Diferència entre les revisions de "Arturo Illia"
Pàgina nova, en el contingut: «'''Arturo Umberto Illia''' (Pergamino, Buenos Aires, Argentina, 4 d'agost de 1900 - Córdoba, Argentina, 18 de giner de 1983…» |
Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Arturo Umberto Illia''' ([[Pergamino]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[4 d'agost]] de [[1900]] - [[Córdoba]], [[Argentina]], [[18 de giner]] de [[1983]]) fon un mege i polític argentí, president de la Nació Argentina entre el 12 d'octubre de [[1963]] i el 28 de juny de [[1966]], quan fon derrocat per un [[Colp d'Estat en Argentina de 1966|colp d'Estat cívic-militar]]. Es va eixercitar també com a senador provincial, diputat nacional i vicegovernador de Córdoba i en [[1962]] fon elegit governador de la província, càrrec que el colp d'Estat contra el president Frondizi li va impedir assumir. Fon també dirigent de l'[[Unió Cívica Radical]] i de l'[[Unió Cívica Radical del Poble]]. | {{Biografia| | ||
| nom = Arturo Umberto Illia | |||
| image = [[Archiu:Arturo Umberto Illia 1965.jpg|250px|Arturo Ilia en l'any [[1965]]]] | |||
| peu = | |||
| nacionalitat = [[Argentina]] | |||
| ocupació = Mege i polític. | |||
| data_naix = [[4 d'agost]] de [[1900]] | |||
| lloc_naix = [[Pergamino]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]] | |||
| data_mort = [[18 de giner]] de [[1983]] | |||
| lloc_mort = [[Córdoba]], [[Argentina]] | |||
}} | |||
'''Arturo Umberto Illia''' ([[Pergamino]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[4 d'agost]] de [[1900]] - † [[Córdoba]], [[Argentina]], [[18 de giner]] de [[1983]]) fon un mege i polític argentí, president de la Nació Argentina entre el [[12 d'octubre]] de [[1963]] i el [[28 de juny]] de [[1966]], quan fon derrocat per un [[Colp d'Estat en Argentina de 1966|colp d'Estat cívic-militar]]. Es va eixercitar també com a senador provincial, diputat nacional i vicegovernador de Córdoba i en l'any [[1962]] fon elegit governador de la província, càrrec que el colp d'Estat contra el president Frondizi li va impedir assumir. Fon també dirigent de l'[[Unió Cívica Radical]] i de l'[[Unió Cívica Radical del Poble]]. | |||
== Biografia == | |||
Illia aplegà a la presidència de la Nació en eleccions controlades per les [[Forces Armades argentines|Forces Armades]] en les que es va proscriure al [[peronisme]] i al [[comunisme]], i es varen realisar mentres estava detingut l'anterior president constitucional [[Arturo Frondizi]]. Durant el seu govern va intentar anular els contractes petrolers firmats per l'expresident Frondizi en companyies estrangeres, pero va acabar per anular uns pocs acorts, renegociar alguns i la majoria de les empreses varen seguir produint. Es va fomentar l'indústria nacional, es va destinar el 23 % del presupost nacional a l'educació (la major sifra en l'història del país), va baixar la desocupació, va disminuir el deute extern, es va dur avant un pla d'alfabetisació i es varen sancionar la Llei de Salari Mínim, Vital i Mòvil i la Llei de Medicaments coneguda com a Llei Oñativia. Durant el seu govern també es destaca l'aprovació de la Resolució 2065 de l'[[Assamblea General de les Nacions Unides]], la qual reconeix l'existència de la disputa territorial per les [[illes Malvines]], sent est un element clau en la continuïtat del reclam argentí en la [[Disputa territorial de les Illes Malvines|causa Malvines]]. | Illia aplegà a la presidència de la Nació en eleccions controlades per les [[Forces Armades argentines|Forces Armades]] en les que es va proscriure al [[peronisme]] i al [[comunisme]], i es varen realisar mentres estava detingut l'anterior president constitucional [[Arturo Frondizi]]. Durant el seu govern va intentar anular els contractes petrolers firmats per l'expresident Frondizi en companyies estrangeres, pero va acabar per anular uns pocs acorts, renegociar alguns i la majoria de les empreses varen seguir produint. Es va fomentar l'indústria nacional, es va destinar el 23 % del presupost nacional a l'educació (la major sifra en l'història del país), va baixar la desocupació, va disminuir el deute extern, es va dur avant un pla d'alfabetisació i es varen sancionar la Llei de Salari Mínim, Vital i Mòvil i la Llei de Medicaments coneguda com a Llei Oñativia. Durant el seu govern també es destaca l'aprovació de la Resolució 2065 de l'[[Assamblea General de les Nacions Unides]], la qual reconeix l'existència de la disputa territorial per les [[illes Malvines]], sent est un element clau en la continuïtat del reclam argentí en la [[Disputa territorial de les Illes Malvines|causa Malvines]]. | ||
