Diferència entre les revisions de "Lao She" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari)

Llínea 1:

{{Biografia|

| nom = Lao She

| image =

| peu =

| nacionalitat = [[China|Chinenca]]

| ocupació = Escritor.

| data_naix = [[3 de febrer]] de [[1899]]

| lloc_naix = [[Pequín]], [[China]]

| data_mort = [[24 d'agost]] de [[1966]]

| lloc_mort = [[Pequín]], [[China]]

}}

'''Lao She''' ([[Pequín]], [[China]], [[3 de febrer]] de [[1899]] - † [[24 d'agost]] de [[1966]]) fon un escritor chinenc, un dels màxims representants de la lliteratura chinenca del [[sigle XX]]. Lao She fon noveliste i dramaturc. Les seues obres més importants són la novela ''El gamell Xiangzi'' i l'obra de teatre ''El saló de té''.

Llínea 7:

Llínea 18:

A Lao She li va influir de manera molt intensa el [[Moviment del Quatre de maig de 1919]]. De fet va aplegar a afirmar que "el 4 de maig em va donar un ànima nova i un llenguage lliterari nou. [...] Gràcies al 4 de maig em vaig convertir en escritor" (Cita de Lǎo Shě Wénjì (Shí Sì)，Editorial Rénmín Wénxué Chūbǎnshè，1995). En l'any [[1921]] assistia a classes nocturnes d'anglés en una iglésia protestant, a on va començar a assistir a les cerimònies religioses. Es va fer cristià, sent batejat en [[1922]].

Entre [[1924]] i [[1929]] fon professor de chinenc en l'Escola d'Estudis Orientals de l'[[Universitat de Londres]]. En la biblioteca de la prestigiosa escola londinenca escrigué les seues tres primeres noveles, ''La Filosofia del Vell Zhang'', ''Zhao Ziyue'' i ''Ma i Fill''. En l'estiu de [[1929]] se'n anà definitivament de [[Londres]], recalant en [[Singapur]], a on impartiria també classes de chinenc durant varis mesos. En la primavera de [[1930]] va retornar a la [[China]].

Entre els anys [[1924]] i [[1929]] fon professor de chinenc en l'Escola d'Estudis Orientals de l'[[Universitat de Londres]]. En la biblioteca de la prestigiosa escola londinenca escrigué les seues tres primeres noveles, ''La Filosofia del Vell Zhang'', ''Zhao Ziyue'' i ''Ma i Fill''. En l'[[estiu]] de [[1929]] se'n anà definitivament de [[Londres]], recalant en [[Singapur]], a on impartiria també classes de chinenc durant varis mesos. En la primavera de [[1930]] va retornar a la [[China]].

(~~Secció per completar~~)

Entre [[1930]] i [[1937]], residí en la ciutat nortenya de [[Jinan]], capital de la província de [[Shandong]], a on va impartir classes en l'Universitat de Jilu i en l'Universitat de Shandong. Durant esta época, escrigué l'ensaig satíric ''La Ciutat dels Gats'', aixina com les seues famoses noveles ''El gamell Xiangzi'' i ''Divorç''.

Despuix de l'invasió japonesa en l'any [[1937]], Lao She va formar part d'associacions patriòtiques d'intelectuals que recolzaven des del món intelectual la lluita contra l'invasió japonesa. Durant l'ocupació japonesa, Lao She es va instalar en [[Chongqing]], la capital de guerra del govern nacionaliste del [[Kuomintang]], aliat en el [[Partit Comuniste Chinenc]] en un front comú contra l'invasió japonesa.

El tema de la lluita contra els japonesos ho abordaria Lao She en la seua novela ''Quatre generacions baix un mateix sostre'', que va escomençar a escriure en esta época. Despuix del final de la [[Segona Guerra Mundial]] en la derrota del [[Japó]], Lao She decidix acceptar l'invitació per a ocupar un lloc de professor en els [[Estats Units]], a a on se'n anà en [[març]] de l'any [[1946]].

Despuix de la proclamació de la [[República Popular China]] en [[1949]], el primer ministre [[Zhou Enlai]] convida a Lao She a tornar al seu país. Lao She retorna a China, a on es va convertir en un dels escritors enaltits pel règim comuniste, que ho considerava un "artiste del poble". Vixqué cómodament en [[Pequín]] ocupant diversos càrrecs institucionals en el món cultural de la República Popular China fins a l'any [[1966]] en que, com molts uns atres intelectuals, serà blanc de les crítiques brutals dels [[guàrdies rojos]] de la [[Revolució Cultural]] maoista.

