Diferència entre les revisions de "Cantàbria" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 52:

La moderna província de Cantàbria es va constituir el [[28 de juliol]] de [[1978]] en l'antiga [[província de Santander]]. La Llei Orgànica de l'Estatut d'Autonomia de Cantàbria fon aprovada el [[30 de decembre]] de [[1981]], dotant d'este modo a la Comunitat Autònoma d'organismes i institucions d'autogovern.

== Història ==

=== Prehistòria ===

La primera presència humana en el rebanc cantàbric data de fa 200 000 anys ([[Paleolític]]). Els ''Homo erectus'', assentats durant un periodo interglaciar, s'organisaven en clans seminòmades dedicats a la caça i la recolecció, i fabricaven bifaces. Durant la glaciació de Würm l'home de Neanderthal va ocupar les coves i va desenrollar una important indústria lítica (puntes, raspadors) que serà duta al seu zenit (atzagayes, bastons perforats) pel ''Homo sapiens'' durant el Paleolític Superior.

L'art que va desenrollar aquell home de les cavernes i rupestre, es troba a lo llarc d'una extensa nòmina de coves càntabres (Altamira, El Castillo, La Pasiega, Las Monedas, Covalanas, Hornos de la Peña, El Pendo). Practicaven gravat, pintura i certs aguaitons d'escultura, representant els seus assuts de caça (cérvol, cavall, bisont, ren), motius geomètrics i simbòlics, pero rara volta la figura humana i mai els seus enemics depredadors.

La revolució neolítica —aparició de societats productores—, iniciada en el Mediterràneu, aplega al Cantàbric en un important desfasament cronològic, convertint-lo en una regió marginal en la que durant molt temps coexistiran societats caçadores-recolectores i productores (agrícoles-ganaderes). Culturalment destaca el megalitisme, vinculat a la ganaderia transhumant.

=== Guerres càntabres i romanisació ===

Els romans es varen trobar en Cantàbria en una societat clànica sense unitat política que habitava en càstrums (poblats fortificats) i practicava el pillage en el Replanell per a equilibrar la seua fràgil economia. Això, els recursos miners, la voluntat de tancar les fronteres de l'Imperi i la busca de llorers de victòria varen dur a Octavi August a iniciar l'invasió de la regió en 29 a. C. La romanisació en Cantàbria fon tardana, centrada en l'explotació minera i ganadera, la qual va marcar la disposició de les comunicacions, dispostes per al transport de les mercaderies i mercaderies. Com a urbs solament destaquen Julióbriga i Flavióbriga

=== Alta Edat Mija ===

La societat visigoda va succeir a la romana, i en 574 Leovigildo va establir el seu domini en la Cordillera, fundant el Ducat de Cantàbria com a marca defensiva en capital en Amaya. Al començament del sigle VIII la conquista islàmica alcança Penya Amaya, espentant al nort una important immigració hispanogoda.<ref name="gonzalez-echegaray">{{Cita libro |apellidos=González Echegaray |nombre=Joaquín |título=Cantabria en la transición al Medievo. Los siglos oscuros: IV-IX |año=1998 |editorial=Estvdio |isbn=9788487934636 |ubicación=Santander |edición=1º |volumen=XII |idioma=español}}</ref>

En 722 la victòria de Pelayo en Covadonga va permetre la constitució del Regne d'Astúries, núcleu polític dins del com es configurarà la societat càntabra medieval: assentament de llogarets en les valls, implantació d'una economia agrària assentada en el cereal, la vinya i les frutes i triumfo del cristianisme introduiran el feudalisme en la regió, en el desenroll de senyorius religiosos vinculats als primers monasteris (art de repoblament): Santo Toribio, Santa María de Piasca, Santa Juliana, Emeterio y Celedonio, San Pedro de Cervatos, San Martín de Elines.

