L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic"

← Edició anterior
desferXavier (Discussió | contribucions)
Administradors
33 225 edicions
VisualWikitext
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 18: Llínea 18:
Al morir el [[rei]] [[Carles II de Castella]] sense successió en l'any [[1700]], l'archiduc Carles era supostament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]], que estipulava la seua successió en un atre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el recolzament del [[Regne de Portugal]], [[Regne d'Anglaterra]], [[Regne d'Escòcia]], [[Regne d'Irlanda]] i la major part del [[Sacre Imperi Romanogermànic]],<ref name=Charlesbrittanica>{{Cite web|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/107109/Charles-VI|title=Charles VI (Holy Roman emperor)|author=Encyclopædia Britannica|publisher=britannica.com|accessdate=22/10/2009}}</ref> pero Carles II va testar a favor de [[Felip V d'Espanya|Felip d'Anjou]], net del [[rei]] [[Lluís XIV de França]] i besnet de [[Felip IV de Castella]], com a successor, per lo que s'inicià un conflicte entre els dos pretenents, conegut en el nom de [[Guerra de Successió Espanyola]].<ref name="s1714aposta">{{ref-publicació |llinage=Coll |nom =Maria |artícul =L'aposta catalana |publicació=Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] |lloc=Barcelona |eixemplar=núm. 108 |data=setembre 2011 |pàgines=p.24-27 |issn=1695-2014}}</ref>
Al morir el [[rei]] [[Carles II de Castella]] sense successió en l'any [[1700]], l'archiduc Carles era supostament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]], que estipulava la seua successió en un atre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el recolzament del [[Regne de Portugal]], [[Regne d'Anglaterra]], [[Regne d'Escòcia]], [[Regne d'Irlanda]] i la major part del [[Sacre Imperi Romanogermànic]],<ref name=Charlesbrittanica>{{Cite web|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/107109/Charles-VI|title=Charles VI (Holy Roman emperor)|author=Encyclopædia Britannica|publisher=britannica.com|accessdate=22/10/2009}}</ref> pero Carles II va testar a favor de [[Felip V d'Espanya|Felip d'Anjou]], net del [[rei]] [[Lluís XIV de França]] i besnet de [[Felip IV de Castella]], com a successor, per lo que s'inicià un conflicte entre els dos pretenents, conegut en el nom de [[Guerra de Successió Espanyola]].<ref name="s1714aposta">{{ref-publicació |llinage=Coll |nom =Maria |artícul =L'aposta catalana |publicació=Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] |lloc=Barcelona |eixemplar=núm. 108 |data=setembre 2011 |pàgines=p.24-27 |issn=1695-2014}}</ref>


En l'any [[1705]], l'archiduc Carles embarcà en un eixèrcit aliat en [[Lisboa]] en direcció al Mediterràneu. Es para en [[Altea]], i el [[17 d'agost]] els aliats proclamaren rei a l'archiduc Carles en la ciutat de [[Dénia]], en el recolzament de la població civil<ref>Regidoria de Cultura de Dénia, ''[http://books.google.cat/books?id=b1XsSAAACAAJ&dq=proclamaci%C3%B3+arxiduc+Carles&hl=ca&ei=j3mnTLW6B42UOs3ukMcM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ L'Archiduc Carles i Dénia: colecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): [[Joan Batiste Basset]] proclama en Dénia a l'archiduc Carles rei de Valéncia : III Centenari (1705-2005).]''</ref> i la revolta valenciana dels [[Maulets (història)|maulets]] s'estengué liderada per [[Joan Baptista Basset]]. Mentres els escamots armats tancaren el pas als borbònics en la plana de [[Vic]]. La flota de l'Archiduc arribà a Barcelona el [[22 d'agost]] de [[1705]]. Barcelona, rodejada de les tropes aliades va rendir-se el [[9 d'octubre]] quan el [[Virrei de Catalunya]] [[Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar]] signà la capitulació. El [[22 d'octubre]] entra en Barcelona l'Arxiduc Carles, que el [[7 de novembre]] de [[1705]] jura les constitucions catalanes, i fon proclamat rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg, instalant-se en el Palau Real Nou.