por.
+En algunes oracions de relatiu, la frase principal omet el sustantiu al que la frase es referixca. El propi pronom relatiu apareix en el lloc del sustantiu. En tals casos, per a evitar confusions, es pot utilisar lo cual en lloc de cual i el ci en lloc de ci:
+* Acel es lo cual me ia comprende. Me ia comprende acel informa. - Això és lo que vaig entendre. Vaig entendre aquell informe.
+* Me comprende lo sur cual on ia instrui me. On ia instrui me sur alga cosa, e me comprende lo. - Entenc això sobre la qual cosa se'm va instruir. Se'm va instruir sobre una cosa, i ho comprenc.
+* Me no recorda (el) ci me ia vide. Me ia vide el, ma me no recorda el. - No recort a ella a qui ya vaig vore. La vaig vore, pero no la recorde.
+* Me no recorda (el) a ci me ia parla. Me ia parla a el, ma me no recorda el. - No recort a ell, a qui li vaig parlar. Li vaig parlar a ell, pero no li recorde.
 === Atres pronoms ===
+Hi ha quatre pronoms especials per a indicar a les persones. Solament s'usen en singular:
+* algun – «algun», «algú» (= alga un, alga person)
+* cualcun – «qualsevol», «qualsevol persona» (= cualce un, cualce person)
+* cadun – «cada u», «cada qui» (= cada un, cada person)
+* nun – ningú (= no un, no person)
+Eixemples:
+* Algun entre nos es la asasinor. – Algú entre nosatres és l'assessí.
+* Dise acel broma a cualcun, e el va rie. – Conta eixe succeït a qualsevol persona i riurà.
+* Cadun debe reseta un premio. – Cada u deu rebre un premi.
+* Me senta en la atrio per un ora, e nun ia parla a me. – Em sent en la sala durant una hora i ningú em dirigix la paraula.
+Els corresponents de algun, cualcun, cadun i nun per a les coses són alga cosa («alguna cosa»), cualce cosa («qualsevol/a»), cada cosa (ídem) i no cosa («res»).
+Normalment, els pronoms no són modificables per determinants o adjectius, pero poden ser modificats per grups preposicionals:
+* Nos en la sindicato esije plu diretos. – Reivindiquem més drets en el sindicat.
+* Tota de la lenio es danada. – Tota la fusta està estropejada.
+* La plu de esta linguas es difisil. – La major part d'eixes llengües són difícils.
 == Adjectius ==
@@ Llínea 624: / Llínea 662: @@
 === Posició ===
+En elefen, els adverbis i els adjectius té la mateixa forma. La diferència es veu clarament en la posició: els adjectius seguixen als sustantius, els adverbis seguixen als verps i precedixen a atres paraules:
+* La om ia studia atendosa la testo. – L'home va estudiar detenidament el text. (modificant al verp)
+* Me ia veni asi en un tren riable lenta. – Vaig vindre ací en un tren ridículament llent. (modificant a l'adjectiu)
+* La tren ia move asurda lenta. – El tren es va moure absurdament llent. (modificant a un atre adverbi)
+* Me no oia multe bon tu. – No puc sentir-te molt be. («multe» modifica «bon», i «multe bon» modifica «oia»)
+* Cuasi sento persones ia espeta sur la plataforma. – Casi un centenar de persones esperaven en el moll. (modificant a un quantificador)
+* On ia escava un buco direta ante mea porte. – Varen cavar un forat just en front de la meua porta. (modificant a una preposició)
+* Sola la manico es rompeda. – Solament el mànec està trencat. (modificant el sintagma nominal)
+* Strana, el ia porta un balde de pexes. – Curiosament, ell duya una gaveta de peixos. (modificant una frase)
+Un adverbi (o una frase adverbial) que modifica a un verp (o la frase sancera) també es pot colocar al principi de l'oració. I si no provoca confusió, un adverbi pot situar-se també despuix de l'objecte d'un verp o en el final de la frase:
+* El dansa bon. – Ella balla be.
+* Pronto el va cade. – Pronte caurà.
+* Surprendente, el es un xico multe bon. – Sorprenentment, és un molt bon chic.
+* Me no oia tu multe bon. – No puc sentir-te molt be.
+* pero: Me leje felis la libro. – Leo el llibre feliçment.
+En alguns casos, un adverbi davant d'un adjectiu pot estar unit per un guió per a aclarir el significat:
+* la parolas nova-creada – les paraules recent creades
+Es pot aclarir també un significat verbal dient en modo o a grau:
+* La melodia es bela en modo surprendente. – La melodia és sorprenentment bona.
 === Comparació ===
 === Adverbis primaris ===