== Falliment ==

El 23 d'agost de [[1966]], en plena Revolució Cultural, Lao She fon citat en el [[Temple de Confuci]] de la capital chinenca junt ad atres intelectuals acusats de "dretes". Lao She fon insultat, vexat i colpejat pels guàrdies rojos, primer en el Temple de Confuci, i despuix en una comissaria. Al final del dia se li va permetre tornar a sa casa junt a la seua esposa, i li varen ordenar tornar al sendemà per a continuar les seues sessions d'autocrítica. Segons la versió oficial, al sendemà Lao She anà al llac de Taiping en Pequín, a on va passar llargues hores fins que, de nit, es va suïcidar sumergint-se i ofegant-se en el llac. Atres fonts sugerixen que va morir palejat per la Guàrdia Roja prop del Temple de Confuci.

== Reconeiximents ==

En l'any [[1978]], despuix de la pujada al poder de [[Deng Xiaoping]], la figura de Lao She fon rehabilitada a títul pòstum, i varen tornar a editar-se els seus llibres en la República Popular China. En l'actualitat està considerat un dels grans noms de la lliteratura chinenca del [[sigle XX]].

== Obra ==

La major part de les històries de Lao She es desenrollen en [[Pequín]], i els diàlecs es caracterisen per la profusió d'expressions coloquials pequineses. En les seues obres es relaten els sofriments dels més desfavorits. Algunes de les seues obres han segut traduïdes al [[castellà]].

=== Novela ===

* ''La filosofia del vell Zhang'' (1926)

* ''La ciutat dels gats'' (1932)

* ''Divorç'' (1932)

* ''El gamell Xiangzi'' (1936)

* ''Quatre generacions baix el mateix sostre'' (1945)

=== Teatre ===

* ''El saló de té'' (1956)

== Cites ==

Llínea 25:

Llínea 66:

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:China]]

[[Categoria:Chinencs]]

[[Categoria:Sigle XIX]]