<ref>{{Ref-llibre |llinage= |nom= |títul=L'onze de setembre |url=http://books.google.es/books?id=E8wQAQAAIAAJ&q=palau+reial+arxiduc+carles&dq=palau+reial+arxiduc+carles&hl=ca&sa=X&ei=1BLOUZe8Cs3fOPm1gZgE&ved=0CDUQ6AEwATgU |llengua= |editorial=Santiago Albertí |data=1964 |pàgines=55 |isbn=}}</ref> En la necessitat d'expulsar la [[Casa de Borbó]] de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'[[Eixèrcit Regular Austraciste]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Balcells |nom=Albert |títol=Història de Catalunya |url=http://books.google.es/books?id=vZZ8uxE6W44C&pg=PA692&dq=regiment+1705+Consell+de+Cent&hl=ca&sa=X&ei=l1yRUa_3GcmXO6zHgIgG&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=regiment%201705%20Consell%20de%20Cent&f=false |llengua= |editorial=La Butxaca |data=2011 |pàgines=692 |isbn=8499302238}}</ref>
En l'any [[1705]], l'archiduc Carles embarcà en un eixèrcit aliat en [[Lisboa]] en direcció al Mediterràneu. Es para en [[Altea]], i el [[17 d'agost]] els aliats proclamaren rei a l'archiduc Carles en la ciutat de [[Dénia]], en el recolzament de la població civil<ref>Regidoria de Cultura de Dénia, ''[http://books.google.cat/books?id=b1XsSAAACAAJ&dq=proclamaci%C3%B3+arxiduc+Carles&hl=ca&ei=j3mnTLW6B42UOs3ukMcM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ L'Archiduc Carles i Dénia: colecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): [[Joan Batiste Basset]] proclama en Dénia a l'archiduc Carles rei de Valéncia : III Centenari (1705-2005).]''</ref> i la revolta valenciana dels [[Maulets (història)|maulets]] s'estengué liderada per [[Joan Batiste Basset]]. Mentres els escamots armats tancaren el pas als borbònics en la plana de [[Vic]]. La flota de l'Archiduc arribà a Barcelona el [[22 d'agost]] de [[1705]]. Barcelona, rodejada de les tropes aliades va rendir-se el [[9 d'octubre]] quan el [[Virrei de Catalunya]] [[Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar]] signà la capitulació. El [[22 d'octubre]] entra en Barcelona l'Arxiduc Carles, que el [[7 de novembre]] de [[1705]] jura les constitucions catalanes, i fon proclamat rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg, instalant-se en el Palau Real Nou.<ref>{{Ref-llibre |llinage= |nom= |títul=L'onze de setembre |url=http://books.google.es/books?id=E8wQAQAAIAAJ&q=palau+reial+arxiduc+carles&dq=palau+reial+arxiduc+carles&hl=ca&sa=X&ei=1BLOUZe8Cs3fOPm1gZgE&ved=0CDUQ6AEwATgU |llengua= |editorial=Santiago Albertí |data=1964 |pàgines=55 |isbn=}}</ref> En la necessitat d'expulsar la [[Casa de Borbó]] de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'[[Eixèrcit Regular Austraciste]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Balcells |nom=Albert |títol=Història de Catalunya |url=http://books.google.es/books?id=vZZ8uxE6W44C&pg=PA692&dq=regiment+1705+Consell+de+Cent&hl=ca&sa=X&ei=l1yRUa_3GcmXO6zHgIgG&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=regiment%201705%20Consell%20de%20Cent&f=false |llengua= |editorial=La Butxaca |data=2011 |pàgines=692 |isbn=8499302238}}</ref>


En [[1706]], l'archiduc Carles fon proclamat rei en [[Saragossa]]. La reacció bèlica de [[Felip d'Anjou]] a l'any següent dugué el principal eixèrcit [[Dinastia dels Habsburg|proHabsburg]] en la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i [[James Fitz-James Stuart]] es va dirigir cap a l'[[Ebre]]<ref>{{es}} Enrique Giménez López, ''[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5005/1/RHM_06-07_03.pdf Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar]''</ref> mentres [[François Bidal d'Asfeld]] va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sur del [[Regne de Valéncia]]<ref>{{en}} William Young, ''[http://books.google.cat/books?id=wErzZ_lUWAQC&pg=PA405&dq=george+byng+alicante+1706&hl=ca&ei=zIIFTJ26LpqSOJ2h7YUF&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDYQ6AEwAg#v=onepage&q=george%20byng%20alicante%201706&f=false International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great]'', p.405</ref> i tingué com a conseqüència la conquista dels regnes de Valéncia i d'Aragó, despuix de la [[batalla d'Almansa]] el [[25 d'abril]] de [[1707]].  