== Toponomia ==

Llínea 63:

Llínea 79:

Cantàbria és una regió de caràcter [[montanya|montanyós]] i coster i en un important patrimoni natural. El seu enèrgic relleu fa que el 40% de la seua superfície estiga per damunt dels 700 metros d'altitut i un terç d'este en pendents de més del 30% d'inclinació. En ella distinguixen dos àrees morfològicament be diferenciades:

*La Marina. Una franja costera de [[vall|valls]] baixos, amplis i de formes suaus d'uns 10 km d'ample de la qual altitut no sol superar els 500 msnm i que llimita en el mar per mig d'una llínea de rases llitorals, configurant abruptes escalonats que són trencats per la aparició de desembocadures de rius generant [[ria|ries]] i [[plaja|plages]]. En el [[llitoral]] de la regió destaca la baïa de [[Santander]]. Per el sur la marina llimita en la montanya.

*La Marina. Una franja costera de [[vall|valls]] baixos, amplis i de formes suaus d'uns 10 km d'ample de la qual altitut no sol superar els 500 msnm i que llimita en la mar per mig d'una llínea de rases llitorals, configurant abruptes escalonats que són trencats per la aparició de desembocadures de rius generant [[ria|ries]] i [[plaja|plages]]. En el [[llitoral]] de la regió destaca la baïa de [[Santander]]. Per el sur la marina llimita en la montanya.

[[Archiu:1200px-Panoramica Santa Marina Cantabria.jpg|center|thumb|400px|A mesura que nos desplacem cara al sur el relleu suau de La Marina se torna abrupte fins atényer les altes montanyes de la [[Cordillera Cantàbrica]] (image panoràmica)]]

Llínea 82:

Llínea 98:

== Hidrografia ==

Els rius càntabres són curts, ràpits i poc cabalosos; salven unes considerables pendents al estar el mar pròxim al seu naiximent en la cordillera Cantàbrica. Els seus recorreguts solen ser perpendiculars a la costa, si exceptuem el riu Ebre, i tenen un cabal més o menys persistent a lo llarc de tot l'any motivat per unes precipitacions per lo general constants. Encara aixina, est és escàs en comparació en atres rius de la Península Ibèrica. La rapidea de les seues aigües, motivat per les considerables pendents dels recorreguts, fan que tinguen un gran poder erosiu, formant els encaixats valls en forma de V característics de la Cornisa Cantàbrica. Per lo general tenen un estat de conservació acceptable, encara que l'activitat humana, cada vegada més abundant en ells per l'aument constant de la població en les valls, fa una forta pressió.

Els rius càntabres són curts, ràpits i poc cabalosos; salven unes considerables pendents al estar la mar pròxim al seu naiximent en la cordillera Cantàbrica. Els seus recorreguts solen ser perpendiculars a la costa, si exceptuem el riu Ebre, i tenen un cabal més o menys persistent a lo llarc de tot l'any motivat per unes precipitacions per lo general constants. Encara aixina, est és escàs en comparació en atres rius de la Península Ibèrica. La rapidea de les seues aigües, motivat per les considerables pendents dels recorreguts, fan que tinguen un gran poder erosiu, formant els encaixats valls en forma de V característics de la Cornisa Cantàbrica. Per lo general tenen un estat de conservació acceptable, encara que l'activitat humana, cada vegada més abundant en ells per l'aument constant de la població en les valls, fa una forta pressió.

Els principals rius que dividixen la regió en atres tantes conques hidrogràfiques son:

Llínea 121:

Llínea 137:

[[Image:Pico Tordias.jpg|thumb|centre|400px|Brañas o [[pradera]]s de montanya. Al fon s'aprecien les caps dels [[Pics d'Europa]].

Pico Tordías (968 m). [[Arenas de Iguña]].]]

