Diferència entre les revisions de "Lao She"
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | |||
| nom = Lao She | |||
| image = | |||
| peu = | |||
| nacionalitat = [[China|Chinenca]] | |||
| ocupació = Escritor. | |||
| data_naix = [[3 de febrer]] de [[1899]] | |||
| lloc_naix = [[Pequín]], [[China]] | |||
| data_mort = [[24 d'agost]] de [[1966]] | |||
| lloc_mort = [[Pequín]], [[China]] | |||
}} | |||
'''Lao She''' ([[Pequín]], [[China]], [[3 de febrer]] de [[1899]] - † [[24 d'agost]] de [[1966]]) fon un escritor chinenc, un dels màxims representants de la lliteratura chinenca del [[sigle XX]]. Lao She fon noveliste i dramaturc. Les seues obres més importants són la novela ''El gamell Xiangzi'' i l'obra de teatre ''El saló de té''. | '''Lao She''' ([[Pequín]], [[China]], [[3 de febrer]] de [[1899]] - † [[24 d'agost]] de [[1966]]) fon un escritor chinenc, un dels màxims representants de la lliteratura chinenca del [[sigle XX]]. Lao She fon noveliste i dramaturc. Les seues obres més importants són la novela ''El gamell Xiangzi'' i l'obra de teatre ''El saló de té''. | ||
| Llínea 7: | Llínea 18: | ||
A Lao She li va influir de manera molt intensa el [[Moviment del Quatre de maig de 1919]]. De fet va aplegar a afirmar que "el 4 de maig em va donar un ànima nova i un llenguage lliterari nou. [...] Gràcies al 4 de maig em vaig convertir en escritor" (Cita de Lǎo Shě Wénjì (Shí Sì),Editorial Rénmín Wénxué Chūbǎnshè,1995). En l'any [[1921]] assistia a classes nocturnes d'anglés en una iglésia protestant, a on va començar a assistir a les cerimònies religioses. Es va fer cristià, sent batejat en [[1922]]. | A Lao She li va influir de manera molt intensa el [[Moviment del Quatre de maig de 1919]]. De fet va aplegar a afirmar que "el 4 de maig em va donar un ànima nova i un llenguage lliterari nou. [...] Gràcies al 4 de maig em vaig convertir en escritor" (Cita de Lǎo Shě Wénjì (Shí Sì),Editorial Rénmín Wénxué Chūbǎnshè,1995). En l'any [[1921]] assistia a classes nocturnes d'anglés en una iglésia protestant, a on va començar a assistir a les cerimònies religioses. Es va fer cristià, sent batejat en [[1922]]. | ||
Entre [[1924]] i [[1929]] fon professor de chinenc en l'Escola d'Estudis Orientals de l'[[Universitat de Londres]]. En la biblioteca de la prestigiosa escola londinenca escrigué les seues tres primeres noveles, ''La Filosofia del Vell Zhang'', ''Zhao Ziyue'' i ''Ma i Fill''. En l'estiu de [[1929]] se'n anà definitivament de [[Londres]], recalant en [[Singapur]], a on impartiria també classes de chinenc durant varis mesos. En la primavera de [[1930]] va retornar a la [[China]]. | Entre els anys [[1924]] i [[1929]] fon professor de chinenc en l'Escola d'Estudis Orientals de l'[[Universitat de Londres]]. En la biblioteca de la prestigiosa escola londinenca escrigué les seues tres primeres noveles, ''La Filosofia del Vell Zhang'', ''Zhao Ziyue'' i ''Ma i Fill''. En l'[[estiu]] de [[1929]] se'n anà definitivament de [[Londres]], recalant en [[Singapur]], a on impartiria també classes de chinenc durant varis mesos. En la primavera de [[1930]] va retornar a la [[China]]. | ||
( | Entre [[1930]] i [[1937]], residí en la ciutat nortenya de [[Jinan]], capital de la província de [[Shandong]], a on va impartir classes en l'Universitat de Jilu i en l'Universitat de Shandong. Durant esta época, escrigué l'ensaig satíric ''La Ciutat dels Gats'', aixina com les seues famoses noveles ''El gamell Xiangzi'' i ''Divorç''. | ||
