Diferència entre les revisions de "Coliseu"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Originalment era denominat ''Amfiteatre Flavio'' (''Amphitheatrum Flavium''), en honor a la [[Dinastia Flavia]] d'emperadors que ho va construir, i va passar a cridar-se ''Colosseum'' per una gran estàtua que hi havia prop, el [[Colós de Neró]], que no ha aplegat fins a nosatres. | Originalment era denominat ''Amfiteatre Flavio'' (''Amphitheatrum Flavium''), en honor a la [[Dinastia Flavia]] d'emperadors que ho va construir, i va passar a cridar-se ''Colosseum'' per una gran estàtua que hi havia prop, el [[Colós de Neró]], que no ha aplegat fins a nosatres. | ||
Per la seua conservació i història, el Coliseu és un dels [[monuments]] més famosos de la [[antiguetat clàssica]]. Fon declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]] en l'any [[1980]] per la [[Unesco]] i una de [[Les Noves Sèt Maravelles del Món Modern]] el [[7 de juliol]] de [[2007]]. | Per la seua conservació i història, el Coliseu és un dels [[monuments]] més famosos de la [[antiguetat clàssica]]. Fon declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]] en l'any [[1980]] per la [[Unesco]] i una de [[Les Noves Sèt Maravelles del Món Modern]] el [[7 de juliol]] de [[2007]]. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{DGLV|Coliseu}} | {{DGLV|Coliseu}} | ||
Última revisió del 12:25 15 set 2025
El Coliseu (en llatí: Amphitheatrum Flavium Romae) és un amfiteatre de l'época del Imperi romà, construït en el sigle I i ubicat en el centre de la ciutat de Roma.
Originalment era denominat Amfiteatre Flavio (Amphitheatrum Flavium), en honor a la Dinastia Flavia d'emperadors que ho va construir, i va passar a cridar-se Colosseum per una gran estàtua que hi havia prop, el Colós de Neró, que no ha aplegat fins a nosatres.
Per la seua conservació i història, el Coliseu és un dels monuments més famosos de la antiguetat clàssica. Fon declarat Patrimoni de l'Humanitat en l'any 1980 per la Unesco i una de Les Noves Sèt Maravelles del Món Modern el 7 de juliol de 2007.
