L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Oliva (Valéncia)"

desferValencian (Discussió | contribucions)
Burócrates, Administradors
84 623 edicions
VisualWikitext
Pàgina nova, en el contingut: «'''Oliva''' és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el surest de la província de Valéncia, en la comarca de [[La Safo...».
 
 
(No es mostren 54 edicions intermiges d'8 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Oliva''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el surest de la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Safor]]. Conta en 27.374 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).
[[Image:Oliva, plaça de l'ajuntament.JPG|thumb|250px|Plaça de l'Ajuntament]]
'''Oliva''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el surest de la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Safor]].


== Geografia ==
== Geografia ==


Situat en el llímit meridional de la [[província de Valéncia]]. Pel seu relleu geogràfic es pot dividir en tres zones ben diferenciades: la montanya, el pla ocupat per l'horta i la zona pantanosa al surest. La costa és baixa i arenosa, en plages d'arenes fines en tota la seua llongitut. El clima és mediterràneu.
Situat en el llímit meridional de la [[província de Valéncia]]. Pel seu relleu geogràfic es pot dividir en tres zones ben diferenciades: la montanya, el pla ocupat per l'horta i la zona pantanosa al surest. La costa és baixa i arenosa, en plages d'arenes fines en tota la seua llongitut. El clima és [[mediterràneu]].


Part del seu terme municipal està integrat del [[parc natural]] del [[Marjal de Pego-Oliva]].
Part del seu terme municipal està integrat del [[parc natural]] del [[Marjal de Pego-Oliva]].
Llínea 14: Llínea 15:
!  !![[Giner]] !! [[Febrer]] !! [[Març]] !! [[Abril]] !! [[Maig]] !! [[Juny]] !! [[Juliol]] !! [[Agost]] !! [[Setembre]] !! [[Octubre]] !! [[Novembre]] !! [[Decembre]]  
!  !![[Giner]] !! [[Febrer]] !! [[Març]] !! [[Abril]] !! [[Maig]] !! [[Juny]] !! [[Juliol]] !! [[Agost]] !! [[Setembre]] !! [[Octubre]] !! [[Novembre]] !! [[Decembre]]  
|-
|-
| align=center| MAX. || align=center| 17é || align=center| 19é || align=center| 20é || align=center| 22é || align=center| 25é || align=center| 29é || align=center| 32é || align=center| 34é || align=center| 29é || align=center| 25é || align=center| 20é || align=center| 18é
| align=center| MAX. || align=center| 17º || align=center| 19º || align=center| 20º || align=center| 22º || align=center| 25º || align=center| 29º || align=center| 32º || align=center| 34º || align=center| 29º || align=center| 25º || align=center| 20º || align=center| 18º
|-
|-
| align=center| MIN. || align=center| 7m || align=center| 9é || align=center| 11é || align=center| 13é || align=center| 15é || align=center| 21é || align=center| 22é || align=center| 23é || align=center| 20é || align=center| 15é || align=center| 11é || align=center| 8u
| align=center| MIN. || align=center| 7º || align=center| 9º || align=center| 11º || align=center| 13º || align=center| 15º || align=center| 21º || align=center| 22º || align=center| 23º || align=center| 20º || align=center| 15º || align=center| 11º || align=center| 8º
|-
|-
| align=center| Cm. || align=center| 2.70 || align=center| 2.75 || align=center| 1.95 || align=center| 2.80 || align=center| 2.85 || align=center| 1.10 || align=center| 0.75 || align=center| 0.80 || align=center| 4.30 || align=center| 4.10 || align=center| 3.20 || align=center| 4.60  
| align=center| Cm. || align=center| 2.70 || align=center| 2.75 || align=center| 1.95 || align=center| 2.80 || align=center| 2.85 || align=center| 1.10 || align=center| 0.75 || align=center| 0.80 || align=center| 4.30 || align=center| 4.10 || align=center| 3.20 || align=center| 4.60  
Llínea 22: Llínea 23:




Entre Novembre i Febrer poden arribar [[borrasca]]s d'aire fret que afecten esta zona, pero les temperatures baixen notablement, per eixemple, que un dia de Decembre estiga ras i 18é de màxima, i l'endemà 14é de màxima i pluja.
Entre [[novembre]] i [[febrer]] poden arribar borrasques d'aire fret que afecten esta zona, pero les temperatures baixen notablement, per eixemple, que un dia de [[decembre]] estiga ras i 18º de màxima, i l'endemà 14º de màxima i pluja.