Despuix de l'invasió japonesa en l'any [[1937]], Lao She va formar part d'associacions patriòtiques d'intelectuals que recolzaven des del món intelectual la lluita contra l'invasió japonesa. Durant l'ocupació japonesa, Lao She es va instalar en [[Chongqing]], la capital de guerra del govern nacionaliste del [[Kuomintang]], aliat en el [[Partit Comuniste Chinenc]] en un front comú contra l'invasió japonesa. | |||
El tema de la lluita contra els japonesos ho abordaria Lao She en la seua novela ''Quatre generacions baix un mateix sostre'', que va escomençar a escriure en esta época. Despuix del final de la [[Segona Guerra Mundial]] en la derrota del [[Japó]], Lao She decidix acceptar l'invitació per a ocupar un lloc de professor en els [[Estats Units]], a a on se'n anà en [[març]] de l'any [[1946]]. | |||
Despuix de la proclamació de la [[República Popular China]] en [[1949]], el primer ministre [[Zhou Enlai]] convida a Lao She a tornar al seu país. Lao She retorna a China, a on es va convertir en un dels escritors enaltits pel règim comuniste, que ho considerava un "artiste del poble". Vixqué cómodament en [[Pequín]] ocupant diversos càrrecs institucionals en el món cultural de la República Popular China fins a l'any [[1966]] en que, com molts uns atres intelectuals, serà blanc de les crítiques brutals dels [[guàrdies rojos]] de la [[Revolució Cultural]] maoista. | |||
== Falliment == | |||
El 23 d'agost de [[1966]], en plena Revolució Cultural, Lao She fon citat en el [[Temple de Confuci]] de la capital chinenca junt ad atres intelectuals acusats de "dretes". Lao She fon insultat, vexat i colpejat pels guàrdies rojos, primer en el Temple de Confuci, i despuix en una comissaria. Al final del dia se li va permetre tornar a sa casa junt a la seua esposa, i li varen ordenar tornar al sendemà per a continuar les seues sessions d'autocrítica. Segons la versió oficial, al sendemà Lao She anà al llac de Taiping en Pequín, a on va passar llargues hores fins que, de nit, es va suïcidar sumergint-se i ofegant-se en el llac. Atres fonts sugerixen que va morir palejat per la Guàrdia Roja prop del Temple de Confuci. | |||
== Reconeiximents == | |||
En l'any [[1978]], despuix de la pujada al poder de [[Deng Xiaoping]], la figura de Lao She fon rehabilitada a títul pòstum, i varen tornar a editar-se els seus llibres en la República Popular China. En l'actualitat està considerat un dels grans noms de la lliteratura chinenca del [[sigle XX]]. | |||
== Obra == | |||
La major part de les històries de Lao She es desenrollen en [[Pequín]], i els diàlecs es caracterisen per la profusió d'expressions coloquials pequineses. En les seues obres es relaten els sofriments dels més desfavorits. Algunes de les seues obres han segut traduïdes al [[castellà]]. | |||
=== Novela === | |||
* ''La filosofia del vell Zhang'' (1926) | |||
* ''La ciutat dels gats'' (1932) | |||
* ''Divorç'' (1932) | |||
* ''El gamell Xiangzi'' (1936) | |||
* ''Quatre generacions baix el mateix sostre'' (1945) | |||
=== Teatre === | |||
* ''El saló de té'' (1956) | |||
== Cites == | == Cites == | ||
| Llínea 25: | Llínea 66: | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
[[Categoria:China]] | |||
[[Categoria:Chinencs]] | [[Categoria:Chinencs]] | ||
[[Categoria:Sigle XIX]] | [[Categoria:Sigle XIX]] | ||
[[Categoria:Sigle XX]] | [[Categoria:Sigle XX]] | ||