== Referències ==

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Cantàbria]]

[[Categoria: Comunitats autònomes d'Espanya]]

@@ Llínea 52: / Llínea 52: @@
 La moderna província de Cantàbria es va constituir el [[28 de juliol]] de [[1978]] en l'antiga [[província de Santander]]. La Llei Orgànica de l'Estatut d'Autonomia de Cantàbria fon aprovada el [[30 de decembre]] de [[1981]], dotant d'este modo a la Comunitat Autònoma d'organismes i institucions d'autogovern.
+== Història ==
+=== Prehistòria ===
+La primera presència humana en el rebanc cantàbric data de fa 200 000 anys ([[Paleolític]]). Els ''Homo erectus'', assentats durant un periodo interglaciar, s'organisaven en clans seminòmades dedicats a la caça i la recolecció, i fabricaven bifaces. Durant la glaciació de Würm l'home de Neanderthal va ocupar les coves i va desenrollar una important indústria lítica (puntes, raspadors) que serà duta al seu zenit (atzagayes, bastons perforats) pel ''Homo sapiens'' durant el Paleolític Superior.
+L'art que va desenrollar aquell home de les cavernes i rupestre, es troba a lo llarc d'una extensa nòmina de coves càntabres (Altamira, El Castillo, La Pasiega, Las Monedas, Covalanas, Hornos de la Peña, El Pendo). Practicaven gravat, pintura i certs aguaitons d'escultura, representant els seus assuts de caça (cérvol, cavall, bisont, ren), motius geomètrics i simbòlics, pero rara volta la figura humana i mai els seus enemics depredadors.
+La revolució neolítica —aparició de societats productores—, iniciada en el Mediterràneu, aplega al Cantàbric en un important desfasament cronològic, convertint-lo en una regió marginal en la que durant molt temps coexistiran societats caçadores-recolectores i productores (agrícoles-ganaderes). Culturalment destaca el megalitisme, vinculat a la ganaderia transhumant.
+=== Guerres càntabres i romanisació ===
+Els romans es varen trobar en Cantàbria en una societat clànica sense unitat política que habitava en càstrums (poblats fortificats) i practicava el pillage en el Replanell per a equilibrar la seua fràgil economia. Això, els recursos miners, la voluntat de tancar les fronteres de l'Imperi i la busca de llorers de victòria varen dur a Octavi August a iniciar l'invasió de la regió en 29 a. C. La romanisació en Cantàbria fon tardana, centrada en l'explotació minera i ganadera, la qual va marcar la disposició de les comunicacions, dispostes per al transport de les mercaderies i mercaderies. Com a urbs solament destaquen Julióbriga i Flavióbriga
+=== Alta Edat Mija ===
+La societat visigoda va succeir a la romana, i en 574 Leovigildo va establir el seu domini en la Cordillera, fundant el Ducat de Cantàbria com a marca defensiva en capital en Amaya. Al començament del sigle VIII la conquista islàmica alcança Penya Amaya, espentant al nort una important immigració hispanogoda.<ref name="gonzalez-echegaray">{{Cita libro |apellidos=González Echegaray |nombre=Joaquín |título=Cantabria en la transición al Medievo. Los siglos oscuros: IV-IX |año=1998 |editorial=Estvdio |isbn=9788487934636 |ubicación=Santander |edición=1º |volumen=XII |idioma=español}}</ref>
+En 722 la victòria de Pelayo en Covadonga va permetre la constitució del Regne d'Astúries, núcleu polític dins del com es configurarà la societat càntabra medieval: assentament de llogarets en les valls, implantació d'una economia agrària assentada en el cereal, la vinya i les frutes i triumfo del cristianisme introduiran el feudalisme en la regió, en el desenroll de senyorius religiosos vinculats als primers monasteris (art de repoblament): Santo Toribio, Santa María de Piasca, Santa Juliana, Emeterio y Celedonio, San Pedro de Cervatos, San Martín de Elines.
 == Toponomia ==
@@ Llínea 63: / Llínea 79: @@
