Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Hidrodinàmica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 55: Llínea 55:
* [[Fluix compresible]]
* [[Fluix compresible]]


 
 
 
 
[[Categoria:Mecànica de fluïts]]
[[Categoria:Mecànica de fluïts]]
[[Categoria:Ciència i tecnologia dels Paisos Baixos]]
[[Categoria:Ciència i tecnologia dels Paisos Baixos]]

Última revisió del 19:19 30 març 2026

L'hidrodinàmica estudia la dinàmica dels líquits.

Per a l'estudi de l'hidrodinàmica normalment es consideren tres aproximacions importants:

  • Que el fluït és un líquit incompresible, és dir, que la seua densitat no varia en el canvi de pressió, a diferència de lo que ocorre en els gassos;
  • Es considera despreciable la pèrdua d'energia per la viscositat, ya que se supon que un líquit és òptim per a fluir i esta pèrdua és molt menor comparant-la en l'inèrcia del seu moviment;
  • Se supon que el fluix dels líquits és un règim estable o estacionari, és dir, que la velocitat del líquit en un punt és independent del temps.

L'hidrodinàmica té numeroses aplicacions industrials, com a disseny de canals, construcció de ports i preses, fabricació de barcos, turbines, etc.

Daniel Bernoulli va ser un dels primers matemàtics que va realisar estudis d'hidrodinàmica, sent precisament ell qui va donar nom a esta branca de la física en la seua obra de l'any 1738, Hydrodynamica.

Característiques i lleis generals

[editar | editar còdic]

L'hidrodinàmica o fluïts en moviments presenta vàries característiques que poden ser descrites per equacions matemàtiques molt senzilles. Entre elles:

  • Llei de Torricelli: si en un recipient que no està tapat es troba un fluït i se li obri al recipient un orifici la velocitat en que caurà eixe fluït serà:

{{{1}}}

  • L'atra equació matemàtica que descriu als fluïts en moviment és el número de Reynolds (adimensional):

{{{1}}}

A on <math>\rho</math> es la densitat, <math>c</math> la velocitat, <math>D</math> és el diàmetro del cilindre i <math>\mu</math> és la viscositat dinàmica. Concretament, este número indica si el fluït és laminar o turbulent, o si està en la zona de transició. <math>Re<2300</math> indica laminar, <math>Re>4000</math> turbulencia.

Artícul principal → Caudal (fluït).

El cabal o despesa és una de les magnitudes principals en l'estudi de l'hidrodinàmica. Es definix com el volum de líquit <math>\Delta{V}</math> que fluïx per unitat de temps <math>\Delta{t}</math>. Les seues unitats en el Sistema Internacional són els m3/s i la seua expressió matemàtica:

{{{1}}}

{\Delta{t}}</math> }}

Esta fòrmula nos permet saber la cantitat de líquit que passa per un conducte en cert interval de temps o determinar el temps que tardarà en passar certa cantitat de líquit.

Principi de Bernoulli

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Principi de Bernoulli.

El principi de Bernoulli és una conseqüència de la conservació de l'energia en els líquits en moviment. Establix que en un líquit incompresible i no viscós, la suma de la pressió hidrostàtica, la energia cinètica per unitat de volum i la energia potencial gravitatòria per unitat de volum, és constant a lo llarc de tot el circuit. És dir, que dita magnitut pren el mateix valor en qualsevol parell de punts del circuit. La seua expressió matemàtica és:

{{{1}}}

a on <math>P</math> és la pressió hidrostàtica, <math>\rho</math> la densitat, <math>g</math> l'aceleració de la gravetat, <math>h</math> la altura del punt i <math>v</math> la velocitat del fluit en eixe punt. Els subíndexs 1 i 2 es referixen als dos punts del circuit.

L'atra equació que complixen els fluïts no compresibles és la equació de continuïtat, que establix que el cabal és constant a lo llarc de tot el circuit hidràulic:

{{{1}}}

a on <math>A</math> és l'àrea de la secció del conducte per a on circula el fluït i <math>v</math> la seua velocitat mija.

Decorreguts compresibles

[editar | editar còdic]

En el cas de decorreguts compresibles, a on l'equació de Bernouilli no és vàlida, és necessari utilisar la formulació més completa de Navier-Stokes. Estes equacions són l'expressió matemàtica de la conservació de massa i de cantitat de moviment. Per a decorreguts compresibles pero no viscosos, també nomenats decorreguts coloidales, es reduïxen a les equacions de *Euler.

Vore també

[editar | editar còdic]