Igualment entre Maig i Setembre poden arribar onades de calor (arriben més a l'estiu, pero a vegades també Al Maig i Setembre), per eixemple, un dia d'Agost en 32é, i un dia després 38é. Les temperatures per damunt de 35é A l'Estiu són molt freqüents, i les màximes de més de 40é ocorren durant alguns dies Al Juliol i Agost, pero no de forma contínua.  
Igualment entre [[maig]] i [[setembre]] poden arribar onades de calor (arriben més a l'estiu, pero a vegades també Al Maig i Setembre), per eixemple, un dia d'[[agost]] en 32º, i un dia despuix 38º. Les temperatures per damunt de 35º En l'[[estiu]] són molt freqüents, i les màximes de més de 40º ocorren durant alguns dies en [[juliol]] i agost, pero no de forma contínua.  


Les temperatures no baixen de 5º-6º normalment, pero en onades de fret poden arribar a 4t, encara que és prou rar. Les gelades són molt rares, i també la neu és molt rara. Alguns dies a l'estiu, el mercuri es pot disparar arribant a valors de +40º, pero no molt continuadament, sino que uns dies. Igualment a l'hivern, a conseqüència de les onades de fret, el mercuri pot baixar a tan sols 4t, pero només 1 o 2 dies.  
Les temperatures no baixen de 5º-6º normalment, pero en onades de fret poden arribar a 4º, encara que és prou rar. Les gelades són molt rares, i també la neu és molt rara. Alguns dies en l'estiu, el mercuri es pot disparar arribant a valors de +40º, pero no molt continuadament, sino que uns dies. Igualment en l'[[hivern]], a conseqüència de les onades de fret, el mercuri pot baixar a tan sols 4º, pero a soles 1 o 2 dies.  


La temperatura mijana anual és de 18.5ºC.
La temperatura mija anual és de 18.5ºC.
 
 
=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===
=== Barris i pedanies ===
En el [[terme municipal]] d'Oliva es troba també el núcleu de població de '''Plaja d'Oliva''' (en [[valencià]] '''''Plaja d'Oliva''''').
En el [[terme municipal]] d'Oliva es troba també el núcleu de població de '''Plaja d'Oliva'''.
Oliva, conta en els següents barris, que s'identifiquen en les circumscripcions eclesiàstiques:
Oliva, conta en els següents barris, que s'identifiquen en les circumscripcions eclesiàstiques:


:- Barri de Santa Maria
:- Barri de Santa Maria
:- Barri de Sant Roc
:- Barri de Sant Roc
:- Barri de San Francisco
:- Barri de Sant Francesc


=== Localitats llimítrofes ===
=== Localitats llimítrofes ===
Llínea 44: Llínea 45:
== Història ==
== Història ==


Constituïda en Comtat per [[Alfons el Magnànim]] en 1449, el seu primer Comte va ser Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt.
Constituïda en comtat per [[Alfons el Magnànim]] en l'any [[1449]], el seu primer comte va ser Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt.
   
   
Quan en [[1609]] la [[expulsió dels moriscs]] deixa seca els camps i viles valencianes, Oliva passa per moments difícils, així i tot, sense ser una de les poblacions més afectades. Serà en el [[segle XVIII]] quan, junt en la resta del desaparegut Regne de Valéncia, s'inicie un periodo de recuperació que tindrà com a punt destacable no sols l'aspecte econòmic, sino fonamentalment el cultural.
Quan en l'any [[1609]] l'[[expulsió dels moriscs]] deixa secs els camps i viles valencianes, Oliva passa per moments difícils, aixina i tot, sense ser una de les poblacions més afectades. Serà en el [[sigle XVIII]] quan, junt en el restant del desaparegut [[Regne de Valéncia]], s'inicie un periodo de recuperació que tindrà com a punt destacable no sols l'aspecte econòmic, sino fonamentalment el cultural.


En la [[divisió provincial de 1822]] va ser adscrita a la [[Província de Xàtiva]] i en la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|la divisió de 1833]] a la de [[Província d'Alacant|Alacant]], passant definitivament a [[província de Valéncia|Valéncia]] en [[1836]].
En la [[divisió provincial de 1822]] va ser adscrita a la [[Província de Xàtiva]] i en la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|la divisió de 1833]] a la de [[Província d'Alacant|Alacant]], passant definitivament a [[província de Valéncia|Valéncia]] en l'any [[1836]].