 Cantàbria és una regió de caràcter [[montanya|montanyós]] i coster i en un important patrimoni natural. El seu enèrgic relleu fa que el 40% de la seua superfície estiga per damunt dels 700 metros d'altitut i un terç d'este en pendents de més del 30% d'inclinació. En ella distinguixen dos àrees morfològicament be diferenciades:
-*La Marina. Una franja costera de [[vall|valls]] baixos, amplis i de formes suaus d'uns 10 km d'ample de la qual altitut no sol superar els 500 msnm i que llimita en el mar per mig d'una llínea de rases llitorals, configurant abruptes escalonats que són trencats per la aparició de desembocadures de rius generant [[ria|ries]] i [[plaja|plages]]. En el [[llitoral]] de la regió destaca la baïa de [[Santander]]. Per el sur la marina llimita en la montanya.
+*La Marina. Una franja costera de [[vall|valls]] baixos, amplis i de formes suaus d'uns 10 km d'ample de la qual altitut no sol superar els 500 msnm i que llimita en la mar per mig d'una llínea de rases llitorals, configurant abruptes escalonats que són trencats per la aparició de desembocadures de rius generant [[ria|ries]] i [[plaja|plages]]. En el [[llitoral]] de la regió destaca la baïa de [[Santander]]. Per el sur la marina llimita en la montanya.
 [[Archiu:1200px-Panoramica Santa Marina Cantabria.jpg|center|thumb|400px|A mesura que nos desplacem cara al sur el relleu suau de La Marina se torna abrupte fins atényer les altes montanyes de la [[Cordillera Cantàbrica]] (image panoràmica)]]
@@ Llínea 82: / Llínea 98: @@
 == Hidrografia ==
-Els rius càntabres són curts, ràpits i poc cabalosos; salven unes considerables pendents al estar el mar pròxim al seu naiximent en la cordillera Cantàbrica. Els seus recorreguts solen ser perpendiculars a la costa, si exceptuem el riu Ebre, i tenen un cabal més o menys persistent a lo llarc de tot l'any motivat per unes precipitacions per lo general constants. Encara aixina, est és escàs en comparació en atres rius de la Península Ibèrica. La rapidea de les seues aigües, motivat per les considerables pendents dels recorreguts, fan que tinguen un gran poder erosiu, formant els encaixats valls en forma de V característics de la Cornisa Cantàbrica. Per lo general tenen un estat de conservació acceptable, encara que l'activitat humana, cada vegada més abundant en ells per l'aument constant de la població en les valls, fa una forta pressió.
+Els rius càntabres són curts, ràpits i poc cabalosos; salven unes considerables pendents al estar la mar pròxim al seu naiximent en la cordillera Cantàbrica. Els seus recorreguts solen ser perpendiculars a la costa, si exceptuem el riu Ebre, i tenen un cabal més o menys persistent a lo llarc de tot l'any motivat per unes precipitacions per lo general constants. Encara aixina, est és escàs en comparació en atres rius de la Península Ibèrica. La rapidea de les seues aigües, motivat per les considerables pendents dels recorreguts, fan que tinguen un gran poder erosiu, formant els encaixats valls en forma de V característics de la Cornisa Cantàbrica. Per lo general tenen un estat de conservació acceptable, encara que l'activitat humana, cada vegada més abundant en ells per l'aument constant de la població en les valls, fa una forta pressió.
 Els principals rius que dividixen la regió en atres tantes conques hidrogràfiques son:
@@ Llínea 121: / Llínea 137: @@
 [[Image:Pico Tordias.jpg|thumb|centre|400px|Brañas o [[pradera]]s de montanya. Al fon s'aprecien les caps dels [[Pics d'Europa]].
 Pico Tordías (968 m). [[Arenas de Iguña]].]]
+== Referències ==
+<references/>
 == Enllaços externs ==
 {{Commonscat|Cantabria}}
-{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
+{{Cantàbria}}{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
 [[Categoria:Cantàbria]]
 [[Categoria: Comunitats autònomes d'Espanya]]