L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Emilio Attard Alonso"

← Edició anterior
desferLluísm (Discussió | contribucions)
Administradors
73 213 edicions
VisualWikitext
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 4 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 10: Llínea 10:
| lloc_mort = [[Rocafort]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
| lloc_mort = [[Rocafort]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
}}
}}
'''Emilio Attard Alonso''' ([[Valéncia]], [[1915]] - † [[Rocafort]], [[1997]]) fon un advocat i polític de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]).
'''Emilio Attard Alonso''' ([[Valéncia]], [[1915]] - † [[Rocafort]], [[1997]]), fon un advocat i polític de la [[Valencians|valencià]].


== Biografia ==
== Biografia ==


Va estudiar Dret i Periodisme i fon companyó de promoció de [[Dionisio Ridruejo]]. Va estar pròxim ideològicament a [[Ángel Herrera Oria]] (es va llicenciar en [[1936]] com número u de la promoció de l'Escola de Periodisme de ''[[El Debat]] '') i fon amic de [[Luis Lucia Lucia]]; va militar en la [[Dreta Regional Valenciana]] i durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va lluitar en el [[Eixèrcit Popular Republicà|eixercit republicà]], encara que un germà seu fon fusilat a [[Nules]].  
Emilio Attard estudià Dret i Periodisme i fon companyó de promoció de [[Dionisio Ridruejo]]. Estigué pròxim, ideològicament, a [[Ángel Herrera Oria]] (es va llicenciar en [[1936]] com número u de la promoció de l'Escola de Periodisme de ''[[El Debat]] '') i fon amic de [[Luis Lucia Lucia]]; va militar en la [[Dreta Regional Valenciana]] i durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va lluitar en el [[Eixèrcit Popular Republicà|eixercit republicà]], encara que un germà seu fon fusilat a [[Nules]].  


A l'acabar la guerra li fon prohibit dedicar-se al notariat i va obrir un despaig d'advocats. Fon president del Consell d'Administració del [[Banc de l'Exportació]], que havia fundat en l'any [[1965]], i decà del [[Colege d'Advocats de Valéncia]] entre els anys [[1962]] i [[1968]].
A l'acabar la guerra li fon prohibit dedicar-se al notariat i va obrir un despaig d'advocats. Fon president del Consell d'Administració del [[Banc de l'Exportació]], que havia fundat en l'any [[1965]], i decà del [[Colege d'Advocats de Valéncia]] entre els anys [[1962]] i [[1968]].
Llínea 22: Llínea 22:
En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de 1977]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]] '', l'instigació de la coneguda com a [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]] bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns sectors marginals de la societat valenciana en recolzament d'alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste volien impondre.  
En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de 1977]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]] '', l'instigació de la coneguda com a [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]] bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns sectors marginals de la societat valenciana en recolzament d'alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste volien impondre.  


En l'any [[1981]] deixà la direcció de la UCD en [[Valéncia]] fruit de les tensions generades pel dit enfrontament.  
En l'any [[1981]] deixà la direcció de la UCD en [[Valéncia]] fruit de les tensions generades pel dit enfrontament.  


Entre els anys [[1981]] i [[1982]] fon conseller del president del Govern, [[Leopoldo Calvo Sotelo]]. Posteriorment es va retirar de la política i fon [[Consell d'Estat|conseller d'Estat]] ([[1982]]-[[1985]]), professor de dret polític i doctor honoris causa per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en l'any [[1993]].
Entre els anys [[1981]] i [[1982]] fon conseller del president del Govern, [[Leopoldo Calvo Sotelo]]. Posteriorment es va retirar de la política i fon [[Consell d'Estat|conseller d'Estat]] ([[1982]]-[[1985]]), professor de dret polític i doctor honoris causa per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en l'any [[1993]].


Dona nom al consell d'Attard, la que fora la seua casa de camp en [[Fontanars dels Alforins]]
Dona nom al consell d'Attard, la que fora la seua casa de camp en [[Fontanars dels Alforins]]
== Denominació de ''Comunitat Valenciana'' ==
Ell mateix, s'atribuïx la denominació de ''[[Comunitat Valenciana]]'' per al territori valencià en l'Estatut d'autonomia valencià, segons les seues declaracions en una entrevista realisada per [[Miquel Alberola]] per a la revista [[Pancatalanisme|pancatalanista]] ''[[El Temps]]'', en l'any [[1991]].
{{Cita|Emilio Attard: «L'imbecilitat de ‘Comunitat Valenciana’ és meua»|(''[[El Temps]]'', 14.10.1991)}}


== Obres ==
== Obres ==
Llínea 46: Llínea 52:
''¿Emilio Attard era el mediador, rol que le gustó asumir después del Estatut?''
''¿Emilio Attard era el mediador, rol que le gustó asumir después del Estatut?''


''Era un Maquiavelo de la calle de la Paz, o de Santa Bárbara. Le divertía hacer "maldades" y fue un político total. Nada de pacificador. Es la imagen que daba.''|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''Levante-EMV'', 10.10.210)}}
''Era un Maquiavelo de la calle de la Paz, o de Santa Bárbara. Le divertía hacer "maldades" y fue un político total. Nada de pacificador. Es la imagen que daba.''|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''Levante-EMV'', 10.10.2010)}}


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Comonscat|Emilio Attard}}


* [https://es.wikipedia.org/wiki/Emilio_Attard Emilio Attard en Wikipedia]
* [https://dbe.rah.es/biografias/7032/emilio-attard-alonso Biografia de Emilio Attard Alonso - Real Acadèmia de l'Història]
* [http://www.elpais.com/articulo/agenda/Emilio/Attard/presidente/comision/elaboro/Constitucion/elpepigen/19971217elpepiage_1/Tes Necrològics] en ''[[El País]] '', 17 de decembre de 1997.
* [http://www.elpais.com/articulo/agenda/Emilio/Attard/presidente/comision/elaboro/Constitucion/elpepigen/19971217elpepiage_1/Tes Necrològics] en ''[[El País]] '', 17 de decembre de 1997.
*[http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.Pdf Diccionari biogràfic de polítics valencians 1810-2005], Institució Alfons el Magnànim.
*[http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.Pdf Diccionari biogràfic de polítics valencians 1810-2005], Institució Alfons el Magnànim.
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/10/apunto-cauce-turia-batalla-simbolos-saler/746388.html Entrevista a María Consuelo Reyna (1ª part) - ''Levante-EMV'']
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/10/apunto-cauce-turia-batalla-simbolos-saler/746388.html Entrevista a María Consuelo Reyna (1ª part) - ''Levante-EMV'']
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/11/politicos-pisan-calle-viven-margen-realidad/746602.html Entrevista a María Consuelo Reyna (2ª part) - ''Levante-EMV'']
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/11/politicos-pisan-calle-viven-margen-realidad/746602.html Entrevista a María Consuelo Reyna (2ª part) - ''Levante-EMV'']
{{Traduït de|es|Emilio_Attard}}


[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Emilio_Attard_Alonso»