Actualment és un municipi turístic de gran proyecció.
Actualment és un municipi turístic de gran proyecció.
Llínea 55: Llínea 56:
{{Alcaldes_Espanya
{{Alcaldes_Espanya
   |  Alcalde_1 = Vicente Llopis Sifres
   |  Alcalde_1 = Vicente Llopis Sifres
   |  Partit_1 = (PSPV-PSOE)
   |  Partit_1 = ([[PSPV-PSOE]])
   |  Alcalde_2 = Felipe Oltra
   |  Alcalde_2 = Felipe Oltra
   |  Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
   |  Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
Llínea 61: Llínea 62:
   |  Partit_3 = [[AP]]
   |  Partit_3 = [[AP]]
   |  Alcalde_4 = Vicent Monzonís
   |  Alcalde_4 = Vicent Monzonís
   |  Partit_4 = PSPV-PSOE
   |  Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
   |  Alcalde_5 = Enrique J. Orquín Morell
   |  Alcalde_5 = Enrique J. Orquín Morell
   |  Partit_5 = [[PPCV]]
   |  Partit_5 = [[PPCV]]
   |  Alcalde_6 = Enrique J. Orquín Morell
   |  Alcalde_6 = Enrique J. Orquín Morell
   |  Partit_6 = PPCV
   |  Partit_6 = [[PPCV]]
   |  Alcalde_7 = Salvador Fuster Mestre  
   |  Alcalde_7 = Salvador Fuster Mestre  
   |  Partit_7 = PSPV-PSOE
   |  Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
   |  Alcalde_8 = Salvador Fuster Mestre  
   |  Alcalde_8 = Salvador Fuster Mestre  
   |  Partit_8 = PSPV-PSOE
   |  Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
  |  Alcalde_9 = Chelo Escrivá
 
David González (des de 13/07/12)
 
Salvador Fuster Mestre (des de giner de 2014)
 
  |  Partit_9 = [[PP]]
 
[[Bloc]]
 
[[PSPV-PSOE]]
 
  |  Alcalde_10 = David González
  |  Partit_10 = [[Compromís]]
  |  Alcalde_11 = David González
Yolanda Balaguer (des de 17/09/2021)
  |  Partit_11 = [[Compromís]]
  |  Alcalde_12 = Yolanda Pastor Bolo
  |  Partit_12 = Projecte Oliva PRO
 
}}
}}


== Demografia ==
== Demografia ==
Oliva conta en una població de 27.374 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]). Un 18,32% del seu cens està constituït per ciutadans de [[immigració en España|nacionalidad estrangera]].
Oliva conta en una població de 25.179 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]]. Un 18,32% del seu cens està constituït per ciutadans de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]].
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
<center>
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"|Evolución demogràfica d'Oliva
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
 
|-
![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]]
 
|-
| align=center| 6.984 || align=center| 8.779 || align=center| 7.956 || align=center| 9.619 || align=center| 8.995 || align=center| 12.178 || align=center| 18.407|| align=center| 13.343|| align=center| 14.579|| align=center| 16.772
 
|-
|-
![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]]
![[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]]
|-
|-
| align=center| 6.984 || align=center| 8.779 || align=center| 7.956 || align=center| 9.619 || align=center| 8.995 || align=center| 12.178 || align=center| 18.407|| align=center| 13.343|| align=center| 14.579|| align=center| 16.772 || align=center| 19.580 || align=center| 20.311 || align=center| 21.001 || align=center| 25.318 || align=center| 26.844 || align=center| 27.374
| align=center| 19.580 || align=center| 20.311 || align=center| 21.001 || align=center| 25.318 || align=center| 26.844 || align=center| 27.374 || align=center| 25.199 || align=center| 25.179
|}
|}
</center>


== Economia ==
== Economia ==


Tradicionalment ha segut una població eminentment agrícola –en el predomini del cultiu del [[taronger]]–, encara que des dels inicis dels anys 90 ha començat a manifestar-se un notable creixement industrial i turístic, que ha relegat el cultiu del taronger a un segon pla i han transformat Oliva en una urbs moderna i cosmopolita.
Tradicionalment ha segut una població eminentment agrícola –en el predomini del cultiu del [[taronja|taronger]]–, encara que des dels inicis dels [[anys 1990|anys 90]] ha començat a manifestar-se un notable creiximent industrial i turístic, que ha relegat el cultiu del taronger a un segon pla i han transformat Oliva en una ciutat moderna i cosmopolita.