| Llínea 7: | Llínea 20: | ||
Els seus crítics varen considerar que «estava totalment alié a la temàtica contemporànea i dissimulava esta carència en una constant apelació a un visceral optimisme i una certa caboteria», i el jujaven durament per la seua política repressiva i antidemocràtica contra el moviment obrer i el peronisme, especialment pels assessinats i el manteniment de les normes proscriptives. La seua personalitat austera i tranquila fon també utilisada per importants mijos de comunicació i sectors de poder afectats per les seues mides, per a instalar l'image d'un president «llent». | Els seus crítics varen considerar que «estava totalment alié a la temàtica contemporànea i dissimulava esta carència en una constant apelació a un visceral optimisme i una certa caboteria», i el jujaven durament per la seua política repressiva i antidemocràtica contra el moviment obrer i el peronisme, especialment pels assessinats i el manteniment de les normes proscriptives. La seua personalitat austera i tranquila fon també utilisada per importants mijos de comunicació i sectors de poder afectats per les seues mides, per a instalar l'image d'un president «llent». | ||
En una enquesta realisada en l'any [[2013]] per a establir les cent «persones més honestes» del món segons els argentins, Illia va ocupar el tercer lloc, darrere del [[ | En una enquesta realisada en l'any [[2013]] per a establir les cent «persones més honestes» del món segons els argentins, Illia va ocupar el tercer lloc, darrere del [[Papa Francesc]] i un dels pares de la pàtria, [[Manuel Belgrano]], superant a [[Teresa de Calcuta]], [[Nelson Mandela|Mandela]] i [[Gandhi]]. | ||
| Llínea 14: | Llínea 27: | ||
{{Cita|No els tinc por als de fòra que nos volen comprar, sino als de dins que nos volen vendre.|Arturo Illia}} | {{Cita|No els tinc por als de fòra que nos volen comprar, sino als de dins que nos volen vendre.|Arturo Illia}} | ||
Nota: Esta frase se pot aplicar, perfectament, a l'absorció que està patint la [[Cultura Valenciana|cultura]] i [[llengua valenciana|llengua valencianes]] per part de l'imperialisme català ([[catalanisme]], [[pancatalanisme]] i l'[[independentisme català]]). | |||
== Referències == | |||
* del Carril, Bonifacio (1982). La Cuestión de las Malvinas. Emecé Editores. p. 124. ISBN 950-614-445-1 | |||
* Lanata, Jorge (2003). Argentinos 2. Ediciones B. 950-15-2259-8.Monteverde, Mario (1983). Historia del radicalismo. Buenos Aires: GAM Ediciones | |||
* Rouquié, Alain (1982). Poder militar y sociedad política en Argentina (Tomo II, 1943-1973). Emecé Editores. ISBN 9789500401197 | |||
== Bibliografia == | |||
* Alfonsín, Raúl R. (1983). ¿Qué es el radicalismo?. Editorial Sudamericana. ISBN 9789500701815 | |||
* Gerchunoff, Pablo; Llach, Lucas (1998). El ciclo de la ilusión y el desencanto. Un siglo de políticas económicas argentinas. Buenos Aires: Ariel. ISBN 9509122572 | |||
* Illia, Ricardo (2003). Arturo Illia. Su vida, principios y doctrina (2ª edición). Buenos Aires: Ediciones Corregidor. ISBN 950-05-1282-3 | |||
* Sánchez, Pedro (1983). La presidencia de Illia. Buenos Aires: Centro Editor de América Latina. ISBN 9789502500256 | |||
* Tcach, César (2006). Arturo Illia. Un sueño breve. El rol del peronismo y de los Estados Unidos en el golpe militar de 1966. EDHASA. ISBN 9789509009615. | |||
* Verone, Mario Antonio (1985). La caída de Illia. Editorial Coincidencia. | |||
* Zanini, Eduardo (2005). El viejo maestro Juan Carlos Pugliese: biografía. Buenos Aires: Gráfica Quintana. | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Arturo Umberto Illia}} | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Arturo_Umberto_Illia Arturo Illia en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Arturo_Umberto_Illia Arturo Illia en Wikipedia] | ||
[[Categoria:Biografies]] | |||
[[Categoria:Meges]] | |||
[[Categoria:Polítics]] | |||
[[Categoria:Presidents d'Argentina]] | |||
[[Categoria:Argentins]] | |||
[[Categoria:Sigle XX]] | |||