[[Categoria:Sigle XX]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
+{{Biografia|
+| nom = Lao She
+| image =
+| peu =
+| nacionalitat = [[China|Chinenca]]
+| ocupació = Escritor.
+| data_naix = [[3 de febrer]] de [[1899]]
+| lloc_naix = [[Pequín]], [[China]]
+| data_mort = [[24 d'agost]] de [[1966]]
+| lloc_mort = [[Pequín]], [[China]]
+}}
 '''Lao She''' ([[Pequín]], [[China]], [[3 de febrer]] de [[1899]] - † [[24 d'agost]] de [[1966]]) fon un escritor chinenc, un dels màxims representants de la lliteratura chinenca del [[sigle XX]]. Lao She fon noveliste i dramaturc. Les seues obres més importants són la novela ''El gamell Xiangzi'' i l'obra de teatre ''El saló de té''.
@@ Llínea 7: / Llínea 18: @@
 A Lao She li va influir de manera molt intensa el [[Moviment del Quatre de maig de 1919]]. De fet va aplegar a afirmar que "el 4 de maig em va donar un ànima nova i un llenguage lliterari nou. [...] Gràcies al 4 de maig em vaig convertir en escritor" (Cita de Lǎo Shě Wénjì (Shí Sì)，Editorial Rénmín Wénxué Chūbǎnshè，1995). En l'any [[1921]] assistia a classes nocturnes d'anglés en una iglésia protestant, a on va començar a assistir a les cerimònies religioses. Es va fer cristià, sent batejat en [[1922]].
-Entre [[1924]] i [[1929]] fon professor de chinenc en l'Escola d'Estudis Orientals de l'[[Universitat de Londres]]. En la biblioteca de la prestigiosa escola londinenca escrigué les seues tres primeres noveles, ''La Filosofia del Vell Zhang'', ''Zhao Ziyue'' i ''Ma i Fill''. En l'estiu de [[1929]] se'n anà definitivament de [[Londres]], recalant en [[Singapur]], a on impartiria també classes de chinenc durant varis mesos. En la primavera de [[1930]] va retornar a la  [[China]].
+Entre els anys [[1924]] i [[1929]] fon professor de chinenc en l'Escola d'Estudis Orientals de l'[[Universitat de Londres]]. En la biblioteca de la prestigiosa escola londinenca escrigué les seues tres primeres noveles, ''La Filosofia del Vell Zhang'', ''Zhao Ziyue'' i ''Ma i Fill''. En l'[[estiu]] de [[1929]] se'n anà definitivament de [[Londres]], recalant en [[Singapur]], a on impartiria també classes de chinenc durant varis mesos. En la primavera de [[1930]] va retornar a la  [[China]].
-(Secció per completar)
+Entre [[1930]] i [[1937]], residí en la ciutat nortenya de [[Jinan]], capital de la província de [[Shandong]], a on va impartir classes en l'Universitat de Jilu i en l'Universitat de Shandong. Durant esta época, escrigué l'ensaig satíric ''La Ciutat dels Gats'', aixina com les seues famoses noveles ''El gamell Xiangzi'' i ''Divorç''.
+Despuix de l'invasió japonesa en l'any [[1937]], Lao She va formar part d'associacions patriòtiques d'intelectuals que recolzaven des del món intelectual la lluita contra l'invasió japonesa. Durant l'ocupació japonesa, Lao She es va instalar en [[Chongqing]], la capital de guerra del govern nacionaliste del [[Kuomintang]], aliat en el [[Partit Comuniste Chinenc]] en un front comú contra l'invasió japonesa.
+El tema de la lluita contra els japonesos ho abordaria Lao She en la seua novela ''Quatre generacions baix un mateix sostre'', que va escomençar a escriure en esta época. Despuix del final de la [[Segona Guerra Mundial]] en la derrota del [[Japó]], Lao She decidix acceptar l'invitació per a ocupar un lloc de professor en els [[Estats Units]], a a on se'n anà en [[març]] de l'any [[1946]].
+Despuix de la proclamació de la [[República Popular China]] en [[1949]], el primer ministre [[Zhou Enlai]] convida a Lao She a tornar al seu país. Lao She retorna a China, a on es va convertir en un dels escritors enaltits pel règim comuniste, que ho considerava un "artiste del poble". Vixqué cómodament en [[Pequín]] ocupant diversos càrrecs institucionals en el món cultural de la República Popular China fins a l'any [[1966]] en que, com molts uns atres intelectuals, serà blanc de les crítiques brutals dels [[guàrdies rojos]] de la [[Revolució Cultural]] maoista.
+== Falliment ==
+El 23 d'agost de [[1966]], en plena Revolució Cultural, Lao She fon citat en el [[Temple de Confuci]] de la capital chinenca junt ad atres intelectuals acusats de "dretes". Lao She fon insultat, vexat i colpejat pels guàrdies rojos, primer en el Temple de Confuci, i despuix en una comissaria. Al final del dia se li va permetre tornar a sa casa junt a la seua esposa, i li varen ordenar tornar al sendemà per a continuar les seues sessions d'autocrítica. Segons la versió oficial, al sendemà Lao She anà al llac de Taiping en Pequín, a on va passar llargues hores fins que, de nit, es va suïcidar sumergint-se i ofegant-se en el llac. Atres fonts sugerixen que va morir palejat per la Guàrdia Roja prop del Temple de Confuci.
+== Reconeiximents ==
+En l'any [[1978]], despuix de la pujada al poder de [[Deng Xiaoping]], la figura de Lao She fon rehabilitada a títul pòstum, i varen tornar a editar-se els seus llibres en la República Popular China. En l'actualitat està considerat un dels grans noms de la lliteratura chinenca del [[sigle XX]].
+== Obra ==
+La major part de les històries de Lao She es desenrollen en [[Pequín]], i els diàlecs es caracterisen per la profusió d'expressions coloquials pequineses. En les seues obres es relaten els sofriments dels més desfavorits. Algunes de les seues obres han segut traduïdes al [[castellà]].
+=== Novela ===
+* ''La filosofia del vell Zhang'' (1926)
+* ''La ciutat dels gats'' (1932)
+* ''Divorç'' (1932)
+* ''El gamell Xiangzi'' (1936)
+* ''Quatre generacions baix el mateix sostre'' (1945)
+=== Teatre ===
+* ''El saló de té'' (1956)
 == Cites ==
@@ Llínea 25: / Llínea 66: @@
 [[Categoria:Biografies]]
 [[Categoria:Escritors]]
+[[Categoria:China]]
 [[Categoria:Chinencs]]
 [[Categoria:Sigle XIX]]
 [[Categoria:Sigle XX]]