Diferència entre les revisions de "Adolf Gil i Morte"

Pàgina nova, en el contingut: «'''Adolf Gil i Morte''' (Soneja, 1860 - Valéncia, 1929) fon un mege i polític valencià. En 1880 es llicencià en medicina i ciències en la...».
 
Text reemplaça - 'Soneja' a 'Soneixa'
 
(No es mostren 36 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Adolf Gil i Morte''' ([[Soneja]], [[1860]] - [[Valéncia]], [[1929]]) fon un mege i polític valencià. En [[1880]] es llicencià en medicina i ciències en la Universitat de [[Valéncia]], i arribà a ser catedràtic de fisiologia.
{{Biografia|
| nom = Adolf Gil i Morte
| image = [[Image:Gilymorte.jpg|200px|Dr. Gil i Morte]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Mege i polític.
| data_naix = [[30 de juliol]] de [[1860]] 
| lloc_naix = [[Soneixa]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[7 de juny]] de [[1929]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Adolf Gil i Morte''' ([[Soneixa]], [[30 de juliol]] de [[1860]] - [[Valéncia]], [[7 de juny]] de [[1929]]) fon un mege i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]].  


Més tart va tindre un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la tuberculosi, raó per la qual fon nomenat president del [[Colege de Meges de Valéncia]], de l'[[Institut Mèdic]] i de la [[Reial Acadèmia Nacional de Medicina]]. Milità en el Partit Republicà Centralista de [[Nicolás Salmerón]] i posteriorment ingressà en Unió Republicana.
== Biografia ==


El [[1892]] fon escollit membre de la Diputació provincial pel districte de [[Chiva]] - [[Bunyol]] - [[Carlet]], diputat pel de [[Sueca]] a les eleccions generals espanyoles de [[1903]] i pel de [[Valéncia]] a les de [[1907]] pero en [[1908]] dimití i cedí l'esca a [[Fèlix Azzati i Descalci]].
Adolf Gil i Morte és llicencià en l'any [[1881]] en Medicina i Ciències en l'[[Universitat de Valéncia]], i arribà a ser catedràtic de fisiologia en l'any [[1889]].


En les eleccions generals espanyoles de [[1918]], com a membre del Partido Reformista i dins l'Aliança d'Esquerres, fon escollit novament diputat per [[Sueca]].
Més tart tingué un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la [[Tuberculosis|tuberculosis]], raó per la qual fon nomenat president del [[Colege de Meges de Valéncia]], de l'[[Institut Mèdic]] i de la [[Real Acadèmia Nacional de Medicina]]. Fon el primer President del Colege de Meges de Valéncia, càrrec que va desempenyar entre [[1898]] i [[1904]]. Durant els anys de la [[I Guerra Mundial]] pertany al Comité permanent internacional d'Asseguració Social.


== Trayectòria política ==
En l'any [[1892]] fon escollit membre de la [[Diputació de Valéncia|Diputació provincial]] pel districte de [[Chiva]] - [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]] - [[Carlet]]. Milità en el Partit Republicà Centraliste de [[Nicolás Salmerón]] i posteriorment ingressà en [[Unió Republicana]]. Procedent del republicanisme de centre, fon triat diputat provincial i diputat en Corts per [[Sueca]] en [[1903]] i per Valéncia en [[1907]] dins de la candidatura pero en [[1908]] dimití i cedí l'escan a [[Félix Azzati|Fèlix Azzati i Descalci]], [[Blasquisme|blasquiste]].
A raïl de la separació en l'any [[1908]] entre el blasquisme i el sector republicà de Salmerón representat per "El Mercantil" s'adherí al Partit Reformiste de Melquiades Álvarez i Azcárate i obtingué en l'any [[1918]] el banc de diputat.
En les eleccions generals espanyoles de [[1918]], com a membre del [[Partit Reformiste|Partido Reformista]] i dins de l'Aliança d'Esquerres, fon escollit novament diputat per [[Sueca]].
Fon nomenat fill predilecte de la [[ciutat de Valéncia]] en l'any [[1920]] i actualment té un carrer dedicat en el seu nom en [[Valéncia]].
== Obres ==
* Vías de penetración del agua en el organismo (1888)
* Fisiología humana (Valencia, 1899)
* Tratado de fisiología humana y fisiología comparada (1902 y 1903)
== Guardons i distincions ==
* El Dr. Gil i Morte, ademés d'haver eixercitat diversos càrrecs polítics i de direcció en distints camps, fon guardonat en l'any [[1920]] en ser nomenat per l'ajuntament com a Fill Predilecte de Valéncia.
* Per un atre costat, en el seu honor, l'[[Ajuntament de Valéncia]] té registrada una fundació sense fins de lucre en el nom Gil i Morte,​ la qual té per objectiu fonamental el foment de l'investigació científica i l'arraïlada cultural en Valéncia. No obstant, en l'any [[2011]] es va obrir un periodo d'informació prèvia en relació en l'inici del procediment de regularisació o d'extinció de la Fundació Adolfo Gil i Morte.​
* Un carrer de la ciutat de Valéncia porta el seu nom. 
== Referències ==
* Colegio de Médicos de Valencia. ''Valencia Médica''
* González Rebollo, Ana ''Las Juntas Directivas''
== Bibliografia ==
* [https://www.cervantesvirtual.com/obra/jose-puche-alvarez-18961979-historia-de-un-compromiso-estudio-biografico-y-cientifico-de-un-republicano-espanol--0/  Barona Vilar, José José Puche Álvarez: Historia de un compromiso]
* Perales Birlanga, Germán (2011). Universitat de Valéncia, ed. Católicos y liberales: ''El movimiento estudiantil en la Universidad de Valencia (1875-1939)''. p. 35. ISBN 9788437083100
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Adolfo_Gil_y_Morte Adolf Gil i Morte en Wikipedia]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Meges]]
[[Categoria:Meges valencians]]
[[Categoria:Meges valencians]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics Valencians]]
[[Categoria:Sigle XIX]]
[[Categoria:Sigle XX]]