En [[1706]], l'archiduc Carles fon proclamat rei en [[Saragossa]]. La reacció bèlica de [[Felip d'Anjou]] a l'any següent dugué el principal eixèrcit [[Dinastia dels Habsburg|proHabsburg]] en la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i [[James Fitz-James Stuart]] es va dirigir cap a l'[[Ebre]]<ref>{{es}} Enrique Giménez López, ''[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5005/1/RHM_06-07_03.pdf Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar]''</ref> mentres [[François Bidal d'Asfeld]] va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sur del [[Regne de Valéncia]]<ref>{{en}} William Young, ''[http://books.google.cat/books?id=wErzZ_lUWAQC&pg=PA405&dq=george+byng+alicante+1706&hl=ca&ei=zIIFTJ26LpqSOJ2h7YUF&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDYQ6AEwAg#v=onepage&q=george%20byng%20alicante%201706&f=false International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great]'', p.405</ref> i tingué com a conseqüència la conquista dels regnes de Valéncia i d'Aragó, despuix de la [[batalla d'Almansa]] el [[25 d'abril]] de [[1707]].  
Llínea 39: Llínea 39:
Fins a l'any [[1725]] no renuncià a la corona hispana, en el [[Tractat de Viena (1725)|Tractat de Viena]],<ref>{{Ref-llibre |llinage=Koch |nom=Christophe |cognom2=Schoell |nom2=Frédéric |cognom3=Green |nom3=Joseph Cogswell |cognom4=Frost |nom4=John |títol=History of the revolutions in Europe, from the subversion of the Roman Empire in the west, to the Congress of Vienna: From the French of Christopher William Koch; with a continuation to the year 1815 |url=http://books.google.es/books?id=tiEMAAAAYAAJ&pg=RA1-PA64&dq=Treaty+of+Vienna+1725+spain&hl=ca&sa=X&ei=sMZNUo60Ccad7QbGpoDIBg&ved=0CFEQ6AEwBA#v=onepage&q=Treaty%20of%20Vienna%201725%20spain&f=false |llengua=anglés |editorial=E. Hunt and Son |data=1867 |pàgines=64 |isbn=}}</ref> per a ell i per als seus descendents, encara que mantenint fins a la seua mort els títuls que havia pres en escomençar el conflicte successori.<ref>{{ref-web |url=http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Tractat_de_viena.jpeg|títol=Fitxer:Tractat de viena.jpeg}}</ref>
Fins a l'any [[1725]] no renuncià a la corona hispana, en el [[Tractat de Viena (1725)|Tractat de Viena]],<ref>{{Ref-llibre |llinage=Koch |nom=Christophe |cognom2=Schoell |nom2=Frédéric |cognom3=Green |nom3=Joseph Cogswell |cognom4=Frost |nom4=John |títol=History of the revolutions in Europe, from the subversion of the Roman Empire in the west, to the Congress of Vienna: From the French of Christopher William Koch; with a continuation to the year 1815 |url=http://books.google.es/books?id=tiEMAAAAYAAJ&pg=RA1-PA64&dq=Treaty+of+Vienna+1725+spain&hl=ca&sa=X&ei=sMZNUo60Ccad7QbGpoDIBg&ved=0CFEQ6AEwBA#v=onepage&q=Treaty%20of%20Vienna%201725%20spain&f=false |llengua=anglés |editorial=E. Hunt and Son |data=1867 |pàgines=64 |isbn=}}</ref> per a ell i per als seus descendents, encara que mantenint fins a la seua mort els títuls que havia pres en escomençar el conflicte successori.<ref>{{ref-web |url=http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Tractat_de_viena.jpeg|títol=Fitxer:Tractat de viena.jpeg}}</ref>


L'Archiduc Carles estava molt descontent per la pèrdua d'Espanya, i com a resultat, va imitar el seriot cerimonial de la cort dels Habsburg espanyols (''Spanische Hofreitschule''), adoptant la vestimenta d'un monarca espanyol, que, segons l'historiador britànic Edward Crankshaw, consistia en "un gipó negre i miges, sabates negres i miges roges". Durant el seu regnat es va construir la [[Biblioteca Nacional]] i les obres més importants del Barroc en [[Viena]]. També va tindre aficions musicals: va fer composicions i a voltes dirigia l'orquesta de la cort.
L'Archiduc Carles estava molt descontent per la pèrdua d'Espanya, i com a resultat, va imitar el seriot cerimonial de la cort dels Habsburg espanyols (''Spanische Hofreitschule''), adoptant la vestimenta d'un monarca espanyol, que, segons l'historiador britànic [[Edward Crankshaw]], consistia en "un gipó negre i calces, sabates negres i calces roges". Durant el seu regnat es va construir la [[Biblioteca Nacional]] i les obres més importants del Barroc en [[Viena]]. També va tindre aficions musicals: va fer composicions i a voltes dirigia l'orquesta de la cort.


