Diferència entre les revisions de "Gramàtica de la lingua franca nova"

(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 381:

* La pijones come multe pan. – Les colomes mengen molt pa.

Poca és lo contrari de multe, i indica una ~~menuda~~ cantitat. Significa «poc»:

Poca és lo contrari de multe, i indica una chicoteta cantitat. Significa «poc»:

* Me reconose poca persones. – Reconec algunes persones (en realitat, no moltes).

* El pote dona poca aida. – Pot donar una miqueta d'ajuda (en realitat, no molta)

Llínea 560:

Ci solament és pronom, i no pot usar-se com a determinant.

Cual és principalment un determinant, pero també s'usa a sovint com a pronom, si s'accepta el ~~menut~~ risc de que expressions tals com ''cual veni de Italia'' puguen ser malinterpretades.

Cual és principalment un determinant, pero també s'usa a sovint com a pronom, si s'accepta el chicotet risc de que expressions tals com ''cual veni de Italia'' puguen ser malinterpretades.

Eixemples:

Llínea 662:

=== Posició ===

En elefen, els adverbis i els adjectius té la mateixa forma. La diferència es veu clarament en la posició: els adjectius seguixen als sustantius, els adverbis seguixen als verps i precedixen a atres paraules:

* La om ia studia atendosa la testo. – L'home va estudiar detenidament el text. (modificant al verp)

* Me ia veni asi en un tren riable lenta. – Vaig vindre ací en un tren ridículament llent. (modificant a l'adjectiu)

* La tren ia move asurda lenta. – El tren es va moure absurdament llent. (modificant a un atre adverbi)

* Me no oia multe bon tu. – No puc sentir-te molt be. («multe» modifica «bon», i «multe bon» modifica «oia»)

* Cuasi sento persones ia espeta sur la plataforma. – Casi un centenar de persones esperaven en el moll. (modificant a un quantificador)

* On ia escava un buco direta ante mea porte. – Varen cavar un forat just en front de la meua porta. (modificant a una preposició)

* Sola la manico es rompeda. – Solament el mànec està trencat. (modificant el sintagma nominal)

* Strana, el ia porta un balde de pexes. – Curiosament, ell duya una gaveta de peixos. (modificant una frase)

Un adverbi (o una frase adverbial) que modifica a un verp (o la frase sancera) també es pot colocar al principi de l'oració. I si no provoca confusió, un adverbi pot situar-se també despuix de l'objecte d'un verp o en el final de la frase:

* El dansa bon. – Ella balla be.

* Pronto el va cade. – Pronte caurà.

* Surprendente, el es un xico multe bon. – Sorprenentment, és un molt bon chic.

* Me no oia tu multe bon. – No puc sentir-te molt be.

* pero: Me leje felis la libro. – Leo el llibre feliçment.

En alguns casos, un adverbi davant d'un adjectiu pot estar unit per un guió per a aclarir el significat:

* la parolas nova-creada – les paraules recent creades

Es pot aclarir també un significat verbal dient en modo o a grau:

* La melodia es bela en modo surprendente. – La melodia és sorprenentment bona.

=== Comparació ===

=== Adverbis primaris ===

@@ Llínea 381: / Llínea 381: @@
 * La pijones come multe pan. – Les colomes mengen molt pa.
-Poca és lo contrari de multe, i indica una menuda cantitat. Significa «poc»:
+Poca és lo contrari de multe, i indica una chicoteta cantitat. Significa «poc»:
 * Me reconose poca persones. – Reconec algunes persones (en realitat, no moltes).
 * El pote dona poca aida. – Pot donar una miqueta d'ajuda (en realitat, no molta)
@@ Llínea 560: / Llínea 560: @@
 Ci solament és pronom, i no pot usar-se com a determinant.
-Cual és principalment un determinant, pero també s'usa a sovint com a pronom, si s'accepta el menut risc de que expressions tals com ''cual veni de Italia'' puguen ser malinterpretades.
+Cual és principalment un determinant, pero també s'usa a sovint com a pronom, si s'accepta el chicotet risc de que expressions tals com ''cual veni de Italia'' puguen ser malinterpretades.
 Eixemples:
@@ Llínea 662: / Llínea 662: @@
 === Posició ===
+En elefen, els adverbis i els adjectius té la mateixa forma. La diferència es veu clarament en la posició: els adjectius seguixen als sustantius, els adverbis seguixen als verps i precedixen a atres paraules:
+* La om ia studia atendosa la testo. – L'home va estudiar detenidament el text. (modificant al verp)
+* Me ia veni asi en un tren riable lenta. – Vaig vindre ací en un tren ridículament llent. (modificant a l'adjectiu)
+* La tren ia move asurda lenta. – El tren es va moure absurdament llent. (modificant a un atre adverbi)
+* Me no oia multe bon tu. – No puc sentir-te molt be. («multe» modifica «bon», i «multe bon» modifica «oia»)
+* Cuasi sento persones ia espeta sur la plataforma. – Casi un centenar de persones esperaven en el moll. (modificant a un quantificador)
+* On ia escava un buco direta ante mea porte. – Varen cavar un forat just en front de la meua porta. (modificant a una preposició)
+* Sola la manico es rompeda. – Solament el mànec està trencat. (modificant el sintagma nominal)
+* Strana, el ia porta un balde de pexes. – Curiosament, ell duya una gaveta de peixos. (modificant una frase)
+Un adverbi (o una frase adverbial) que modifica a un verp (o la frase sancera) també es pot colocar al principi de l'oració. I si no provoca confusió, un adverbi pot situar-se també despuix de l'objecte d'un verp o en el final de la frase:
+* El dansa bon. – Ella balla be.
+* Pronto el va cade. – Pronte caurà.
+* Surprendente, el es un xico multe bon. – Sorprenentment, és un molt bon chic.
+* Me no oia tu multe bon. – No puc sentir-te molt be.
+* pero: Me leje felis la libro. – Leo el llibre feliçment.
+En alguns casos, un adverbi davant d'un adjectiu pot estar unit per un guió per a aclarir el significat:
+* la parolas nova-creada – les paraules recent creades
+Es pot aclarir també un significat verbal dient en modo o a grau:
+* La melodia es bela en modo surprendente. – La melodia és sorprenentment bona.
 === Comparació ===
 === Adverbis primaris ===