== Monuments ==
== Monuments ==
Del seu passat històric es conserven el temple de '''[http://www.tourist-oliva.com/oliva_virtual/04/es_04_qt.html Santa Maria la Major]''' (en uns valiosos archius), la '''[http://www.tourist-oliva.com/oliva_virtual/07/es_07_qt.html Església de Sant Roc]''' (construïda sobre l'antiga mesquita), la '''Capilla de la [[Rebollet|Virgen del Reboll-te]]''' en l'antic convent, les ermites dels Santos Antonio i Vicente, així com les famoses chimeneres en el Camí dels Taulellets, i el Mercat Municipal.
[[Image:Oliva Església Santa Maria la major.JPG|thumb|250px|Iglésia de Santa Maria la Major]]
 
Del seu passat històric es conserven el temple de '''[http://www.tourist-oliva.com/oliva_virtual/04/es_04_qt.html Santa Maria la Major]''' (en uns valiosos archius), l''''[http://www.tourist-oliva.com/oliva_virtual/07/es_07_qt.html Iglésia de Sant Roc]''' (construïda sobre l'antiga mesquita), la '''Capilla de la [[Rebollet|Virgen del Reboll-te]] ''' en l'antic convent, les ermites dels Santos Antonio i Vicente, aixina com les famoses chimeneres en el Camí dels Taulellets, i el Mercat Municipal.


De la seua época medieval podem observar antigues '''torres de defensa''' de la muralla, que separaven la vila d'extramurs, el castell de Santa Anna i el del Reboll-te (destruïts per un gran terratrémol en [[1598]]), les cases nobles en El Carrer Tamarit, el casc antic, ple de típiques cases d'arquitectura valenciana. Així com l'antic barri mossàrap del que ens queden els seus carrerons estrets i sense disposició geomètrica, de la que és estandart El Carrer la Falç, que deu el seu nom a la seua forma.
De la seua época migeval podem observar antigues '''torres de defensa''' de la muralla, que separaven la vila d'extramurs, el castell de Santa Anna i el del Reboll-te (destruïts per un gran terratrémol en l'any [[1598]]), les cases nobles en El Carrer Tamarit, el casc antic, ple de típiques cases d'arquitectura valenciana. Aixina com l'antic barri mossàrap del que nos queden els seus carrerons estrets i sense disposició geomètrica, de la que és estandart El Carrer la Falç, que deu el seu nom a la seua forma.


Entre els seus monuments civils cal destacar el '''[[Casa dels Mayans|Aula de Llatinitat]]''' també coneguda com a Aula de Gramàtica, construïda baix el patrocini de Gregorio Mayans en el segle XVIII i que hui servix com a aula d'estudi i per a la realisació de cursos per a adults.
Entre els seus monuments civils cal destacar el '''[[Casa dels Mayans|Aula de Llatinitat]] ''' també coneguda com a Aula de Gramàtica, construïda baix el patrocini de Gregorio Mayans en el [[sigle XVIII]] i que hui servix com a aula d'estudi i per a la realisació de cursos per a adults.


També es poden visitar els museus de la ilustració, el prehistòric, així com la casa Mayans i el museu i cripta parroquial de Santa Maria.
També es poden visitar els museus de l'ilustració, el prehistòric, aixina com la casa Mayans i el museu i cripta parroquial de Santa Maria.


== Festes locals ==
== Festes locals ==


* '''Festes Majors'''. Celebrava les seues festes el 3 de maig al Santíssim Crist de la Fe i el 8 de setembre a la Mare de Deu del Reboll-te, patrons abdós de la ciutat, junt en San Francisco d'Assís. Actualment estes dos festivitats es relleven ser festa local, quan cap de les dos cau en dissabte o dumenge. La festivitat local fixa és des dels anys 90 el divendres de Moros i Cristians, que se celebra al juliol, i està declarada com a Festes d'Interés Turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana.
* '''Festes Majors'''. Celebrava les seues festes el [[3 de maig]] al Santíssim Crist de la Fe i el [[8 de setembre]] a la Mare de Deu del Reboll-te, patrons abdós de la ciutat, junt en Sant Francesc d'Assís. Actualment estes dos festivitats es relleven ser festa local, quan cap de les dos cau en [[dissabte]] o [[dumenge]]. La festivitat local fixa és des dels anys 90 el divendres de [[Moros i Cristians]], que se celebra en [[juliol]], i està declarada com a Festes d'Interés Turístic Autonòmic de la [[Comunitat Valenciana]].
 