Carles VI d'Àustria morí el [[20 d'octubre]] de [[1740]] en Viena pero el seu intent per conseguir que la seua filla fora hereua foren contestats per [[França]], [[Prussia]], [[Baviera]] i [[Saxònia]], que varen iniciar la [[Guerra de Successió Austríaca]] en l'invasió de [[Silèsia]] per [[Frederic el Gran]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Asprey |nom=Robert B. |títol=Frederick the Great: The Magnificent Enigma |url= |llengua=anglès |editorial=Backinprint.com |data=2007 |pàgines=164 |isbn=0595469000}}</ref>
Carles VI d'Àustria morí el [[20 d'octubre]] de [[1740]] en Viena pero el seu intent per conseguir que la seua filla fora hereua foren contestats per [[França]], [[Prussia]], [[Baviera]] i [[Saxònia]], que varen iniciar la [[Guerra de Successió Austríaca]] en l'invasió de [[Silèsia]] per [[Frederic el Gran]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Asprey |nom=Robert B. |títol=Frederick the Great: The Magnificent Enigma |url= |llengua=anglès |editorial=Backinprint.com |data=2007 |pàgines=164 |isbn=0595469000}}</ref>
Llínea 59: Llínea 59:
* {{Ref-llibre |cognom=Crankshaw |nom=Edward |títol=Maria Theresa |url= |llengua=anglès |editorial=Longman publishers |data=1969 |pàgines= |isbn= |ref=harv}}
* {{Ref-llibre |cognom=Crankshaw |nom=Edward |títol=Maria Theresa |url= |llengua=anglès |editorial=Longman publishers |data=1969 |pàgines= |isbn= |ref=harv}}
* {{Ref-llibre |cognom=Juan Vidal |nom=Joseph |títol=Política Interior y Exterior de Los Borbones |url=http://books.google.es/books?id=EJWbFOMjK4MC&pg=PA63&dq=9+octubre+1705+velasco&hl=ca&sa=X&ei=aXmNUZYckrqEB_SkgagH&ved=0CFUQ6AEwBw#v=onepage&q=9%20octubre%201705%20velasco&f=false |llengua=castellà |editorial=Akal |data=2001 |isbn=8470904108 |ref=harv}}
* {{Ref-llibre |cognom=Juan Vidal |nom=Joseph |títol=Política Interior y Exterior de Los Borbones |url=http://books.google.es/books?id=EJWbFOMjK4MC&pg=PA63&dq=9+octubre+1705+velasco&hl=ca&sa=X&ei=aXmNUZYckrqEB_SkgagH&ved=0CFUQ6AEwBw#v=onepage&q=9%20octubre%201705%20velasco&f=false |llengua=castellà |editorial=Akal |data=2001 |isbn=8470904108 |ref=harv}}
* {{ref-publicació |cognom=León Sanz |nom=Virginia |article=Jornada a Barcelona de Isabel Cristina de Brunswick, esposa del archiduque Carlos (1708) |url= |llengua=castellà |consulta= |publicació=Estudis |volum= |exemplar=n.33 |data=2007 |pàgines= |ref=harv }}
* {{ref-publicació |cognom=León Sanz |nom=Virginia |article=Jornada a Barcelona de Isabel Cristina de Brunswick, esposa del archiduque Carlos (1708) |url= |llengua=castellà |consulta= |publicació=Estudis |volum= |eixemplar=n.33 |data=2007 |pàgines= |ref=harv }}
* {{ref-llibre |cognom=Pérez |nom=Carme |títol=De l'alçament maulet al triumf botifler |editorial=Tres i Quatre |lloc= |data=1981 |isbn=9788475020396 }}
* {{ref-llibre |cognom=Pérez |nom=Carme |títol=De l'alçament maulet al triumf botifler |editorial=Tres i Quatre |lloc= |data=1981 |isbn=9788475020396 }}
* {{Ref-llibre |cognom=Soldevila i Zubiburu |nom=Ferran |Enllaçautor=Ferran Soldevila i Zubiburu |títol=Història de Catalunya |volum=vol.1 |url=http://books.google.es/books?id=dWg-Tq2yqEEC&pg=PA895&dq=1542+perpinya+milicia&hl=ca&sa=X&ei=nG2BUcHVK_HG7Aab2oCIBw&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=1542%20perpinya%20milicia&f=false |llengua= |editorial=Alpha |data=1963 |ref=harv}}
* {{Ref-llibre |cognom=Soldevila i Zubiburu |nom=Ferran |Enllaçautor=Ferran Soldevila i Zubiburu |títol=Història de Catalunya |volum=vol.1 |url=http://books.google.es/books?id=dWg-Tq2yqEEC&pg=PA895&dq=1542+perpinya+milicia&hl=ca&sa=X&ei=nG2BUcHVK_HG7Aab2oCIBw&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=1542%20perpinya%20milicia&f=false |llengua= |editorial=Alpha |data=1963 |ref=harv}}
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Carles_VI_del_Sacre_Imperi_Romanogermànic»