Atres festes d'interés són la de [[Moros i Cristians]] i les [[Falles]]. Estes últimes, implantades en la població des de l'any [[1981]], sent la comissió de Pensat i Fet la pionera. En [[1982]], es varen unir les comissions de les Falles Vaig agranar Sant Francesc, Institut i l'Estació. En l'any [[1990]], naix la Falla Casa d'Alonso i, en [[2006]], Conservatori. La festa fallera en Oliva té els seus orígens en el barri de Sant Francesc, a on es varen plantar monuments i va haver-hi comissió i [[Fallera Major]] de [[1956]] a [[1959]], sent alguns del seu fundadors els encarregats de dur a terme la refundació de l'actual comissió de la Falla Vaig agranar Sant Francesc. Entre els actes a destacar de la festa de falles en Oliva, trobem el Festival de [[mascletà|Mascletaes]] (del 15 al 19 de [[març]]), el Concurs de Teatre en [[valencià]] "Salvador Soler i Soler" i multitut d'actes célebres que es duen a terme també en el restant de poblacions a on se celebra la festa.


Atres festes d'interés són la de Moros i Cristians i les Falles. Estes últimes, implantades en la població des de 1981, sent la comissió de Pensat i Fet la pionera. En 1982, es van unir les comissions de les Falles Vaig agranar Sant Francesc, Institut i l'Estació. En 1990, naix la Falla Casa d'Alonso i, en 2006, Conservatori. La festa fallera en Oliva té els seus orígens en el barri de Sant Francesc, on es van plantar monuments i va haver-hi comissió i fallera majors de 1956 a 1959, sent alguns del seu fundadors els encarregats de dur a terme la refundació de l'actual comissió de la Falla Vaig agranar Sant Francesc. Entre els actes a destacar de la festa de falles en Oliva, trobem el Festival de Mascletades (del 15 al 19 de març), el Concurs de Teatre en valencià "Salvador Soler i Soler" i multitut d'actes célebres que es duen a terme també en la resta de poblacions on se celebra la festa.
== Persones célebres ==
* [[Gregorio Mayans]] Síscar (nomenat Bibliotecari Real en l'any [[1733]]),  
* [[Gabriel Císcar]], almirant, ministre de Marina i posteriorment un dels tres regents durant l'absència del monarca en la guerra contra [[Napoleó]].
* [[Vicente Parra]] (actor de teatre i cine).
* [[Manuel Mestre]], jugador de [[fútbol]].
* [[Francisco Brins]] (poeta, Premi de les Lletres Valencianes en l'any [[1967]], Premi Nacional de les Lletres Espanyoles en [[1999]] i acadèmic de la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola des de [[2006]]).


== Persones célebres naixcudes en esta localitat ==
== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
   
== Referències ==
{{referències}}


* [[Gregorio Mayans]] Síscar (nomenat Bibliotecari Real en [[1733]]),
* [https://www.oliva.es/va Ajuntament d'Oliva]
* [[Gabriel Císcar]], almirall, ministre de Marinament i posteriorment un dels tres regents durant l'absència del monarca en la guerra contra Napoleó.
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [[Vicente Parra]] (actor de teatre i cine).
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [[Manuel Mestre]], jugador de fútbol.
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Oliva INE. Població d'Oliva]
* [[Francisco Brins]] (poeta, Premi de les Lletres Valencianes en 1967, Premi Nacional de les Lletres Espanyoles en 1999 i acadèmic de la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola des de 2006).
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 
== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.oliva.es Ajuntament d'Oliva]
{{Commonscat|Oliva}}


* [https://www.saforturisme.org Portal turístic de la Safor]


{{Municipis de La Safor}}
{{Municipis de La Safor}}
[[Categoria:Localitats de la província de Valéncia|Oliva]]
 
[[Categoria:Municipis de la província de Valéncia]]
[[Categoria:Oliva]]
[[Categoria:Municipis de la comarca de la Safor]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Oliva_(Valéncia)»